25.11.08

De moment decidim dinar


Més que res perquè és de les poques coses que encara podem fer sense haver de demanar permís. Aquest diumenge, l'assemblea de càrrecs electes pel dret a decidir, de la qual formem part alcaldes i regidors d'arreu del país (ja som més de 1.000 adherits al manifest) ens trobarem a Barcelona per dinar i fer una primera trobada. S'acosten temps difícils. De fet, ja hi som. Però encara més quan el Constitucional ens acabi de tirar per terra el petit sostre que ens hem construït i que ens abaixaran per haver de córrer ajupits fins i tot per casa.

Parlo en primera persona però no sé si finalment hi podré anar. El parlament final el farà en Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere, president de l'EPM i un dels impulsors i portaveus de la plataforma.

Si sou càrrecs electes i us voleu adherir el manifest, continua obert a decidim.cat.

21.11.08

Les Luthiers a Sant Pere

No vindran ells directament. Si no, hauríem hagut de construir un teatre sencer, amb un aforament de 2.000 persones i vés a saber per quin catxet haurien vingut. Ho vam valorar la setmana passada, però va semblar que no per una qüestió de temps, bàsicament. Però com que aquest dissabte és Santa Cecília, que és patrona de la música, i el món ha donat alguns genis per fer riure amb la música, hem pensat que la millor manera de celebrar-ho és parlant de Les Luthiers i veient un dels seus espectacles, gravat en directe en un teatre de Buenos Aires. Serà una cosa la mar de familiar i d'espontània, però esperem passar-nos-ho molt bé. O sigui que si voleu venir, ja ho sabeu. Aquest vespre, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala d'actes de Les Monges. No inclou ni sopar ni piscolabis, però serà divertit.

20.11.08

Gent amb molta barra

Estem fent obres a la carretera de Sant Pere. Hi ha talls des de la rotonda de connexió amb l'eix de Bracons fins a la rotonda d'entrada de Sant Pere. Després d'un dia caòtic, la setmana passada, ara els que baixen de Sant Pere els desvien per Sant Vicenç.
Els semàfors que regulen el pas en un i altre sentit duren cinc minuts. Paciència. I des que ha passat l'últim cotxe fins que es posa verd a l'altra banda deuen passar un parell de minuts, que són part dels que dura l'espera.
Hi ha gent que ja ho sap, això. I ahir amb vaig trobar amb un mal educat que, quan ens paràvem perquè s'acabava de posar vermell el semàfor, va avançar tres o quatre cotxes de la cua i, a tota bala, va anar a posar-se a darrere de l'últim cotxe avançava havent sortit en verd.
En aquell moment arribes a desitjar la mort d'algú. Només és un moment, per sort. Però hi ha gent molt barruda, i molt mal educada. El dia que deixin posar multes als conductors que vegin conductors que fan coses com aquesta, ni que sigui com a xivatos, ja en tinc uns quants a qui perseguir.
P.D. Per cert, que em diu una amiga que ahir van dir per Catalunya Informació que l'única incidència que hi havia a la xarxa viària de Catalunya a quarts de deu del vespre era una incidència a la carretera de Sant Pere de Torelló, on es veu que hi havia un camió entravessat. Ho dubto molt, perquè amb l'ample de calçada que deixen les obres és impossible que s'hi entravessi ni que sigui un d'aquests cotxes sense carnet. Però el millor del cas és que ni l'amiga ni jo, que vam baixar en cotxes diferents durant aquella estona, vam veure cap camió entravessat enlloc.
Potser només era una mesura dissuasòria perquè no passés tanta gent per la carretera.
De fet, una cosa semblant ja m'havia passat a mi una vegada.

18.11.08

L'estelada a Sant Pere, i Sant Pere al Kilimanjaro


Avui tenia ganes de parlar del veto d'ICV als pressupostos de l'Estat, però ja ho faré demà. Prefereixo plagiar la web de Sant Pere per explicar la gràcia que ens ha fet veure onejar la bandera de Sant Pere al cim del Kilimanjaro, el punt més alt de l'Àfrica. No crec que Ciutadans hi tingui res a dir, ara que s'ha obsessionat amb el nostre ajuntament i amb el nostre alcalde per haver fet onejar la bandera estelada al balcó de l'Ajuntament. És mentida: la teníem estesa al balcó perquè s'assequés, perquè l'acabàvem de rentar. A sobre, El Mundo ens va dedicar una pàgina sencera diumenge de la setmana passada per denunciar que "se ha descubierto", a sobre, que l'alcalde de Sant Pere és delegat del Govern de la Generalitat. Com si nosaltres i mitja comarca no ho hagués descobert molt abans! I a sobre s'il·lustrava amb la foto de l'Ajuntament de Torelló, que devia ser més agraïda. Agraeixo i recomano la lectura del post que va dedicar a tot plegat en Josep Comajoan, que és el que va escriure a la secció A corre-cuita d'EL 9 NOU.

