Tothom pendent

Ens hem de preparar per anul·lar-nos absolutament i submergir-nos en la voràgine de les eleccions americanes de dimarts que ve. Totes les ràdios i totes les teles del país (nostre) hi desembarcaran els propers dies i ens faran viure aquestes eleccions com una cosa nostra.

Aquest dimarts a la nit m'he empassat les dues hores de documental del 60 minuts del 33, una producció nordamericana que repassava els perfils de Barack Obama i John McCain i, de manera especial, la cursa electoral interna que han viscut dins dels seus propis partits els últims mesos per acabar essent candidats a la Casa Blanca. Però més que per ells -a última hora no tinc previst votar ni l'un ni l'altre-, m'ha interessat molt la complexitat, la seriositat i l'equanimitat del reportatge, d'una extraordinària independència i amb testimonis de primer nivell, des d'assessors personals actuals i antics d'un i altre i les opinions de periodistes dels principals diaris nordamericans.

Reportatges com aquest t'ajuden a entendre els Estats Units com alguna cosa més que una frivolitat, d'on massa sovint tot el que arriba ens sembla inconsistent, efímer, superficial i buit. Com una simple americanada immensa, per entendre'ns. Segur que també li té, aquest component, i que l'impacte morbós dels 150.000 dòlars que va costar el canvi d'imatge d'una candidata deu ser comparable al dels 9.000 euros pels extres del cotxe del president del nostre Parlament. (Quina campanya més mesquina, sigui dit de pas). Però m'ha fet la impressió que, en el pla de la consistència política, la vàlua personal i el reconeixement a determinades trajectòries vitals, la política nordamericana és molt més seriosa de la imatge que moltes vegades ens en fem.

Per sort, com que Bush s'acaba, a partir d'ara això serà fins i tot una mica més veritat. McCain, a qui Bush va destrossar quan li amenaçava la seva primera proclamació com a candidat republicà el 2000, va dir públicament d'ell -indirectament, però sense embuts-, que no tenia ni cervell, ni cor, ni valor. Des d'ahir, McCain em cau una mica més bé. Però no el votaré pas, clar.