Avui hem tingut permanent d'Entesa i hem anat a Arenys de Munt. Se'ns notava que érem de fora perquè hem aparcat a la riera i, com que plovia una mica, els hem inundat de preguntes sobre la possibilitat de desbordaments, evacuació, protocols d'emergència, farmàcies de guàrdia i indemnitzacions si l'aigua se'ns emportava el cotxe abans d'hora. Els primers regalims començaven a tirar riera avall. En total, 1,4 quilòmetres que s'estan començant a soterrar. Fer-ne el manteniment en la situació actual, ens deia l'alcalde, val gairebé 200.000 euros anuals.
Però aquest no era el tema. Regularment, les permanents es completen amb matins monogràfics que dediquem a temes d'interès. Fa un parell de mesos va ser un curs d'immersió per a nous regidors, i avui ha estat sobre la llei de dependència. Ens han fet la xerrada Josep Comellas, que va ser alcalde de Sant Coloma de Cervelló durant 16 anys, i l'Assumpta Falgueras, regidora de Centelles, coordinadora d'Entesa a Osona i responsable dels Serveis Socials del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
La gent d'Entesa ha tingut la bona pensada d'obrir la xerrada a tothom. En total ens hi hem aplegat una trentena de persones, i n'hem tret algunes conclusions pràctiques que passo a resumir per si poden ser d'interès d'algú:
- La llei de dependència de l'Estat, que se suma a la llei de serveis socials de la Generalitat d'octubre de 2007 però que s'ha de traduir en un sol paquet de serveis per a tothom, ha creat unes expectatives respecte a la immediatesa de la seva aplicació que s'està traduint en frustació per tots aquells que n'esperaven resultats l'endemà mateix de la seva promulgació. S'hi està treballant, s'hi avança i acabarà essent d'aplicació en tot allò que regula, però vol el seu temps. Ni mitjans de comunicació ni governs, que n'han fet bandera electoral, han ajudat gaire a donar-ho a entendre d'aquesta manera. El desplegament de la llei en el seu conjunt, que vol dir arribar absolutament a tothom que tingui dret a beneficiar-se'n, no s'ha de completar fins al 2015.
- Tothom té dret a acollir-se a la llei de depèndència. No és una llei pensada només per a la gent gran. I com a llei reconeix un dret universal. Per dir-ho clar, s'hi poden acollir amb els mateixos drets els rics i els pobres.
- La finalitat de la llei no és donar diners, sinó garantir l'assistència adequada a cada persona d'acord amb les seves necessitats. Això vol dir des de procurar-li una plaça de residència, un servei d'atenció domiciliària (SAD), uns diners per al seu cuidador o una ajuda per al propi afectat si ja està assumint aquesta despesa amb els cuidadors que pugui tenir.
- Els casos en què la solució és una ajuda econòmica són els més ràpids de resoldre. Els que impliquen serveis assistencials, com són una plaça de residència o una atenció domiciliària, dependran de les possibilitats que hi hagi en cada moment. Molts ajuntaments i consells comarcals encara estan en la fase de redimensionar els seus serveis socials per respondre a les noves demandes, però tampoc disposen, encara, dels recursos econòmics per poder-ho fer amb garanties.
- Els processos d'avaluació són llargs i s'estan fent encara avui. Començant pels casos de grans dependents, considerats de nivell tres. Ara mateix s'està acabant de tramitar aquests casos i llavors s'entrarà en els de nivell dos, que vol dir persones que necessiten una atenció unes hores del dia, i no permanentment.
- Per a cada cas s'estableix un pla d'atenció individualitzada (PIA), que vol dir que després de la primera diagoni se'n fa un seguiment cada any per veure quina és l'evolució i, per tant, l'adequació dels serveis que pugui necessitar.
- Totes les sol·licituds s'han de tramitar des dels serveis socials de l'Ajuntament o les oficines de Benestar Social que pugui haver-hi a les poblacions més importants. Els recursos vénen de la Generalitat, del Consell Comarcal (que tutelen els serveis socials per a municipis de menys de 20.000 habitants) i del propi ajuntament.
- Qualsevol retard en l'aplicació efectiva de les ajudes un cop confirmades s'ha de poder reclamar, i hi ha els mitjans per fer-ho des de telèfons d'informació o a través dels propis serveis socials. No deixa de ser un expedient amb un número i incorporat en una base de dades. Per tant, el beneficiari té dret a saber què passa amb el seu expedient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada