[Avui fa 10 anys d'un episodi que em va motivar a obrir el primer bloc a internet, el 23 d'agost de 2006. En homenatge a mi mateix, modèstia a part, el reedito]
El vol d’Iberia IB1783, de Menorca a Barcelona, surt
fins i tot abans del previst de l’aeroport de Maó, a les onze i cinc de
la nit del dissabte 12 d’agost. El comandant Llorens i tota la
tripulació saluden els passatgers, com de costum, amb la previsió de ser
al Prat en trenta-cinc minuts. Tot el dia ha estat rúfol, es veia a
venir que volaríem amb núvols i hi ha alguna sotragada. Normalment, quan
el temps en destí és bo, el comandant agafa el micro i ho diu. Però el
comandant Llorens no. A Barcelona deu fer mal temps.
Aterrem deu minuts tard però, fins i tot així, cinc
minuts abans de l’hora prevista. Fa un xàfec considerable. El comandant
Llorens comenta a una hostessa, mentre acomiada el passatge arrepenjat a
la porta de la cabina, que l’aterratge s’ha alentit perquè han hagut de
desviar-se per evitar el temporal de cara. L’han afrontat de cantó, que
també ha estat força emocionant. Tothom content i cap a buscar les
maletes.
Ens toca la cinta 24. Baixem des d‘Arribades
i el monitor d’informació ens marca que compartirem espera amb un vol
d’Amsterdam i un altre de Cagliari. Tres avions en una cinta a les dotze
de la nit, bàsicament per les ganes d’arribar d’hora a casa, semblen
excessius. Però aviat el que es fa excessiu és l’espera. El monitor que
hi ha sobre la cinta ens diu que ja es poden recollir les maletes de
Menorca, però ens enganya. En realitat, com sabrem una hora i mitja
després, les maletes encara són a l’avió. N’arriben algunes d’Amsterdam,
una mica xopes, però de la resta res.
Tot d’una, la referència del vol IB1783 desapareix
del monitor i ens adonem que, de fet, de les maletes de Maó no n’ha
sortit ni una. Pel voltant hi ha gent una mica més exaltada. Fa més
d’una hora que han arribat de Viena en un altre vol d’Iberia i encara
esperen les maletes. I una hostessa que es dedica a "l’atenció al
passatger" diu que el tema maletes no el porta ella, sinó directament
els d’Iberia, que després de la vaga de l’altre dia s’ho han quedat
ells, com fins ara.
La cinta 24 s’ha parat del tot. També s’ha hagut de
parar la cinta 21, perquè amb el xàfec resulta que els deu haver rebufat
algun desaigüe i s’ha fet un bassal de porqueria tot al voltant de la
cinta. Hi ha trams directament navegables. La pudor és impressionant,
gairebé perceptible a la vista, i confirma que pels aeroports hi passa
molta gent amb l’estómac regirat per la tensió d’haver de volar.
La gent
es comença a tapar amb mocadors i colls de camisa o es passen klínexs
molls per sota el nas. Els de Menorca es posen a olorar les ensaïmades
per afrontar-ho. "El que tenim allà és un núvol tòxic", es queixa un
passatger a l’hostessa que es dedica a "l’atenció al passatger" i que
torna a insistir que el tema pudors no el porta ella, que ja estan
avisats els de manteniment.
Van passant els minuts i cada vegada que una cinta es
mou la gent corre d’una banda a l’altra per veure si hi apareixerà la
seva maleta ni que sigui per error, perquè a aquestes alçades ja tot pot
ser. Al taulell de reclamacions d’Iberia la cua s’ha fet prou llarga
perquè l’encarregada, al cap de més d’una hora i mitja, decideixi
finalment informar per megafonia tots els passatgers d’Iberia que les
maletes no s’han descarregat dels avions "a causa de les inclemències
meteorològiques", i sense micro ha afegit que és qüestió de vint minuts.
La gent se’n fot bastant i a una bona dona se li acudeix espiar per la
cortineta de la cinta per veure si hi troba la seva maleta, ficar-se a
dins i agafar-la. Però el que li surt és un guàrdia civil, com un dimoni
dels pastorets, que li demana que no fiqui el nas on no la demanen i
que tingui paciència. Però no sap si n’hi ha per gaire perquè el tema
maletes no el porta ell. Els fumadors decideixen fumar. "Si ells no
compleixen les seves obligacions, jo tampoc compliré les meves", és el
seu lema.
Finalment, dues hores després de l’aterratge i quinze
minuts després de tenir la primera informació sobre el que passava, el
vol IB1783 torna a anunciar-se al monitor i comencen a aparèixer les
maletes que havíem facturat cinc hores abans. Ovació. En el temps que
hem perdut, el comandant Llorens ens hauria pogut portar i tornar de
Menorca quatre vegades, que almenys hauria estat més distret. Els amics
que ens esperaven a l’altra banda de la terminal, malgrat tot, continuen
sent-ho.
Però encara ens queda per comprovar un últim
despropòsit. Resulta que quan surts de la terminal B per anar fins al
pàrquing a mig quart de tres de la matinada i et gires per fer-hi un
últim cop d’ull, el rellotge de la façana et marca les 14.06 h en plena
nit. Si no fos pel color dels taxis i que a fora, malgrat tot, s’hi està
prou bé, gairebé et podrien fer creure que hem aterrat al mig d’Alaska.