Ja sé que és un acudit fàcil, però és el que penso després de veure com ha acabat la relació entre el Consell Comarcal d'Osona i el Centre de Mediació amb qui tenia conveniat aquest servei. Sobta molt la diligència amb què es va anunciar públicament la cancel·lació del conveni, com si fos una cosa la mar d'oficial, de planificada, de lògica, de coherent i d'estudiada, quan el que passava en realitat és que pocs dies abans, els responsables del Centre encara havien de demanar al Consell com estava el conveni que no s'havia renovat des de 2006 (?!) i sobre el qual ningú havia estat capaç de dir-los absolutament res fins que, en una miserable carta, els han dit que gràcies per tot, que la proposta econòmica era massa cara i que, sisplau, els tornin les claus del local. I això sense haver fet ni un sol contacte, ni una sola reunió, després de no sé quantes vegades que s'havia demanat des dels responsables del Centre. Ho dic, i ho sé, perquè un dels dies en què es va fer aquesta consulta jo hi era i vaig veure tant la cara de qui feia la pregunta, com la cara que li quedava a qui li havia de respondre.
Com que ja sé que algú potser m'ho acabarà retraient, aclareixo d'entrada que en aquest tema és part afectada en Jaume Vilella, regidor de Sant Julià i company meu al Consell Comarcal, com a conseller d'ICV-EPM. Però això no té absolutament res a veure -com a mínim des de la seva part-, perquè ell ja estava al Centre de Mediació abans de ser regidor, abans de ser d'EPM i abans de ser conseller. I fins i tot crec, sincerament, que la rescissió d'aquest conveni no té res a veure amb cap persecució política a ningú.
També és curiós que un servei que fins ara depenia de l'àrea de Benestar Social s'assumeixi des de l'àrea d'Acollida i Integració, com si els problemes de mediació només afectessin la gent que acollim i integrem, i em sembla que ja se m'entén. I que la responsable tècnica de tot plegat sigui Mireia Rosés, responsable tècnica de l'àrea d'Acollida i Integració, que m'arriba que, en tot plegat, fa temps que hi està tenint un paper bastant determinant. De fet, un paper definitiu i, pel que respecta al Centre de Mediació, fulminant.
Jo sóc part interessada, perquè sóc el president de l'Associació de Mediadors de Catalunya, però voldria felicitar-te per aquest article. I és que si ningú al Consell Comarcal d'Osona no acaba parant els peus a la Mireia Rosés, al Consell es repetirà el problema que va tenir l'Ajuntament de Vic amb la seva mare, fins que l'actual alcalde la va defenestrar. La Mireia és una persona ambiciosa, que va a salvar com sigui una cadira, la seva, es digui el servei de la manera que es digui, ja que ella farà la mateixa feina de sempre: aconseguir subvencions i fer Memòries. I el de menys és el que passi entre el projecte i la Memòria. Ella, fins a cert punt, pot fer el que cregui oportú, la llàstima és que hi hagi polítics de volada gallinàcia, com la consellera Milagros, que sense entendre-hi res i amb total falta de criteri, permet canviar de nom un servei, encara que ja hi hagi un altre al mateix consell amb aquest nom i fa tancar aquest de mala manera i amb tics heretats dels pitjots temps del franquisme, però sense la dignitat de no agrair ni tan sols els serveis prestats. Una falta de categoria humana increible. I per greu que ens sàpiga, aquest és un cas no mediable, perquè una de les parts, el Consell, es nega a parlar i a negociar. Algú s'ha parat a pensar en la catadura moral d'alguns dels polítics que ens representen? Però tranquils, ja tenen les claus
ResponEliminaJoan Sala