28.6.08

Bones vacances!

Aquest bloc tanca uns dies per vacances. De fet no tanca el bloc, sinó jo. I per aquest comiat provisional i curtet desitjo a tothom una mica de bon humor amb un dels meus grups preferits, els argentins Les Luthiers. Si voleu música, humor, ironia i sarcasme, aquí en teniu un tastet. I consti que, malgrat els meus dos últims posts, la dedicatòria de l'última frase del gag -que és la millor- no va dirigida a ningú de per aquí. Ni de part seva ni de part meva, que consti. I ja està. Espero recuperar la contribució diària a aquest espai a partir del 14 de juliol. Gràcies a tothom i fins aviat!

26.6.08

Hem fet enfadar el president

Transcric a continuació la intervenció que hem fet al final del ple ordinari d'avui i, al final, intento recollir-hi periodísticament el debat que hi ha hagut. Tot plegat ha tornat a fer enfadar el president Arisa. (Aquest post és la continuació -i final- del tema introduït en l'anterior).

Fem ús del torn de precs i preguntes per fer un prec que és també una pregunta i que, de fet, ens donarà peu a esbossar de manera resumida un primer balanç del que ha estat aquest primer any del Consell Comarcal.

El mes de setembre de 2007, en el primer ple diguem-ne operatiu que va convocar aquest Consell, vam fer una proposta que enteníem senzilla però interessant respecte a la creació d’un observatori del reciclatge a la comarca d’Osona, perquè tots els ajuntaments poguessin saber quin és el nivell d’eficiència del seu sistema de recollida selectiva de residus. I més en un cas com el nostre, en què coexisteixen la recollida porta a porta i la convencional, per contenidor. Les dades no són bones i la tendència és que siguin cada cop més dolentes. I tenim al davant, a més, temes tan importants com què passa quan l’abocador d’Orís, on cada vegada hi aboquem més, acabi la seva vida útil. No hauria costat res tirar endavant aquesta proposta. El propi conseller responsable ho va veure com una bona idea i va contestar que ho intentarien aplicar. Avui fa nou mesos, d’això. I no se’ns n’ha dit ni s’ha fet absoutament res.

Entre els mesos de novembre i desembre es van convocar reunions amb els municipis per posar en marxa, a partir d’una diagnosi prèvia sobre polítiques culturals, un treball conjunt per coordinar esforços, compartir informació, compatibilitzar programacions i incentivar la creació artística i la divulgació dels grups amateurs de la comarca a partir d’un directori que els aglutinés. Es parlava, fins i tot, de la creació d’un intranet que poguessin compartir els tècnics culturals dels ajuntaments. Ja en el ple de pressupostos, aquell mateix desembre, vam advertir que res del que es pretenia amb aquell projecte hi quedava reflectit i que intuïem el que, finalment, ha acabat passant almenys fins ara: no s’ha fet absolutament res.

El mes de novembre, a la comissió permanent del ple, demanàvem quina era la posició de l’equip de govern respecte a la posada en marxa de la TDT i del canal públic que hauria de tenir la nostra comarca. La resposta era que des d’un punt de vista jurídic érem una de les demarcacions més avançades, amb el consorci ja desplegat. Avui, l’únic que sabem de la TDT pública és que els ajuntaments ja disposen d’un interlocutor privat que s’ofereix a assumir aquest rol -res a dir, d’altra banda- davant la inacció del Consell i del mateix consorci, ni tan sols davant la possibilitat de poder treballar il·lusionadament en la creació d’un canal de serveis, que és el que ara comença a defensar la Generalitat i que el nostre grup ha defensat des del primer dia, també davant d’aquest ple. Haurem passat dos pressupostos, haurem reservat milers d’euros a no fer res i en tot allò que el Consell hauria pogut impulsar per generar una mica de marca, una mica de política comarcal i valor afegit no s’haurà fet absolutament res.

A l’abril de 2008, en una altra de les reunions de la permanent, vam demanar el conseller responsable de l’àrea de Medi Ambient com estava la renovació de l’etiquetat dels contenidors de recollida selectiva. Se’ns va dir que s’estava fent l’inventari de camions i que en pocs dies se’ns diria quan començava la nova campanya. Han passat tres mesos i no se’n ha dit absolutament res.

