S'ha acabat la crisi

Tinc accions d'Iberia. No per res: m'hi vaig apuntar perquè em van dir que em regalarien un llibre d'avions i encara l'espero. Segurament perquè deu ser més car el llibre que les accions que hi tinc. El cas és que hauria d'estar content perquè aquest dilluns les accions van pujar més d'un 10%, tot i que el valor no està ni a la meitat del seu màxim anual.

Com si la borsa fos tota la crisi que tenim en aquest país! (I al del costat). Anant en cotxe aquest matí, com que ara escolto RAC1, he sentit en Xavier Sala Martín dient que la gran diferència entre la crisi d'Europa i la d'Espanya és que la primera ha estat una crisi financera que ha afectat l'economia, mentre que la d'Espanya ha estat -i és, i serà encara durant força mesos- una crisi econòmica que ha afectat el sistema financer. I que les solucions en un i altre cas són radicalment diferents. El que passa és que Espanya juga a sentir-se important i, a sobre, a presumir de com n'arriben a ser de bons. Però la conclusió d'en Sala Martín és fulminant: si tan segur i tan sòlid és el sistema financer espanyol, "perquè collons (literal) s'han d'injectar centenars de milers de milions d'euros per donar-li més garanties? Que ho facin al sector immobiliari, no?".

Efectivament, la crisi espanyola no és financera. És industrial, productiva, econòmica. Que és molt pitjor. I mentre estem tots pendents del color de l'Ibex 35, oblidem que d'aquí a un any segurament tindrem el doble d'aturats d'ara.

Ara ja sabem que la millor inversió és l'especulació. Quan els especuladors s'enfonsen, ja surt l'Estat a salvar-los. Ahir, parlant-ne amb una colla, ja va sortir el comentari: si la mobilització mundial per salvar el crack borsari mundial s'hagués mobilitzat amb els mateixos diners per eradicar les misèries del món, encara haurien sobrat calés?