La gran estafa de la CCMA

Rosa Cullell, directora general de la CCMA

Ha estat casual que, en pocs dies de diferència, el meu germà convergent em parlava de l'escàndol de la Corporació Catalana de Mitjans Àudioviusuals (CCMA) i rebia a casa la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes, que cronicava la Història d'una decepció -així de clar, a la portada- parlant exactament del mateix. I el més bo del cas és que aquesta decepció encara no hi incloïa la traca final d'allò que el meu germà ja considera un escàndol: l'acord per situar Rosa Cullell com a directora general de la Corporació, cosa que inicialment vetava CiU, i que finalment s'ha resolt amb el compromís que TV3 acabi tenint un director que agradi especialment a CiU.

S'han perdut exactament vuit anys per acabar configurant un consell de la Corporació on no s'ha corregit absolutament res d'allò que la llei pretenia resoldre: l'assignació estrictament partidista dels 12 càrrecs a plena dedicació -per dedicar-se exactament a què?-, en un joc d'equilibris que arrenca des de la primera proposta encara sota el govern de CiU, amb el tàndem Xavier Trias-Joaquim Triadú a Presidència, i que pateix la primera distorsió important amb la irrupció d'un segon tàndem, encara dins del govern de CiU, que s'allunya del consens amb què tot plegat havia començat a caminar: Artur Mas-David Madí.

Formalment, havia de ser el Consell de l'Àudiovisual de Catalunya (CAC) el qui decidís, entre els candidats que proposés el Parlament, els millors perfils per situar al Consell de la Corporació. Però el Parlament, que en aquest cas no són més que els partits, no va fer res més que enviar-los un paper amb 12 noms. Tenien 12 noms per triar-ne 12, i d'alguns d'ells no en sabien absolutament res. Llavors els van demanar els currículums, i resulta que el més llarg dels que van rebre feia 9 línies. I de tots obviant, evidentment, que en la seva trajectòria personal s'incloïa en alguns casos la militància política i haver estat fins i tot diputat i/o conseller de la Generalitat.

Un escàndol, efectivament. I si tenim en compte que a això s'hi ha arribat després de vuit anys, és un escàndol imperdonable.