El prec i la pregunta sobre tot això seria per què.

Per al nostre grup, aquest primer any de Consell Comarcal i per la novetat que per a nostraltres dos ha representat conèixer-lo, com a consellers debutants, aquest Consell i aquest govern no ha fet res més que allò que s’hauria fet exactament igual que si no hi hagués govern, ni tan sols un ple com aquest, sinó tan sols una oficina: administrar recursos aliens, finalistes i sense la més mínima capacitat, traduïda en ben poc interès, pert tant, de dirigir cap mena de política concreta en cap àmbit ni proposar res de nou dins dels marges que, malgrat tot, el propi Consell ofereix per fer alguna cosa.

Se’ns dirà, potser, l’oficina de l’habitatge i la creació de la fundació privada d’habitatge i serveis. S’han fet convenis per construir més de 200 habitatges en una dotzena de municipis, s’ha col·locat a dit un gerent per una fundació, acabem el curs i ens agradaria saber què hi ha sobre els 200 habitatges i sobre les residències d’avis d’Osona sud i de Torelló. Hi ha exemples de municipis que dins d’aquest mateix període s’han proposat promocions d’habitatge públic i ja estan començant obres.

Potser la pregunta que ens hem de fer és si val la pena, en el context actual, la promoció de nous habitatges. Potser, des de l’oficina que l’habitatge, seria molt més interessant conèixer a fons quin és el parc d’habitatge buit que hi ha a la comarca i estudiar quina part d’aquest es podria derivar al mercat d’habitatge protegit, d’acord amb promotors i Generalitat. No seríem pas els primers a fer-ho. Dades d’avui a TV3: la compra-venda d’habitatge a Catalunya ha caigut un 67% en 4 mesos. És una dada per reflexionar.

Sí que hem descobert, en canvi, unes maneres ben poc elegants de fer les coses en aquest govern comarcal: en va ser un exemple ja comentat en aquest ple l’oficina de l’habitatge i el personal que s’hi ha vinculat des del principi; acabem de parlar del tema de l'aeroport; ha estat lamentable, fregant la vergonya aliena, la manera com s’ha fulminat el Centre de Mediació del servei que prestava i que dóna peu a alimentar si més no algunes suspicàcies sobre com es treballa en aquesta casa portes endins. I és curiós que això hagi passat al mateix moment que el Parlament de Catalunya aprovava la llei de Mediació Familiar i Comunitària, que si alguna cosa fa és reforçar aquesta figura com ja estan fent a diverses ciutats i comarques del país. A Osona no, i a sobre es passa a coordinar des de l’Àrea d’Acollida i Integració, abocant tota una càrrega d'estigma totalment fals sobre el sentit de la mediació. I la manera com ha acabat tot això no ha fet més que demostrar que el Consell d’Osona necessita un mediador.

I, si toquem més la política, ha estat molt lleig el silenci que hi hagut per part dels dos partits que governen aquest Consell davant la manifesta falta d’ètica d’un alcalde que ha expulsat tres regidors d’un equip de govern per retreure-li, precisament, no haver plegat per una qüestió d’ètica que ningú amb una mica d’ètica no hauria ni de discutir. Ens diran que això aquí no toca, però ja que és un dels pocs llocs on podem dir-ho ho diem. Que toqui o no toqui dir-ho a segons quins fòrums, com és ara un ple del Consell Comarcal, no pot ser mai l’excusa per amagar temes que no es poden deixar passar. I aquest n’és un, i de claríssim.

De tot això el nostre grup i la coalició que representem en farem una valoració més exhaustiva i detallada. Mentrestant, l’únic que els podem demanar com a prec de cara al curs que ve és que ho facin, tot plegat, una mica millor, perquè de marge per fer-ho en tenen moltíssim. Gràcies.

Miquel Arisa: M'ha retret que qüestioni la política d'habitatge quan Carme Trilla, que és d'ICV (jo no, però ni m'importa i m'és exactament igual) ha aplaudit el Consell Comarcal per fer-ho. Jo també. Nosaltres hi hem votat a favor. El que demanava és què ha fet, en un curs sencer, l'equip polític que es va contractar per fer aquesta feina. A principis de curs es va presentar un primer conveni per fer habitatge i s'acaba el curs havent rebut, tot just ara, els primers acords d'ajuntaments per cedir terreny per fer-los, quan el més normal hauria estat presentar aquests convenis a partir de la cessió que ja es té concretada per donar-hi cos. O no? D'això em queixo, no de cap altra cosa. I pretendre buscar-hi derives partidistes em sembla patètic.

