Premis literaris

Fernando Savater ha guanyat el Planeta. És aquell portaveu del Basta Ya, que com que ja fa dies que ha Bastat tot se'l pot tornar a conèixer sobretot com a filòsof i escriptor, facetes en les quals em sembla que excel·leix força i no hi ha res a dir. De tota manera, el que és bastant veritat és que la majoria dels premis literaris, inclòs segurament el Planeta, tenen bastant de farsa. Per no dir tot.

Des de la meva modestíssima posició d'haver participat en un, ja fa alguns anys, que no deu arribar ni a satèl·lit -i vaig quedar dels cinc primers, o sigui que no em queixo-, és una mica frustrant comprovar en primera persona que el que fan algunes editorials és encarregar un llibre a un determinat escriptor i, després, premiar-lo. Així s'asseguren un autor que (sovint) ja és mediàtic d'entrada amb l'impuls afegit que li dóna el premi i les expectatives de vendes que, sumant una i altra cosa, es generen pel llibre.

El que també és una farsa és tot això de les travesses prèvies a les entregues del premi com el Planeta, que teòricament es va proclamar ahir a les 12 de la nit. És materialment impossible elaborar una crònica periodística com algunes de les que avui s'han publicat en el marge que queda entre les 12 de la nit i l'hora de tancament d'un diari. Molt abans de les 12, determinades persones i determinats periodistes ja saben el guanyador. I llavors es posen més o menys d'acord a fer córrer travesses per fer veure que corren rumors, i sempre acostumen a ser tan bons que entre les travesses sempre hi surt el guanyador.

Però vaja. Deu ser una d'aquelles convencions que tothom assumeix i ningú posa en dubte perquè és part del ritual, com la il·lusió de la Nit de Reis que fem veure que ens la creiem per no enfonsar els que encara -i que duri- tenen la màgia de creure-hi.

No crec que em compri el llibre d'en Savater, però. Més que res perquè quan proclamava allò del Basta Ya, jo m'ho vaig aplicar precisament respecte a ell.