Des que un dia vaig enviar un mail al debat de l'Àgora, que fan els dilluns al 33, cada divendres em passen per correu el tema de debat del programa següent. Dilluns parlaran d'Ibarretxe i del seu referèndum per a l'autodeterminació. Que és una mica la manera de parlar de la proposta de referèndum d'en Carod Rovira per al 2014. El 7 d'octubre de 2007, al meu bloc.cat, ja vaig dedicar un post al tema aquest. Llavors eren notícia les cremes de fotografies del rei. Com que (modèstia a part) a vegades m'agrada donar-me la raó a mi mateix, transcric literalment el que ja deia llavors sobre el tema. Era això:
Ara que el discurs del lehendakari Ibarretxe ha tornat a posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació i a la plena sobirania dels pobles a decidir sobre el seu futur, he d'admetre que em sorprèn aquesta mena de terror amb què Espanya viu aquest procés. Com el que podria tenir el seu dia el referèndum de 2014 que planteja Carod Rovira, i que arribat el moment ja veurem qui se'n recorda.
No acabo d'entendre la por d'Espanya, dic, perquè estic convençudíssim que si a Catalunya es votés ara mateix per la seva independència, la derrota seria de les que fan època. Per tant, el millor que podria fer un govern central per aniquilar d'entrada aquesta mena de discursos seria donar carta verda ara mateix al referèndum. Potser és per això que Carod Rovira el planteja per al 2014: perquè sap que plantejant-ho ara (i fent-lo ara), la seva idea quedaria deslegitimada de per vida.
En aquest context són simplement ridícules les campanyes antimonàrquiques que se'ns estan presentant des de Madrid com el rebrotament del sentiment independentista de Catalunya. Passem-ho a vots, tot això? I per altra banda, què ha fet de concret el Rei les últimes setmanes que no hagi fet els últims 30 anys, com perquè precisament ara ens haguem de declarar antimonàrquics?
Ni el PSOE ni el PP són, en el fons, tan idiotes. I tots dos són plenament conscients que ni rebrotament independendista ni unitat d'Espanya en crisi. Precisament per això, poden treure més rèdit polític i electoral del fantasma que això representa més que no pas de la seva amenaça real. I ells mateixos, i no pas els catalans, són els que alimenten el fantasma fins a convertir-lo en la seva pròpia raó de ser davant d'Espanya.
Que trist que és tot plegat. I que ingenus que arribem a ser.
No acabo d'entendre la por d'Espanya, dic, perquè estic convençudíssim que si a Catalunya es votés ara mateix per la seva independència, la derrota seria de les que fan època. Per tant, el millor que podria fer un govern central per aniquilar d'entrada aquesta mena de discursos seria donar carta verda ara mateix al referèndum. Potser és per això que Carod Rovira el planteja per al 2014: perquè sap que plantejant-ho ara (i fent-lo ara), la seva idea quedaria deslegitimada de per vida.
En aquest context són simplement ridícules les campanyes antimonàrquiques que se'ns estan presentant des de Madrid com el rebrotament del sentiment independentista de Catalunya. Passem-ho a vots, tot això? I per altra banda, què ha fet de concret el Rei les últimes setmanes que no hagi fet els últims 30 anys, com perquè precisament ara ens haguem de declarar antimonàrquics?
Ni el PSOE ni el PP són, en el fons, tan idiotes. I tots dos són plenament conscients que ni rebrotament independendista ni unitat d'Espanya en crisi. Precisament per això, poden treure més rèdit polític i electoral del fantasma que això representa més que no pas de la seva amenaça real. I ells mateixos, i no pas els catalans, són els que alimenten el fantasma fins a convertir-lo en la seva pròpia raó de ser davant d'Espanya.
Que trist que és tot plegat. I que ingenus que arribem a ser.
Hola Xevi,
ResponEliminaestic d'acord amb el teu comentari. Crec que tens tota la raó i ho has exposat molt bé.
A reveure,
Hola, Joan. Gràcies pel comentari. Entenc que a algú aficionat a l'astronomia com tu -ho dedueixo després d'haver-te espiat el bloc- li deu ser encara més fàcil veure les coses amb perspectiva.
ResponEliminaL'explicació és que Espanya no pot admetre per principis el dret a l'autodeterminació, perquè aquesta reconeixmenet faria més per la destrucció de l'estat espanyol que tot el que puguin fer els independentistes catalans en 100 anys.
ResponEliminaEn el moment que l'Estat admetés que amb el simple gest de posar un paper en una urna es poden liquidar cinc segles d'història més o menys comuna (al seu parer), aquest Estat s'hauria suicidat.
El resultat seria el de menys, per dues raons:
1.- Si es perdés el primer referèndum ja se'n faria un altre, perquè el dret no presciuria, l'ogicament, a partir d'haver estat reconegut.2
2.- Si es reconegués el dret, encara que es perdés el referpèndum l'Estat ja no podria ser igual, perquè Catalunya hauria de tenir u tractament de nació a nació, en base al seu dret a recórrer a un nou referèndum.
Un apunt final. Estic convençut que si es pogués votar, els catalanoparlants votarien MASSIVAMENT per la independència, com ha demostrar un recent estudi de l'UOC.
I això inclinaria la balança, perquè el PSC no tindria espai opolític per apostar pel NO a l'autodeterminació. Si ho fes, això l'enfrontaria amb bona part del seu vot catalanoparlant, aixó l'empenyeria cap a la dreta i cap als sectors castellanoparlants irreductibles, i comportaria un enfrontament ètnic a Catalunya, que el PSC no pot assumir.