Carles Banús: M'ha dit que, en contra del que afirmàvem, sí que s'està treballant en la TDT i que l'opció d'un canal de serveis s'està valorant des del consorci, però que el marc legal actual no permet desplegar-lo al marge d'un canal convencional. Em crec les explicacions d'en Carles Banús, però no percebo -ni he percebut mai- cap mena d'entusiasme per part del president comarcal. És el que volia dir.
Rosa Vestit: Ha reconegut la feina que es va fer en l'àmbit cultural i el retard en poder treballar-hi. S'està pendent de subvencions de Diputació i, de moment, ja s'ha posposat el procés fins al setembre. Res a dir, però podem estar d'acord tots dos que és una mica desencoratjador. És el que volíem dir.
Milagros Martínez: S'ha escudat en els canvis legals que ha de fer la Generalitat per poder donar explicacions dels serveis que coordina la seva àrea, on també ha anat a espategar la mediació. Estarem pendents, doncs, de notícies. El propi Miquel Arisa ha proposat que els responsables de cada àrea expliquin a l'oposició la tasca que estan fent. Al final, m'ha fet ell la proposta que jo tenia a punt per tancar la intervenció.
Josep Colomer: Tot i que anaven dirigides a ell dues de les preguntes més concretes, que eren sobre l'àrea de Medi Ambient, no ha contestat res.
De tota manera, s'ha de dir que ha estat, de moment, el ple més plural -en quant a intervencions- dels que hem viscut en l'actual mandat. Ni que sigui només per això, i perquè les interlocucions siguin molts més directes, i fluïdes, és una bona notícia.

El despropòsit de l'aeroport

Avui, els de l'oposició del Consell Comarcal, hem fet enfadar el president, Miquel Arisa. Primer -i és el punt que explico en aquest post- ho han fet els d'Esquerra, desemmascarant el ridícul que s'ha fet amb el tema de l'aeroport i les presumptes-hipotètiques-fantasmagòriques al·legacions que, avui sí, s'ha demostrat que va firmar Miquel Arisa parlant "des del Consell Comarcal d'Osona" sense que, prèviament, ni un sol dels òrgans de govern n'hagués discutit absolutament res. Té número de registre de sortida 967/2008 i porta data de 18 de febrer.
En Jordi Serra (ERC) li ha demanat explicacions i ell ha comès la relliscada de referir-se a una presumpta resolució de presidència que no existeix. És a dir, no hi cap document amb validesa jurídica que aguanti aquesta sol·licitud. I el que va fer Miquel Arisa va ser firmar com a president comarcal unes al·legacions demanant, entre altres coses, un aeroport de categoria II (el de jets privats, per entendre'ns) a la plana de Vic, per llavors treballar com a alcalde de Centelles -ben legítimament- perquè aquest aeroport anés al seu terme, o si no a Balenyà.
Les al·legacions en qüestió es van donar a conèixer en un Consell d'Alcaldes quan ja s'havien enviat, perquè el termini acabava abans de la reunió.
Jo he recordat que en la comissió permanent del mes de maig ja vaig demanar si el Consell havia donat suport explícitament a aquest aeroport corporatiu, empresarial i d'aerotaxi i se'm va dir que no. Que només s'havia al·legat per demanar una xarxa d'heliports amb un de central a l'Hospital General de Vic i l'opció de col·locar un aeròdrom -que no és l'aeroport empresarial- a la plana. O se'm va enganyar o, simplement, qui em va respondre no tenia gaire idea de què anava el tema.
Avui, després de tornar-ho a sentir tot, em decanto per la segona opció. De fet, les pròpies al·legacions que finalment es van presentar són un contrasentit, perquè en el redactat demanen un aeroport de segona categoria (l'empresarial) i en canvi, en el dibuix, el que es marca és un aeròdrom.
Si jo hagués de resoldre les al·legacions, el primer que demanaria és un aclariment. Altra cosa és que, a aquestes alçades de la pel·lícula, veig força lluny que la posssibilitat d'un aerorport corporatiu sigui una realitat a curt termini. El dubte que tenim ara no és on serà d'aquí a cinc anys el projecte d'aeroport d'Osona, sinó què estarà passant a l'aeroport de Girona: quines companyies, amb quin volum de moviments i amb quines tarifes hi estaran operant?
Dimecres llegia al Diari de Girona que, fa pocs dies, el conseller Josep Huguet s'havia reunit amb el Gremi d'Hostaleria de la Costa Brava per advertir-los que els vols de baix cost a Girona poden veure's afectats de manera sensible per l'increment de preus del carburants. S'incrementaran tarifes, baixaran els passatgers i l'estructura potser acabarà essent sobredimensionada.
Caldrà, un aeroport, a Osona?
De tota manera, i és el que he acabat dient com a conclusió del debat, el tema de l'aeroport ha estat un despropòsit força impressionant.

24.6.08

Carta oberta a les Nacions Unides

Hola.
Avui és Sant Joan i me n'he anat a dormir sentint per ràdio que han donat un premi a la Generalitat per fomentar la participació ciutadana. A Sant Pere també ho hem fet. Vam fer una campanya per triar el color de la façana de Les Monges i va sortir un groc que llama molt. També els nens van escollir el color de la façana de l'escola, que té un to com més butano-amarronat, per entendre'ns. També vam fer una consulta per proposar a la gent com gastar 36.000 euros sobrants del pressupost municipal del 2007, i encara en vam fer dues més per escollir el gegantó del poble (què havia de ser, si un esqueller o un paborde, per exemple) i els noms dels carrers de la Guàrdia, que tots tindran nom d'ofici. Ara mateix tenim en marxa una altra campanya perquè la canalla ens dibuixi com vol la paret del parc Mas Collell, i també perquè esculli quin jocs infantils vol que hi incorporem. Això ho fem arribar fins i tot als de l'escola bressol, que encara no saben escriure però, en canvi, ja comencen a tenir criteri per demanar coses a partir del que els agrada d'una fotografia.
Si els semba interessant, ens podrien donar un premi? L'última vegada que vaig venir a Nova York, que va coincidir amb el primer cop que hi anava, a l'ONU tenien tancat.
Gràcies!

21.6.08

La colònia més gaudiniana


Dijous que ve, 26 de juny, tenim ple ordinari al Consell Comarcal. Entre altres punts, hi ha la declaració de la colònia Ymbern d'Orís -més coneguda com El Pelut- com a bé cultural d'interès local. Per als municipis de menys de 5.000 habitants, és el Consell Comarcal el que n'ha d'aprovar la catalogació i, d'aquesta manera, facilitar el municipi per aconseguir un grau de catalogació encara superior dins del patrimoni català.

Repassant-me l'expedient presentat per l'Ajuntament d'Orís a partir de l'informe d'Emili Bayón, coordinador del Museu Industrial del Ter (MIT) i gran coneixedor de la història de les colònies industrials del Ter, hi he trobat una dada històrica que no sabia, i que m'ha sorprès: l'accent gaudinià de tota la colònia no és casual. Un els seus fundadors, la família Calvet, tenia una relació molt directa amb l'arquitecte. De fet, la casa Calvet de Barcelona (1900) és obra de Gaudí, i també ho havia de ser una capella que la pròpia família va proposar a l'arquitecte per afegir-la a la colònia Ymbern. Ho va frustar tant la mort del propi Eduard Calvet i, pocs anys més tard, del mateix Antoni Gaudí. De tota manera, s'atribueix a arquitectes de la seva escola el disseny i l'estructura dels habitatges, amb un encant molt particular, com també l'entorn de la colònia. Avui en són especialment coneguts i recordats els seus jardins, i també urbanísticament s'està treballant en la recupació d'aquesta zona residencial sense alterar-ne la seva marca pròpia.

Quan era petit, El Pelut ens quedava relativament a prop de casa i era habitual arribar-t'hi en bicicleta i, després de demanar la clau a l'avi que la custodiava, entrar a la pista de tennis per jugar-hi. No precisament a tennis. Jo em conformava en aconseguir passar la pilota a l'altra banda de la pista a base de cops de raqueta. Però sí: el resum acabava essent que jo havia jugat a tennis a El Pelut. Era el més semblant que teníem a Wimbledon.

20.6.08

Drets d'autor, drets d'espectador

Tele 5 acaba de denunciar Youtube per penjar-hi vídeos de la cadena sense el seu permís. Suposo que té el dret legal de fer-ho, però no és menys veritat que a través de Youtube molta gent de tot el món deu saber que a Tele 5 hi fan Aída. I que si Tele 5 treu una primícia informativa tot el món sabrà, a través de Youtube, que la primícia és de Tele 5.

De tota manera, aquest conflicte a mi em permet portar el tema una mica més enllà i arribar a la reflexió de quin paper comença a tenir l'SGAE i la protecció dels drets d'autor el mateix dia que, tinc entès, els cedés verges ja incorporen un petit cànon -que en recaptació total deu ser bestial- en concepte precisament d'això, i quan absolutament tothom, des d'Internet, pot descarregar-se vídeos, notícies, clips, discos i pel·lícules senceres. La massa crítica que això representa deu ser aproximadament d'uns quants centenars de milions de persones. I mentrestant, si un ajuntament, o una entitat, es proposa passar un dia un DVD en una sala amb 50 persones i amb entrada lliure -només faltaria!- comença a patir 15 dies abans per si se li presenta el delegat de torn de l'SGAE a demanar-li explicacions. I qui diu això diu el ball de jubilats o les sardanes de festa major.

Ens hem passat anys gairebé criminalitzant aquesta mena d'actituds, i resulta que quan s'han multiplicat exponencialment a través del fenomen d'Internet han crescut en la mateixa proporció el nivell de contradicció que tot això genera. Si el mercat discogràfic espanyol ha caigut un 60% de vendes els últims anys, no crec que sigui per culpa de la gent que ha passat pels concerts que hi ha hagut a Sant Pere.

Penso que és demanec que s'ha de resoldre, vetllant pels drets dels autors, però també pel sentit comú.

18.6.08

Ho sé tot

He tingut la delicadesa d'esperar fins avui, amb en Pep Guardiola confirmat, encorbatat i presentat -que bé que parla!- com a entrenador del Barça, per no revelar abans d'hora el perquè de la seva tria com a substitut d'en Rijkaard. Jo ja fa molts temps que ho sabia, i ja sabia que el va ser determinant per al seu currículum va ser un expedient acadèmic impressionant.

El més important, però, el de la fotografia: un seminari sobre l'Art de la dialèctica en la transmissió d'entusiasme a partir d'allò que es diu i de com s'expressa, més enllà de la transcendència real que al capdavall tingui tot allò sobre el que es parla: el cas de la Unió Esportiva i Cultural Manlleu, que temps ha va impartir l'Agustí Danés. Era un curs exclusiu, obert només a dos alumnes i la resta només podien ser oïents: s'hi van matricular en Pep Guardiola i en Ramon Besa, ja com a cap d'esports d'El País. La resta tenien descompte però només podien escoltar. L'expectació va ser immensa.

L'Agustí Danés és un monstru. Ara sí que veig clar que anirem bé.

Osona és molt superior al Bages?

Foto: Osona.com (la floreta ja hi anava)

M'ho pregunto perquè ahir ho afirmava a l'Angle Obert d'EL 9 TV l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal, en una tertúlia per fer balanç al primer any dels actuals ajuntaments. Va dir que el Bages té una estructura territorial molt més feble que la nostra, que en pensament i en iniciatives culturals Osona és molt superior, i que també ho és en catalanitat i en identitat.

Déu n'hi do. No crec que al Bages, si s'arriben a conèixer, agradin gaire aquestes apreciacions, que en certa manera freguen directament el xovinisme i desmenteixen allò que d'altra banda el propi Vila d'Abadal pretenia contribuir a desmentir en la seva intervenció d'ahir: que a Osona ens hem passat massa temps mirant-nos el melic i que, malgrat ser una comarca compacta i territorialment més compensada, la capitalitat de Vic s'ha exercit massa sovint com un altre melic dins del melic, que ja és el colmo del narcisisme. Va admetre, això sí, un mea culpa: si ens hem d'obrir a altres comarques per crear estructures territorials més àmplies i més fortes (com ha aconseguit el Bages a través de l'Eix del Llobregat), potser que comencem demanant perdó al Ripollès pel menyspreu que Vic i comarca hi han tingut històricament, i que ha arribat com a mínim fins fa un any.