Pel que fa al tema que ens ocupa, la foto que il·lustra aquest pot és la de la bandera de Sant Pere al cim del Kilimanjaro (Tanzània), onejant un dia de la primera quinzena d'octubre. El de l'esquerra és Marçal Flores, un veí de la Garrotxa però vinculat a Sant Pere. Ens va venir a buscar la bandera, ens la va venir a tornar després de la foto i aviat el tornarem a veure presentant una pel·lícula de l'expedició que va compartir amb una dotzena de persones. I és un paio encantador, sigui dit de pas.

Ja us n'informaré.

17.11.08

L'EPM es federa amb ICV


Aquest dissabte vam fer a la Palma de Cervelló (Baix Llobregat) la 8a Assemblea Nacional d'EPM. El més rellevant és que es va aprovar el document estratègic que aposta per la federació amb ICV. Fins ara hi havia hagut coalició electoral a les municipals. La federació representa un reconeixement jurídic i donar marca pròpia a allò que representen les EPMs, com a partit polític, en el conjunt del país, i també per a ICV allà on fins ara hi havia coalició: 81 candidatures presentades a les municipals de 2007, 63 amb representació, 14 alcaldies, 145 regidors (19 dels quals a Osona) i participació en 27 equips de govern. La federació implicarà la creació d'un òrgan col·legiat de govern de la coalició, en què tant ICV com les EPM hi anirem en pla d'igualtat. Respectant sempre la independència de les dues organitzacions i incidint de manera especial en allò que des de sempre ha definit les EPM: que la nostra acció política comença i acaba allà on comença el nostre municipi.

La setmana que ve hi ha l'assemblea nacional d'ICV, que ratificarà el mateix acord per començar a treballar en la federació.

15.11.08

Impacte a París

De Montmartre et quedes sempre amb el record de la visió panoràmica de París un capvespre qualsevol, la place du Tertre amb la seva bohèmia i els seus pintors, i la conversa relaxada en un dels seus cafès. Però a vegades també t'atreuen altres coses que no t'esperes, que et cauen només simpàtiques però que, hores després, et fan descobrir que tenies als teus nassos un malabarista que és considerat campió mundial de la seva especialitat. Qui teniu en aquest video és Iya Traoré. Té web pròpia, reparteix pòsters entre els seus seguidors però aquest dijous es guanyava la vida fent malabarismes amb la seva pilota, enfilat en un pilar a les escales que condueixen a la basílica del Sagrat Cor. Recollia monedes dins d'una gorra, amenitzava l'actuació amb un cedé i tenia la gent embadalida. I l'escenari era molt maco: París al fons. És una gravació d'emergència, amb una vulgar càmera de fotos. Però el que ensenya trobo que té molt mèrit.

Au, bon cap de setmana.

14.11.08

Un maling Vueling


He volat tres vegades amb Vueling. Sis, si comptem que també hi he tornat. La primera va ser a Mallorca, fa tres anys. De tornada, vam agafar turbolències, una bossa d'aire, les hostesses no es van deslligar en tot el viatge de la cadira i avui, gairebé tres anys més tard, encara és hora que algú agafi el micro ni que sigui per saludar, i per dir que tindrem el vol una mica remogut.

La segona va ser per anar a Madrid. No havia passat ni un minut des de l'enlairament, amb els motors a plena potència sobre el mar, i de cop van començar a baixar de revolucions. Va ser una cosa de tres o quatre segons, però bastant curiosa. Tant, que el comandant va agafar de seguida del micro per aclarir que tranquils, que havia estat un problema de programació de la computadora de bord. Com si en comptes de posar 8.000 hi haguessin posat 800, per entendre'ns.

L'altra va ser dimarts, per anar a París. El vol d'anada va durar gairebé quatre hores, dues de les quals, senceres, les vam passar a dins de l'avió engegant i parant-lo sencer dues vegades abans de moure'ns perquè va haver-hi un problema tècnic a la sortida. Però que va aparèixer quan ja s'havien fet les demostracions per emergència i tot semblava la mar de normal.

A la cabina del pilot va començar a haver-hi moviment, i no parava d'entrar i sortir una hostessa. Finalment, i amb tot l'avió estirant el coll a veure què passava a davant, va haver-hi la primera informació: teníem un "problema tècnic" que la gent de manteniment s'havia de mirar. Es va acostar una escala per la pista, van pujar un parell o tres de tècnics i s'ho van mirar, per dins i per fora. Al cap d'una estoneta, el comentari literal del sobrecàrrec va ser que "parece que han dado con la avería" i que "van a intentar arreglarlo". I ens va demanar 20 minuts més.

L'expectació ja començava a ser a fora de l'avió, també. Van arribar mitja dotzena de cotxes, entre els quals una patrulla de la Guàrdia Civil, suposo que entrenada especialment per aturar a trets el primer que s'atrevís a baixar de l'avió sense permís. Els tècnics pujaven i baixaven, i al cap d'una estona i de fer un altre "chequeo", que implicava engegar i parar l'avió una altra vegada, l'hostessa va dir que "la avería ya está arreglada y vamos a empezar rodar". No em sona que en aquell moment garantís que acabéssim volant, també.

Però clar: Llavors, com que ja portàvem parats més estona de la que hauria durat el vol a París, ens havíem quedat sense carburant, o sigui que se n'havia d'afegir. I les instruccions van ser la mar de curioses: tothom havia d'estar descordat -mai m'havia trobat, en un avió, que passés una hostessa a renyar qui portava el cinturó posat-, el passadís havia d'estar lliure, no podia haver-hi equips electrònics en funcionament, ni ordinadors ni telèfons mòbils, i no es podien encendre ni encenedors ni cigarros. No ho va dir, però tothom va donar per entès que tampoc es podia disparar en pistola ni trencar cap vidre per poder veure com feia anar la manguera l'operari de torn (de nit). Suposo que el tema de cinturons descordats i passadís lliure devia ser perquè en cas d'incendi poguessim sortir corrents. Tot i que, pel poc que hi entenc, penso que més aviat hauríem sortit disparats pel sostre.

Tot això va anar passant fins a omplir dues hores. Consti que el vol va acabar anant la mar de bé -això n'és la prova- i l'aterratge va ser dels més suaus que he tingut mai. Però clar: amb tanta espera se'ls van caducar les patates de bossa que tenien al càtering. (Que de fet, ja ho estaven abans de pujar). Amb els nervis i la gana, la gent va agafar set i llavors tothom volia (comprar) sopar, i no n'hi va haver per tothom. I amb el tema patates va passar una cosa molt divertida. Com que també n'hi havia poques, si algú descobria per l'etiqueta que estaven caducades les hi canviaven per una de bona, i intentaven encolomar la bossa a algun despistat. I se'n van sortir, tu.

I ara preparo una crònica de París per demà, que inclourà un vídeo espectacular que no és de la torre Eiffel.


5.11.08

L'últim anunci de Catalunya Ràdio

Aquest títol està molt bé, perquè vol dir dues coses. Comento l'últim anunci de Catalunya Ràdio, vull dir que és l'últim que s'ha publicat. I segurament que també és l'últim anunci que podrà fer Catalunya Ràdio dient que són líders d'audiència. Per si de cas, ja comencen a posar l'accent en l'audiència acumulada de totes les emissores del grup, en què Catalunya Informació els deurà salvar de la davallada. Però el cas és que l'últim anunci té trampa: parla del baròmetre de la comunicació de Catalunya i amb dades de l'últim any, just fins a l'agost de 2008. Encara no diu res, per tant, de com ha anat el començament de la nova temporada.
Avui he llegit a l'Avui un article de l'Enric Gomà que, dies enrere, ja va estar a punt d'inspirar-me un article en aquest bloc: l'eslògan de "La ràdio nacional de Catalunya" ha desaparegut dels indicatius de l'emissora. No de la publicitat visual, perquè hi continua sortint, més petit, perquè no sigui dit. Això és el que em va reprimir d'escriure sobre el tema. I m'ha semblat que l'únic locutor que el fa explícit de tant en tant és Xavier Grasset.
Tot plegat trist. Molt trist. I la mateixa programació sona trista. Des del matí fins al vespre.

3.11.08

Doncs jo m'he quedat aquí

El cas és que jo també tenia previst desplaçar-me als Estats Units per fer el seguiment de les eleccions d'aquest dimarts des del meu bloc. Però problemes d'agenda d'última hora m'ho han impedit. D'entrada, aquest dilluns tinc ple a l'Ajuntament, reunió de govern i reunió de grup electoral, i dimecres tinc reunió de la comissió permanent del ple i sopar d'Entesa d'Osona, que estem a 15 dies de la nostra assemblea nacional. A més, m'ha de venir el pintor per endur-se les finestres i fer-hi una repassada. Aquí teniu l'ordre del dia de la permanent del Consell Comarcal:


1.-Aprovació de l’acta de la sessió anterior (10/2008)
2.-Aprovació dels certificats del PUOSC
3.-Aprovació de les despeses de funcionament dels sistemes de sanejament
4.-Segon atorgament d’ajuts individuals de desplaçament curs 2008-2009
5.-Segon atorgament d’ajuts individuals de menjador obligatori pel curs 2008-2009
6.-Segon atorgament d’ajuts individuals de menjador de caràcter socioeconòmic, curs 2008-2009
7.-Millores en el servei de menjador
8.-Modificació d’alguna ruta de transport escolar
9.-Conveni amb el Departament de Justícia, per el Servei d’informació a la mediació familiar a Osona
10.-Conveni amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per a la prestació d’assistència a la comarca
11.-Conveni amb l’Ajuntament de Torelló, per a la prestació de les funcions de secretaria
12.-Convenis de pràctiques d’alumnes pel servei d’Osona Turisme
13.-Annex V al conveni marc signat amb el Consorci Congiac
14.-Aprovació del protocol de detecció de maltractaments infantils a Osona
15.-Aprovació de bases i convocatòria de subvencions per al transport adaptat, any 2008
16.-Aprovació de bases i convocatòria d’ajuts per a activitats de caràcter social, any 2008
17.-Informe sobre la declaració del Museu Industrial de Ter com a museu secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
18.-Sol·licitud de subvenció al Departament de Medi Ambient i Habitatge, per l'estudi hidrogeològic i multiisotòpic del Lluçanès
19.-Aprovació estudi i modificació de tarifes de subministrament d’aigua en alta a Osona Lluçanès
20.-Aprovació estudi i modificació de tarifes de subministrament d’aigua en alta a Osona Sud
21.-Rectificació d’un acord de la Comissió Permanent del Ple, d’aprovació del certificat núm. 4 del projecte constructiu dels col·lectors i l’EDAR de les Cases Noves
22.-Aprovació del certificat núm. 5 del projecte constructiu dels col·lectors i l’EDAR de les Cases Noves
23.-Aprovació dels certificats núms. 3 i 4 del projecte constructiu dels col·lectors i l’EDAR de Tavertet
24.-Aprovació del certificat núm. 5 del projecte constructiu dels col·lectors i l’EDAR de Santa Maria de Besora
25.-Contracte d’obres: “Projecte de millora dels camins de la comarca d'Osona, actuació 2008”
26.-Aprovació de factures i pagaments diversos
27.-Ratificació de resolucions
28.-Precs i preguntes


El president (dels Estats Units no, el d'Osona)

2.11.08

Una planxa molt inoportuna

Ahir, al començament de la transmissió del partit del València per TV3, en Jordi Ramos, que comparteix comentaris amb en Pere Escobar, va voler fer un acudit que li va sortir malament, em sembla. Referint-se a les samarretes que van repartir entre els valencianistes amb el lema "el millor arranc", va venir a recomanar que una altra vegada aniria bé que abans d'imprimir segons què passessin per un corrector, perquè "suposo que deuen voler dir arrancada". A mi, aquest comentari, em va sonar força malament, perquè no m'estranyava gens que "arranc" fos una paraula valenciana, és a dir, del català que es parla a València. Hores més tard, i davant del diccionari català-valencià-balear, vaig confirmar la planxa. En efecte, arranc és una paraula valenciana, agafada del castellà però que forma part del seu diccionari.
O sigui que altanto, TV3. Prou malament tenim el català a València com perquè, a sobre, ens riem de les seves formes dialectals i els prenem per ignorants.

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat