L'aeroport. Punt final

Foto: el9nou.cat

Diria que en una escala de 0 a 1.000 respecte a l'inflament que ha suscitat el tema de l'aeroport els últims quatre dies, divendres passat devíem arribar a 1.000 i avui devem estar a 12. Veient la reacció -reaccions- que ha generat la proposta del Consell Comarcal per situar a Taradell aquest famós aeroport, costaria d'entendre que hi hagi alguna escletxa per tirar-lo endavant.

Però més enllà del debat estrictament social del tema, que és molt important, n'hi ha un que m'afecta com a conseller comarcal, que és el polític. I en aquest cas la sensació de vergonya aliena i fins i tot pròpia és total.

Em pensava que seria difícil superar el despropòsit de la primera polèmica respecte a l'aeroport amb un despropòsit encara superior, però el govern comarcal ho ha aconseguit. És tristíssim trobar-te amb alcaldes i regidors que són (o han estat dins d'aquest mateix mandat) consellers comarcals de govern que surten en tromba contra un aeroport a proposta d'un president comarcal amb qui (representa que) comparteixen govern, criteris, objectius i programa polític comarcal. I la realitat, que he pogut constatar en primera persona, és que ni tan sols tenien ni la més remota idea de què estava gestant el president comarcal a esquena seva.

Vaig trobar surrealista, a la comissió permanent del ple de la setmana passada, que a una pregunta del nostre grup se'ns contestés que, en efecte, l'Ajuntament de Taradell no havia tingut comunicació oficial que era l'escollit fins al dia abans de fer-se públic l'anunci. I amb la mateixa diligència que es feia l'anunci s'abocava tota la pressió social, mediàtica i política sobre un Ajuntament amb el discurs que "ara això ja no és problema nostre".

La història d'aquest aeroport és senzillíssima. Miquel Arisa, alcalde de Centelles i president comarcal, el volia per Centelles i va treballar per a aquesta idea. Poc li interessava aleshores encarregar un estudi per veure si era més viable a Sant Hipòlit i convertir-lo en el primer aeroport del món amb pista circular. Va encarregar un estudi a un enginyer aeronàutic que deu ser boníssim però que, curiosament, és de Centelles. Va inventar-se, sí, inventar-se, un consens que no tenia del Consell Comarcal per reforçar unes al·legacions per defensar el seu aeroport, i l'oposició el vam deixar al descobert primer a la permanent del maig de 2008 ("no s'han fet al·legacions per l'aeroport corporatiu", se'ns va dir des del govern en absència del president), i després al ple del mes de juny, quan va haver d'admetre que les al·legacions s'havien enviat sense parlar-ne amb ningú i es va referir a una resolució de presidència que tampoc existia i que va haver d'aprovar al cap de mig any amb data de febrer.

Fa poques setmanes, des de l'Ajuntament de Vic s'aprova una moció de suport a l'aeroport i el regidor Jaume Puig, que és vicepresident tercer del Consell Comarcal, surt amb un discurs triomfalista donant a entendre que Osona ja ho té guanyat i que la seva serà la millor proposta, més o menys com el president del Madrid parlant del Liverpool el dia abans del 0 a 1 al Bernabéu.

Resulta que, malgrat això, la setmana passada encara se'ns diu, a la permanent del Consell Comarcal, que fa només dos dies que han arribat els últims informes -AENA i Exèrcit- que donen aire a la possibilitat de plantejar candidatura amb l'alternativa de Taradell, i que fa només 15 dies no semblava que hi hagués cap opció amb garanties.

Llavors s'anuncia que, d'entre cinc propostes, la de Taradell és la millor i que aquesta és la proposta que fa el Consell. I la resposta de Taradell no pot ser altra: "Ah, sí?".

I qui ho havia demanat això? Qui ha encarregat aquest estudi? Qui el pagarà? Quant ha costat? Per aconseguir exactament què? En parla, el Pla d'Acció Comarcal, editat fins i tot com a llibre, de l'aeroport corporatiu i del front comú de la comarca per aconseguir-lo?

Des del meu punt de vista, per l'únic que haurà servit tot això és només per aconseguir una mica més de descrèdit en qui ja el tenia en qüestió des de fa moltes setmanes. I per haver sembrat l'alarma i el mal rotllo entre molta gent, sense cap necessitat de fer-ho.

L'alcalde de Taradell té l'oportunitat de sortir-ne reforçat si ho sap administrar tot plegat una mica millor del que ho ha fet el Consell Comarcal. Tampoc és tan difícil, d'altra banda. I el que em fa por és que fins i tot el president comarcal s'acabi posant la medalla per dir que "ja vam dir que sense consens no hi hauria aeroport, i com que és el que la gent ens demana, escoltarem el poble i no farem l'aeroport. Som collonuts".

Bàsicament cínics, són. Que és molt diferent.

L'aeroport, a Taradell

La foto és de Ferran Jordà, d'Ikarus Globus

A aquesta hora, una mica abans del previst, ja se sap quina proposta d'aeroport corporatiu es presentarà des d'Osona. Als grups comarcals, que ahir vam tenir com cada primer dimecres de mes reunió de la permanent, ja se’ns va presentar. I se’ns va dir, també, que fins ahir mateix no van tenir tota la informació tècnica necessària per avalar la proposta. En resum:
· De les cinc propostes que ha estudiat en Jordi Sala, un enginyer aeronàutic de Centelles que ha treballat sis anys a Airbus, la més sòlida és la que situa l’aeroport en terme de Taradell-Montrodon, entre el tren i la C-17, amb inclinació sud-est nord-oest.
· Les altres quatre propostes són a Gurb (2): una a Sant Julià Sasorba i una altra darrere la nau de Pascual, més o menys. L’altra és a Balenyà, al pla del Moianès, i l’última entre Centelles i Sant Martí de Centelles.
· S’han estudiat cinc emplaçaments i, dins d’aquests, onze possibles pistes, bàsicament en funció de la inclinació. És un detall important perquè l’orientació de la pista marca les maniobres d’enlairament i aterratge i les afectacions que puguin tenir sobre les àrees poblades des de centenars de metres abans i després de l’aeroport. A més, s’hi ha de poder maniobrar (entrar i sortir) en totes dues direccions.

· Se’ns va dir que fins ahir mateix, l’Ajuntament de Taradell no havia rebut tota la informació, tot i que de paraula ja feia dies que sabien -com els altres alcaldes afectats- que eren una de les opcions estudiades. Taradell ha demanat estudiar-s’ho i mirar-s’ho bé abans de decidir si com a ajuntament -que és el que hauria de fer- acaba fent el pas de presentar candidatura.
· El govern comarcal, que ha liderat des del començament aquest procés, reunirà els alcaldes afectats (Taradell i rodalia) per estudiar conjuntament els pros i contres i amb una condició de partida: si no hi ha consens no hi haurà proposta, ni tampoc es treballarà en cap altra de les alternatives.

Aquesta és la crònica d’urgència. A mi, el primer que se’m va acudir comentar és que veig a venir que els globus aerostàtics i l’estampa que acostumen a oferir sobre Vic i comarca perillarien amb l’aeroport, i diria que tinc raó. Tenint en compte que fins i tot l’Exèrcit hi ha hagut de dir la seva i els molts factors que caldrà estudiar detalladament, comença un procés complex i segurament viciat pels errors d’origen. I estic en el que he estat sempre: no em sona que cap programa electoral de cap candidatura de Taradell proposés competir per l’aeroport corporatiu.
De moment, el govern comarcal té el nostre consens per defensar que sense consens això no vagi endavant. I que per tant se’n parli. Sensatament.

Flaix d'urgència

Com que la permanent del Consell Comarcal m'ha fet abandonar una estona les vacances, no ve pas de 10 minuts deixar-ne constància aquí. Més que res perquè avui, finalment, hem ratificat una resolució de presidència per presentar al·legacions al pla d'aeroports de la Generalitat. La que demana heliports, un aeròdrom i també la possibilitat d'estudiar a Osona l'aeroport empresarial i de jets privats. Com recordareu, al ple de la setmana passada va quedar clar que aquestes al·legacions s'havien presentat sense cap forma jurídica, sinó a iniciativa personal del president comarcal. Avui ens ha reconegut l'error, descuit, descoordinació o vés a saber què, però el cas és que ho ha atribuït a una badada simplement administrativa.

Ha vingut a dir que no n'hi havia per tant, i el Consell no fa res més que donar suport a aquells municipis que puguin estar interessats a demanar aquest aeroport, i que si de cas ja s'espavilaran. Digue'm desconfiat, com diria aquell, però resulta que l'Ajuntament més interessat fins ara ha estat precisament el seu.

15.000 euros per a una altra mediació

Un altre punt que ha sortit és un conveni amb la Diputació, que destinarà 15.000 euros al servei de mediació que presti el Consell Comarcal. Fa poques setmanes es va fulminar de males maneres el que hi havia amb el Centre de Mediació d'Osona, amb l'excusa que es podria derivar al Col·legi d'Advocats de Vic, que ho ofereix com a servei gratuït. Doncs no. Simplement, no es farà cap conveni amb cap entitat sinó que el Consell Comarcal contractarà les persones per dur-lo a terme.

El president Arisa ens va prometre una reunió amb l'àrea d'Acollida i Integració per explicar les estratègies de la consellera i de la seva cap d'àrea. Després de l'acord avui, que el nostre grup ha votat en contra, la veig més necessària que mai. Més que res perquè ho veig menys clar que mai.

Hi ha més temes, com la campanya publicitària per reactivar la recollida selectiva. Però és que si em poso a explicar-la potser sí que acabaré perdent-me vacances. Queda pendent pel dia 14. Records!

El despropòsit de l'aeroport

Avui, els de l'oposició del Consell Comarcal, hem fet enfadar el president, Miquel Arisa. Primer -i és el punt que explico en aquest post- ho han fet els d'Esquerra, desemmascarant el ridícul que s'ha fet amb el tema de l'aeroport i les presumptes-hipotètiques-fantasmagòriques al·legacions que, avui sí, s'ha demostrat que va firmar Miquel Arisa parlant "des del Consell Comarcal d'Osona" sense que, prèviament, ni un sol dels òrgans de govern n'hagués discutit absolutament res. Té número de registre de sortida 967/2008 i porta data de 18 de febrer.

En Jordi Serra (ERC) li ha demanat explicacions i ell ha comès la relliscada de referir-se a una presumpta resolució de presidència que no existeix. És a dir, no hi cap document amb validesa jurídica que aguanti aquesta sol·licitud. I el que va fer Miquel Arisa va ser firmar com a president comarcal unes al·legacions demanant, entre altres coses, un aeroport de categoria II (el de jets privats, per entendre'ns) a la plana de Vic, per llavors treballar com a alcalde de Centelles -ben legítimament- perquè aquest aeroport anés al seu terme, o si no a Balenyà.

Les al·legacions en qüestió es van donar a conèixer en un Consell d'Alcaldes quan ja s'havien enviat, perquè el termini acabava abans de la reunió.

Jo he recordat que en la comissió permanent del mes de maig ja vaig demanar si el Consell havia donat suport explícitament a aquest aeroport corporatiu, empresarial i d'aerotaxi i se'm va dir que no. Que només s'havia al·legat per demanar una xarxa d'heliports amb un de central a l'Hospital General de Vic i l'opció de col·locar un aeròdrom -que no és l'aeroport empresarial- a la plana. O se'm va enganyar o, simplement, qui em va respondre no tenia gaire idea de què anava el tema.

Avui, després de tornar-ho a sentir tot, em decanto per la segona opció. De fet, les pròpies al·legacions que finalment es van presentar són un contrasentit, perquè en el redactat demanen un aeroport de segona categoria (l'empresarial) i en canvi, en el dibuix, el que es marca és un aeròdrom.

Si jo hagués de resoldre les al·legacions, el primer que demanaria és un aclariment. Altra cosa és que, a aquestes alçades de la pel·lícula, veig força lluny que la posssibilitat d'un aerorport corporatiu sigui una realitat a curt termini. El dubte que tenim ara no és on serà d'aquí a cinc anys el projecte d'aeroport d'Osona, sinó què estarà passant a l'aeroport de Girona: quines companyies, amb quin volum de moviments i amb quines tarifes hi estaran operant?

Dimecres llegia al Diari de Girona que, fa pocs dies, el conseller Josep Huguet s'havia reunit amb el Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava per advertir-los que els vols de baix cost a Girona poden veure's afectats de manera sensible per l'increment de preus del carburants. S'incrementaran tarifes, baixaran els passatgers i l'estructura potser acabarà essent sobredimensionada.

Caldrà, un aeroport, a Osona?

De tota manera, i és el que he acabat dient com a conclusió del debat, el tema de l'aeroport ha estat un despropòsit força impressionant.

El futur aeroport d'Osona

No és conya, encara que algú s'ho pensi. Aquestes fotetes d'aquí al costat corresponen a l'aeroport de Farnborough, al sud de Londres. Està exactament a 27 minuts per carretera de la torre de Londres, per agafar una referència. És l'aeroport que el Pla d'Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2007-2012 presenta expressament com a referent a l'hora de descriure com ha de ser el futur aeroport corporatiu-empresarial que s'ha de construir a Catalunya i pel qual, sembla, ara té opcions l'Ajuntament de Balenyà un cop descartat Centelles per acollir-lo.

Aquest dimarts, en una tertúlia a EL 9 TV, ha sortit el tema després que comenci a agafar volada aquesta idea, que algú considera una aixecada de camisa però que, si es pren seriorament, fins i tot impressiona una mica.

No sé fins a quin punt s'ha de fer cas del Pla d'Aeroports de la Generalitat, però si és veritat deixa alguns punts molt clars. El més important, que l'aeroport empresarial no té res a veure amb l'aeròdrom que s'hagi pogut demanar per a Osona, via al·legacions, a través de l''ultima reunió del Consell d'Alcaldes. L'esmentat pla preveu quatre nivells d'instal·lacions aeroportuàries. El primer és el dels grans aeroports comercials: Barcelona, Girona i Reus. El segon l'integren aeroports que ja estan planificats i que corresponen a un àmbit regional (entès en el context nacional català): La Seu d'Urgell-Andorra, Lleida-Alguaire i Terres de l'Ebre, entre Tortosa i Amposta. I en aquesta mateixa categoria hi apareix l'aeroport corporatiu-empresarial, que no té cap ubicació proposada i per al qual el propi pla planteja un procés de lliure concurrència per si hi ha algun municipi (ben connectat amb Barcelona per tren i per carretera) que pugui estar-hi interessat.

Per sota vénen els aeroports esportius i els aeròdroms, començant per exemple pel de Sabadell. Si prenem com a referència, com fa la Generalitat, l'aeroport de Farnborough, estem parlant de 15.000 a 18.000 moviments anuals d'avions, que vol dir 40 operacions diàries en amunt. Tot i que Barcelona no és Londres, tampoc, i per tant les expectatives podrien ser unes altres.

Potser tot plegat quedarà en un no-res si, com ja va passar amb Centelles, per raons funcionals es descarta l'opció de Balenyà. Si no, serà un tema a seguir perquè segur que generarà debat i tornarà a fer aflorar molts greuges pendents que tenim en aquesta comarca. Començant per la línia de tren, evidentment, que posada al costat de l'aeroport de Farnborough fa encara molta més pena que la que pugui fer per ella mateixa, que ja és directament miserable.

L'aeroport de Centelles

Deixo transcrit aquí el comunicat que hem fet públic aquest matí en relació a la controvèrsia que està generant l'oferiment de Centelles, i de retruc amb l'hipotètic suport del Consell Comarcal, per fer-hi un aeroport per a jets privats i avions petits.

Comunicat d'ICV-EPM
El Consell Comarcal no ha demanat en cap moment un aeroport per a Centelles
Davant la controvèrsia que està generant el possible oferiment de Centelles com a seu d’un aeroport per a avions petits i que el Consell Comarcal ja hauria presentat al·legacions per defensar-ho, el grup d’ICV-EPM pot aportar la informació següent:

- En la reunió de la comissió permanent del ple que es va fer aquest dimecres, 7 de maig, el nostre grup va demanar si realment el Consell s’havia pronunciat per defensar aquesta opció, cosa que, en tot cas, s’hauria fet al marge de qualsevol dels òrgans de govern del Consell.
- En absència del president del Consell, Miquel Arisa, el vicepresident segon, Josep Colomer, ens va dir que no hi havia cap al·legació presentada per aquest aeroport concret i que, en tot cas, l’únic que s’havia fet al febrer passat era presentar al·legacions al Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya (2007-2012), en què es demanava per a la comarca la possibilitat d’instal·lar sis heliports al llarg del seu perímetre, per fer front a a situacions d’emergència, i un aeròdrom que, en l’esborrany presentat, ni tan sols estava dibuixat a Centelles, sinó al mig de la plana.
- Aquestes al·legacions es van donar a conèixer en l’última reunió del Consell d’Alcaldes, el 10 de març de 2008, i com queda recollit a l’acta, es va haver de reconèixer davant dels alcaldes que s’havien presentat sense massa debat previ perquè es tancava el termini al febrer i no hi havia hagut temps per treballar-hi.
- Val a dir que les al·legacions presentades com a Consell Comarcal en aquest Pla, per genèriques que puguin ser, tampoc van ser tractades prèviament, ni que fos per informar-ne, en cap dels òrgans de govern on té presència el nostre grup comarcal.
- També és veritat que en la seva reunió del 28 de novembre de 2007, el Consell d’Alcaldes ja havia aprovat les al·legacions per presentar al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals en les quals, tot i constar-hi un capítol específic dedicat a infrastructures, se centrava únicament en la xarxa viària i de ferrocarril i no es feia cap referència ni a aeroports ni a heliports.
- Al nostre grup no li consta, tot i que se’ns va dir el contrari, que les al·legacions presentades al Pla d’Aeroports s’hagin aprovat per cap dels òrgans de govern del Consell. De tota manera, demanarem, si així ha estat, que se’ns digui en quin moment s’ha fet.
- Tant el govern del Consell Comarcal com el de l’Ajuntament de Centelles haurien d’adonar-se que, davant de temes que poden generar debat com és aquest, no costaria res fer públic un comunicat per aclarir què hi ha de cert en aquest interès per l’aeroport. I encara més si es dóna la circumstància que l’alcalde de Centelles i el president comarcal és la mateixa persona.
Grup d’ICV-EPM al Consell Comarcal d’Osona

9 de maig de 2008

International Vic Airport

Els que em coneixen una mica ja saben que m'agraden els avions, tot i que no en tinc cap bàsicament per problemes d'aparcament. Ara, la delegació d'Osona de la Cambra de Comerç de Barcelona acaba de proposar que la comarca aculli l'aeroport per a jets i avions petits, perquè de terreny, a la plana, no en falta, i com a plana que és, millor per als avions.

No hi entenc absolutament gens, i sé que els avions disposen d'un sistema remot anomenat ILS que et permet aterrar sense cap problema enmig de la boira, per espessa que sigui i per molt que el qui seu al costat de l'ala ni tan sols la vegi. Pel poc que hi entenc, és interessant que el mateix sistema el tingui l'aeroport en qüestió, perquè si només el porta l'avió el més probable és que només pugui aterrar una sola vegada, i vés a saber a quina banda de la pista, de l'aeroport o de la comarca.

Llàstima que la idea no hagi sortit abans. A Sant Pere tenim un tros força pla a l'entrada, al costat de la casa de la Guàrdia. Si hi féssim un aeroport seria l'aeroport de la Guàrdia, i amb aquest nom només hi hauria a tot el món els aeroports de Sant Pere i de Nova York. El que passa que ara hi ha un polígon industrial i ja no ens hi cabria.

Suposo que l'Ajuntament de Vic s'apuntarà a la idea i hi podrà destinar un regidor de barri. Més que res perquè entre jets privats segur que de tant en tant ens hi caurà del cel (és un dir) algú important. Així el podrà acompanyar a la terminal internacional per connectar amb el tren llançadora sense conductor Centelles-Ripoll, que s'obrirà com un ascensor, com el d'Stansted de Londres, per pujar directament al vagó i deixar-te al centre de Barcelona en menys de mitja hora. No en va, la connectivitat ferroviària i la seva eficiència contrastada és un dels grans actius de la nostra comarca i ha de donar molts punts a la candidatura.

A mi, si s'acaba fent, m'agradaria treballar-hi dels que xerren per megafonia. Per set o vuit o nou avions que hi deurien passar cada dia, viuria la mar de bé. Perquè a partir de 10 es veu que ja són dos a xerrar.