Aquest cap de setmana he anat dos cops al teatre. A veure dues coses radicalment diferents, però que diria que m'han omplert de la mateixa manera. I que m'han confirmat, també, que sempre que es demana quina és la millor pel·lícula, la millor novel·la o la millor cançó que pugui existir he de dir que la pregunta em sembla absurda, perquè tant o més important que la pel·lícula, la novel·la o la cançó és el moment, l'entorn i les circumstàncies immediates en què la vius.
Tocaria dir que entre El llibertí d'aquest diumenge al Cirvianum i el Tot per l'audiència de la Fundació MAP de Ripoll, que dissabte va actuar a Sant Pere, és molt millor la primera proposta. Segurament que sí. La primera és un dels èxits, sinó el principal, de la cartellera teatral del país, amb un repartiment de luxe encapçalat per Ramon Madaula i Montse Guallar, amb un text brillant d'Eric-Emmanuel Scmhitt i la direcció de Joan-Lluís Bozzo. El teatre estava ple. La segona, dissabte a Sant Pere, la van fer persones vinculades al centre de treball de la Fundació MAP, que acull i treballa amb discapacitats psíquics per desenvolupar-ne, també, la seva capacitat d'expressió artística.
Tot i que a la mateixa hora el Barça ja guanyava 5 a 1 l'Atlètic de Madrid per TV3 (i per La Sexta), al teatre de Sant Pere hi havia prop de 200 persones que s'ho van passar pipa amb la paròdia que s'estava fent a l'escenari als programes de telescombraria. Això, d'entrada, ja és maco. Per un plató de televisió anaven passant personatges de la premsa del cor explicant les misèries, des de la folklòrica de torn fins a la pastissera que s'entenia amb el marit de la quiosquera i muntava un escàndol al plató.
Veure com el públic va fer-se còmplice de la il·lusió que es transmetia des de l'escenari no sé si és millor o pitjor que l'embaladiment per la manera com Ramon Madaula broda el seu Diderot a El llibertí, fins al punt que ni tan sols sembla que actuï. Però una i altra cosa diria que m'han omplert de la mateixa manera.
A Sant Pere, a la sortida del teatre, un dels actors estava tan content de com havia anat que s'estava fumant un puro d'aquells cal Camp del Barça. A hores d'ara ja se'l deu haver acabat. Però segur que no fa gaire estona.
P.D. I consti que, per a molta gent sobretot d'Osona sud, el millor teatre del cap de setmana segur que l'han fet a Centelles. Tinc ganes de veure'l. A veure si la gira que volen fer també els porta un dia o altre a Osona nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada