La doble via passa via

És una bona notícia que haguem sabut que l'Estat invertirà més de 4.000 milions en la xarxa de Rodalies de Renfe, i que una mica ens en tocaran a la línia de Vic. No és tan bona notícia saber que el pla d'inversions ens afectarà fins al 2015, que vol dir set anys. No tant perquè no sigui lògic que unes obres com aquestes vulguin temps, sinó perquè em pensava que la xarxa de Rodalies era un dels traspassos pendents més importants que tenia entre mans la Generalitat. Si l'Estat dissenya ara un pla d'inversions no sembla fàcil -tot i que no impossible- que a mig fer se'n concreti el traspàs i la Generalitat rebi la línia, els diners i les obres empantanegades. Què passa si un any després d'acabar-les apareixen forats, filtracions i nyaps? Els pagarà la Generalitat com a titular que n'és? L'Estat com a responsable inicial de les obres?

Per cert, la foto que acompanaya aquestes ratlles és la de la futura estació-intercanviador de Torelló, on es creuaran la línia de Puigcerdà amb la Transversal d'Olot.

No m'u puc creure

A falta de res interessant de collita pròpia, avui em limito a publicar el que circula per correu des de fa dies. A mi m'ho ha passat la Raquel, i ho trobo boníssim. Té a veure amb la presa de possessió de l'actual ministra d'Educació, i de manera molt especial amb el canvi de cartera. Espero que, a la vista del que s'hi veu, la tornés a canviar de seguida.

Encomana el català... des de Rússia!

La Sílvia Vilaró, osonenca lectora de català de a Sant Petersburg, ens demana que fem córrer aquest article escrit per una filòloga russa estudiant de català a Moscou. Doncs jo encantat de fer-ho, evidentment. I si el copieu sencer i el feu córrer, us ho agrairan fins i tot des de Rússia. Si ara ens toca encomanar el català, no hi ha res més formidable -i preocupant, potser- que ens l'encomanin des de Moscou.

Aquí deixo al vostre judici el que he après estudiant català a Rússia. “Quines llengües parles?” – una pregunta bastant comuna de la gent que acabo de conèixer. No és cap secret: anglès, francès, castellà i català. Sempre la segueix una altra: “Perdó, quina era l’última?”

Al meu país generalment es desconeix l’existència de la llengua catalana. Estudio català des de fa quatre anys i quan vaig començar la carrera no sabia ben bé explicar als meus compatriotes (als que no són filòlegs) per què serveix estudiar una llengua “tan rara” però ja em defenso millor. Aquí de vegades costa fer arribar a la gent que no és cap dialecte de l’espanyol sinó una llengua normal com una altra qualsevol.

He descobert que m’hi poden ajudar els exemples: mira, el rus i l’ucraïnès són llengües diferents, encara que se semblin molt, són històricament properes i abans compartien l’estat. La mateixa cosa són les relacions lingüístiques entre l’espanyol i el portuguès o l’espanyol i el català. Algunes persones afirmen que no n’hi ha cap necessitat, d’estudiar català: però a Catalunya, la gent entén castellà? – I tant que sí. Doncs a tu, per què t’és important estudiar català si saps parlar castellà? Cal reconèixer que tenen certa lògica (que no és que tinguin raó), la lògica de l’esforç mínim. Cal confessar que aquí les llengües minoritàries/minoritzades no tenen cap estatus oficial i sent parlants de la llengua que sempre ha estat dominant, lamentablement no ens esforcem gaire per aprendre alguna altra que es parla a l’estat rus.

El curiós per a mi és que no sols a Rússia sinó a Catalunya també el fet d’estudiar català per part d’una persona de fora es percep com una cosa molt rara i sorprenent. “Per què estudies català?” -em pregunten gairebé tots els catalans quan s’adonen que parlo la seva llengua. L’estudio perquè primer del tot, simplement m’interessa com a filòloga. Com que les llengües romàniques (castellà, francès) són la meva especialitat, per què no estudiar català també? Ho faig perquè crec que la llengua ajuda a descobrir la riquesa de la cultura i és la clau per conèixer la gent i el país. No és prou bon argument per estudiar-la?

Si em pregunteu si és difícil us diré que la preocupació d’alguns estudiants de fora és la dificultat pràctica. Ja m’he acostumat que el meu aspecte d’estrangera em condemna al castellà com la llengua de comunicació per defecte a Catalunya. Penses: com volen els catalans que els immigrants o els estudiants de fora n’aprenguin, de la seva llengua? Si mai ens la parlen!

Bé, també m’he acostumat a demanar que em parlin en català. Tampoc em puc queixar ja que la gent que conec sempre m’ha ajudat a practicar! L’última vegada que vaig ser a Catalunya em van preguntar si pensava que el català té bona salut. Trobo la qüestió bastant complicada tot i que vaig respondre que sí. De fora i comparant amb la situació de les llengües minoritzades a Rússia sembla que es fan moltes coses per fomentar els coneixements i l’ús de català (l'educació, els periòdics, la televisió, els cursos i programes, les associacions per la llengua, etc.).

Després passa que ho mires més al fons i tens l’oportunitat de comprovar l’existència de problemes com el prestigi social, el baix nivell dels coneixements lingüístics, la discriminació del català en alguns àmbits, la barreja de la tria de llengua amb la política...

Tot i això, sóc més aviat optimista mirant el futur de català. La llengua catalana ha sobreviscut èpoques molt dures al llarg de la seva existència i ara no és la pitjor. Mentre que hi hagi persones que parlen i que defensen la seva llengua, la llengua seguirà viva. Tot depèn de nosaltres, és clar.

És estrany, però dic “de nosaltres” perquè també em sento responsable d’alguna manera del futur d’aquesta llengua. Per a mi estudiar català és i sempre ha sigut un plaer. Són moltes, les coses interessants i curioses que té aquesta llengua (com totes les llengües, de fet). Per exemple, em fascina que el català tingui tanta diversitat dialectal. El fet d’estudiar-lo m’ha donat moltes oportunitats, sobretot, la de conèixer la gent: moltes persones meravelloses que mai no arribaria a conèixer si no optés un dia per estudiar aquesta llengua “tan rara”.

Lídia Bogatyreva, estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)

Accident nuclear

Avui m'he llevat amb la notícia -entre d'altres- que havien xocat un submarí francès amb un de britànic. Tenint en compte que aquest últim devia anar per l'esquerra, m'ha semblat un accident subaquàtic la mar de lògic. Però llavors també han dit que entre un i altre acumulaven una càrrega nuclear com 1.200 vegades la bomba d'Hiroshima. La pregunta que m'he fet llavors és qui hauria quedat en condicions de queixar-se a l'Europa occidental si, posem per cas, en realitat l'explosió només fos 500 vegades la del Japó, i que això de 1.200 només era per intimidar.

El manifest d'Osona contra la crisi

És el manifest que es discutirà dilluns al vespre amb els agents socials econòmics de la comarca i que aprovarem després, en un ple extraordinari.

L’àmbit local és l’espai més proper als ciutadans, i per tant, el més indicat per articular accions per fer front a una situació econòmica, laboral i social que, tot i esdevenir-se a nivell global, té aspectes característics propis a la comarca d’Osona. La importància de conèixer i analitzar les dades proporcionades per l’Observatori del Desenvolupament Local d’Osona al llarg del 2008, ens han de permetre la formulació de propostes i accions per afrontar aquesta situació.
-Durant l’any 2008 a la comarca d’Osona s’han registrat, de mitjana, 7.107 persones a l’atur: Això ha suposat un augment de 1.697 persones (141 de mitjana mensual) més que durant l’any 2007, és a dir un 31,37%. A Catalunya l’atur ha augmentat un 30,13%.
-La mitjana de la taxa d’atur comarcal del 2008 es situa 10,87%, lleugerament per sobre la mitjana de la taxa catalana que ha estat del 10,64% de la població activa del cens 2001.
-La mitjana de la taxa d’atur femení (14,70%) de la comarca d’Osona és superior a la mitjana de la taxa d’atur femenina de Catalunya (13,05%). En canvi, respecte la mitjana d’atur masculina comarcal (8,05%) és lleugerament inferior a la mitjana catalana (8,86%). Tant a nivell comarcal com català, s’observa una diferència important entre la mitjana de la taxa d’atur femenina i la masculina.
-Un 46,38% de l’atur correspon al col·lectiu de persones de 25 a 44 anys, amb molt poca diferència (44,18%) trobem a les persones de més de 45 anys.
-La major part de l’atur comarcal es reparteix en dos sectors, per una banda “Indústria” (42,08%), i per altra “Serveis” (40,15%). Després, amb molt diferència, hi trobem “Construcció” (11,93%) i “Agricultura” (1,97%).
-Referent als sectors, si comparem les dades amb l’any 2007, podem observar que el sector Serveis” és el que ha patit més variació (599 de mitjana), el segueix, amb poca diferència “Indústria” (529 de mitjana)i després hi trobem “Construcció”, amb una variació de 421 de mitjana. Fer esment que en el sector de la construcció, tot i no disposar de dades de la seguretat social, molts treballadors donats d’alta d’autònoms han hagut de finalitzar la seva activitat per manca de contractació indirecta per part de les empreses del sector.
-Al llarg de l’any 2008 s’han signat 34.688 contractes, una mitjana de 2.891 contractes mensuals. El 77,7% d’aquest contractes han estat temporals i el 22,3% han estat indefinits.
-Si comparem les dades amb les del 2007 s’observa un descens en la contractació temporal del -20,01% i de la indefinida d’un -10,08%. En general, podem dir que la contractació registrada ha patit un descens del 17,99%.
-Referent al gènere, podem observar que en el cas de la contractació temporal, els homes són els que han patit més variació (-25,81%), en canvi, en la contractació indefinida, són les dones les que han mostrat més variació (-11,46%).
-El subsectors que ha registrat més nombre de contractes durant l’any 2008, ha estat “Altres activitats empresarials” amb un registre de 10.207 contractes. Amb molta diferència el segueix el subsector “Indústria productes alimentaris i begudes” que ha registrat 2.875 contractes, després tenim “Construcció” amb 2.744, “Comerç detall” amb 2.654 contractes i “Sanitat i Serveis Socials” amb 2.216 contractes registrats.
-A gener de 2009, en el moment d’aprovar-se aquest manifest, l’índex d’atur a Osona ja sobrepassa el 15% i arriba a 9.800 persones. És un increment molt rellevant si es té en compte que ja ara estem a nivells d’atur que el Govern central havia situat com a màxims previsibles en el punt més àlgid de la crisi.
A més, davant d’aquesta situació de crisi econòmica que estem vivint i l’augment de la taxa d’atur, no podem oblidar que en la última dècada, l’economia d’Osona ha anat perdent pes competitiu enfront d’altres comarques degut a la crisi del sector de la pell i el tèxtil, que ha suposat també una pèrdua de llocs de treball.
Constatant que calen urgentment mesures pal·liatives per afrontar la situació actual, no podem oblidar que cal treballar a mig i llarg termini per consolidar activitats econòmiques existents i la implementació de noves iniciatives a mig i llarg termini per al desenvolupament econòmic i social de la comarca d’Osona.

Per aquests motius, el Consell Comarcal d’Osona i les entitats signants

MANIFESTEN

La voluntat de treballar de forma conjunta, coordinada i consensuada, per a la comarca en l’assoliment dels següents objectius:

-Creació d’ocupació estable i de qualitat
-Millora de la qualitat i la productivitat del treball
-Cohesió i inclusió social
-Millora de la posició relativa de la comarca en el conjunt de les comarques catalanes
-Impuls de mesures urgents pal·liatives per fer front a l’atur

D’aquests objectius es desprenen les següents línies estratègiques:

Impulsar mesures actives a favor de les persones en situació d’atur
Fomentar la creació de llocs de treball i l’emprenedoria, sobretot en sectors d’alt valor afegit que permetin l’atracció i retenció del talent No hem de passar per alt, però, que la major part de l’atur que s’està generant ho fa en àmbits que poc tenen a veure amb el valor afegit i amb el talent. També calen solucions i respostes per a aquest sector de població, més sensible davant les noves exigències del mercat de treball.
Potenciar el Pla d’Innovació d’Osona, com a model productiu que aposta per la innovació, el desenvolupament tecnològic i el valor afegit, de forma que augmenti la productivitat, l’ocupació i la qualitat de la mateixa.
Desenvolupar el capital humà i l’aprenentatge permanent, potenciant la formació professional i la seva vinculació a l’ocupació.
Garantir la igualtat d’oportunitats
Reclamar a les administracions superiors mesures específiques de suport a l’economia i al mercat de treball d’Osona.

Aquesta concertació ha de ser una eina al servei d’una estratègia que permeti actuar amb eficàcia per afrontar situacions de crisi, tot ressaltant que qualsevol increment de l’atur afecta més les professions de baixa qualificació i, que això va vinculat al nivell socioeconòmic de les persones que desenvolupen aquestes professions.

El conjunt d’actuacions a desenvolupar en el futur proper, que concreten amb aquesta voluntat de concertació, són:

-Sol·licitar a la Generalitat una major dotació de plans d’ocupació per a la comarca d’Osona.
-Afavorir la contractació de personal en atur per a desenvolupar projectes de neteja de boscos, lleres de riu, arranjament de camins, etc. a través dels programes de plans d’ocupació municipals.
-Afavorir la creació de l’autoocupació a través de les iniciatives presents a la comarca d’Osona: serveis de promoció econòmica, vivers d’empresa, assessorament a emprenedors, etc.
-Facilitar l’assessorament i el suport necessari per ajudar als aturats a capitalitzar les prestacions d’atur en forma d’autoocupació.
-Sol·licitar l’augment de la dotació pressupostària del PUOSC per a l’any 2009 per a inversions en municipis, afavorint la generació i/o conservació de llocs de treball en el sector de la construcció i obra pública. Començar a incidir en un discurs que defensi que el pla també és de serveis, i no només d’obres, i que cal ara més que mai destinar recursos a l’atenció a les persones i a les despeses que comportarà l’atenció social envers els desocupats.
-Generació a través del Pla Turístic Estratègic per a Osona, d’una campanya de difusió del turisme actiu, gastronomia i estades de llarga durada a la comarca.
-Demanar a l’agència ACCIÓ10 un pla de suport a les exportacions dels sectors càrnic i metal·lúrgic, que en faciliti el creixement exterior i, per tant, la generació d’ocupació.
-Creació d’una comissió dins el marc del Pla d’Innovació d’Osona per a la cerca de noves inversions industrials per a la comarca d’Osona.
-Potenciar els incentius fiscals municipals per a la rehabilitació d’habitatges, l’obertura de comerços i l’establiment d’instal·lacions industrials. Estudiar la borsa d’habitatge d’Osona i plantejar que part de la promoció que no té sortida al mercat lliure pugui derivar-se cap a la protecció oficial.
-Pressionar a l’administració superior, en concret, al Servei d’Ocupació de Catalunya, per a l’àgil tramitació de les prestacions d’atur, així com les tasques d’intermediació entre oferta i demanda de llocs de treball.
-Demanar a la Generalitat de Catalunya que els departaments que tenen obres en execució o pendents de licitació a Osona agilitzin la seva realització (PTOP, ACA, DMAH, Educació, etc).
-Reiterar al Govern de l’Estat i de la Generalitat la necessitat de majors aportacions als municipis, per tal de fer front a la crisi econòmica i, per tant, de l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic i d’un nou marc de finançament per als ajuntaments.
-Pressionar les administracions superiors per tal que agilitin al màxim els pagaments pendents a l’administració local i a les empreses, per tal de facilitar la circulació monetària que ha d'ajudar també a reactivar l'economia.
-Coordinar i executar un pla de formació i el reciclatge continu per a les persones en situació de risc d’atur, a través de les institucions educatives de la comarca: Universitat de Vic, Escoles Taller, Escoles d’Adults, etc
-Assolir un acord entre les administracions locals de la comarca per dedicar la màxima quantitat possible dels pressupostos a despeses que generin ocupació directa.
-Demanar la inclusió de la comarca d’Osona en un Pla d’Iniciatives per a la Dinamització Comarcal, similar al plantejat inicialment per a l’Anoia, Pallars Jussà, el Ripollès i la Terra Alta. Totes i cadascuna de les accions previstes en aquell pla són perfectament plantejables davant la situació actual de la nostra comarca.
-Instar a la Generalitat que es posi en contacte amb el conjunt d’entitats financeres establertes a la comarca, per a que realitzin el major esforç possible per estar al costat de les empreses osonenques i dels seus treballadors i treballadores, possibilitant el crèdit i la liquiditat de l’activitat econòmica.

I, per últim, constatar la voluntat de coordinació amb qualsevol iniciativa que pugui sorgir a nivell local o territorial, per tal d’aprofitar les sinèrgies de la comarca.

A raig per liquidació

No sé. Fins avui em pensava que això només ho feien als súpers. Des d'avui veig que també ho fan directament amb les súpers. És l'estampa d'aquest matí a la gasolinera de la Pista, de Vic, que deu anar per tancar aviat. De fet, diu "liquidació". En altres temps s'hauria dit que hi deuen voler fer pisos. Ara, vés a saber quin destí li espera. El dia que torni a obrir potser ja no hi haurà cotxes que vagin amb gasolina.

El Consell Comarcal i la crisi

Avui era un d'aquells dies que quan he sortit a quarts de cinc per anar a un reunió, si m'arriben a dir que a quarts de vuit s'acabaria el món m'ho hauria cregut. Tot tenia un color apagat, com en blanc i negre, i feia un fred de neu -n'hi ha que també en diuen fred de Déu, d'això- que llavors he sabut que venia bàsicament del Pirineu.

El cas és que he anat a reunió al Consell Comarcal per aprovar-hi un manifest per l'ocupació i la cohesió social de la comarca, ara que ja tenim l'atur al 15% i estem a punt d'arribar als 10.000 aturats. No és cap retret per no haver-nos mogut abans, sinó per constatar que la crisi es mou tota sola cada dia que passa.

Per dilluns vinent es convocaran els agents econòmics i socials de la comarca, i a les 10 del vespre hi haurà un ple extraordinari per aprovar el manifest i les primeres accions que s'encarregaran, segurament, a una taula tècnica que es crearà específicament per a aquest objectiu i amb l'encàrrec de treballar en propostes concretes per aconseguir solucions concretes.

A veure si, entre tots plegats, ens en sortim.

Demà a les cinc de la tarda penjaré el manifest perquè hi doneu un cop d'ull i hi aporteu, si voleu, alguna idea.

Apa, bona nit!

Jo no hi entraria

Els encarregats de dissenyar marques comercials haurien d'anar una mica més en compte a l'hora d'analitzar possibles contingències. Entre les més habituals, què passa quan en un dels rètols lluminosos amb què es pretén anunciar una determinada marca, o un establiment, se'ls fon una bombeta -o unes quantes- fins al punt de donar peu a missatges equívocs o, fins i tot, contraproduents.

Aquesta imatge me la vaig trobar ahir al vespre, a quarts de nou, sortint de Vic. No hi ha cap altre truc que la sensibilitat de la càmera que, per sort, portava al cotxe i em va permetre fer aquesta fotografia. El retòl en qüestió és molt gran i es veu de lluny, de manera que vaig començar a riure des de molt abans d'arribar-hi i vaig tenir temps de madurar la idea fins a la rotonda, tornar enrere i fer la foto.

I consti que no és la primera vegada que un rètol lluminós poc il·luminat m'inspira la idea de fer un post. Qualsevol dia faré un recorregut nocturn, els fotografiaré tots i en faré un calendari de la crisi. Si més no de bombetes.

A la Nissan, per exemple, l'altre dia -de nit- només deia Ni. Deu ser per l'expedient que "ni" arriben a poder encendre tot el rètol.

I perquè no en diem Catair?

Es veu que gràcies a l'empresariat català, que s'ha gastat 1 euro en la compra de l'empresa i 100 milions més per ampliar-ne el capital i regenerar-la del seu deute, Spanair passarà a ser catalana i tindrà seu a Barcelona. No sé si dins del nou accionariat, del que no n'han transcendit tots els noms ni públics ni privats, hi acabarem trobant el Consell Comarcal d'Osona amb l'esperança de donar una empenta al projecte a l'aeroport comarcal, amb el benentès que els avions d'Spanair, malgrat tot, no hi cabrien.

La primera cosa que se m'acut és que si realment Spanair és la segona companyia amb més operacions del Prat després de Clickair i ha d'enfortir la marca de l'aeroport barceloní per tot l'Estat, Europa i el món, li podríem canviar el nom, dir-se com allò que és i rebatejar-la com a Catair, per exemple, que vindria a ser l'acrònim de les línies aèrees de Catalunya.

S'ha de dir que, en realitat, Catair ja existeix. És Catair Líneas Aéreas, la societat mercantil que hi ha darrere la marca comercial Clickair, però no es van atrevir a posar-se aquest nom perquè tenien por que Espanya no pugés ningú als seus avions. Suposo que amb Spanair deu passar el mateix.

S'ha de dir, també, que si te'n vas a internet i hi escrius catair.com te'n vas a una web que et convida a volar als Emirats Àrabs. Ja m'agradaria, però tampoc és això. I si te'n vas al google i hi escrius air catalonia, que també queda com més internacional, entres en una web d'aviació, sí, per jugar a volar virtualment. De fet, és la manera com continuarà volant Catalunya i la seva línia aèrea: virtualment, que no sigui dit que som catalans. Per si de cas...