Vila d'Abadal compartia tertúlia amb Pere Prat (Manlleu), Miquel Arisa (Centelles) i Jordi Fàbrega (Sant Pere), que també parlava com a delegat del govern i va situar alguns punts forts del Bages que ha conegut i constatat des de la seva experiència en el càrrec, com una idiosincràsia molt més oberta en el treball conjunt i territorial no només entre els municipis del Bages, sinó del seu entorn del Berguedà i el Solsonès, on no es discuteix ni la capitalitat de Manresa ni que també fora de la capital pugui haver-hi infastructures que contribueixin, precisament, a aquest equilibri. La concepció radial de la capitalitat, que tan fàcil ens és plantejar-ho a Osona, ha acabat creant en el nostre cas unes inèrcies viciades, i la idea de "sumar esforços" i "treballar conjuntament" no ha passat, fins ara, d'anar-ho dient de tant en tant en tertúlies de televisió com les d'ahir.

Em va venir a la memòria que el mateix Vila d'Abadal que ahir posava en qüestió les mancomunitats i els consorcis a petita escala per poder enfortir estructures comarcals i fins i tot supracomarcals és el mateix que, quan fa un any es negociava l'acord de govern al Consell Comarcal, va deixar anar que si CiU no n'era part Vic podria plantejar-se abandonar la seva participació en l'empresa de recollida de residus d'Osona. Tota una defensa de la comarca.

17.6.08

Irlanda

Em sembla que és dijous de la setmana que ve que el Congrés de Madrid ratificarà el Tractat de Lisboa, que per fer-ho fàcil ve a ser un maquillatge de la fracassada Constitució Europea de 2005 i que Irlanda, l'únic de l'Europa dels 27 que s'ha atrevit a fer un referèndum sobre el tema, va tombar la setmana passada. Si aquí es fes el mateix, la majoria de gent -comptant-m'hi a mi- ens demanaríem prèviament què és, el Tractat de Lisboa. Perquè ni ens interessa ni en tenim tots plegats ni la més remota idea.

S'ha criticat als irlandesos -als poc més de 800.000 que han aconseguit fer-se sentir per dir "no" al Tractat- que són uns desagraïts perquè Irlanda ha estat, fins ara, el país de la Unió que més ajudes i més importants ha rebut per posar-se una mica a to. I que els motius de fons que han portat a aquesta negativa són de clau interna i han estat precisament que ja no hi haurà més ajudes i que, en l'àmbit de política internacional, adscriure's a la Unió Europea és perdre la neutralitat que fins ara l'ha caracteritzat com a país no alineat i per tant, fora de l'òrbita de l'OTAN.

El cas és que la Unió Europea diu que no és així, ni és això. En qualsevol cas, el que això ve a demostrar és que la idea que Europa continua oferint d'ella mateixa només és atractiva mentre hi veiem un pou de diners, però poca cosa més. Ni unió política, ni solidaritat interterritorial, ni res. I a sobre a Catalunya encara ens persegueixen una web impecable que, a falta d'existir oficialment, no feia altra cosa que acostar-nos Europa en català. Segur que, sense tenir-hi res a veure, només per això molta gent votaria en contra de la Constitució Europea, del Tractat de Lisboa i del que faci falta.

A mi em sembla paradoxal que, a aquestes alçades de la història, continuïn existint tan poques sinèrgies dins de la Unió Europea mentre que, als Estats Units, dels que ningú no discuteix la seva integritat nacional, entre un estat i un altre pot haver-hi una diferència tan aparentment insalvable com que en un lloc es pugui matar legalment i, a l'altre, no.
No sé. Fa pensar una mica.

16.6.08

Per què en Cuní no entrevista en Puigcercós?

Pel poc que hi entenc, si dirigís un magazín que és referent informatiu d'una televisió nacional, el primer dilluns després del dissabte en què un partit ha escollit un nou president intentaria no haver d'obrir el programa entrevistant el candidat que ha quedat tercer, per molt president del Parlament que sigui. És el que ha passat avui aquest matí a TV3. No el conec de res, però no veig Josep Cuní en la tessitura de no atrevir-se a entrevistar Joan Puigcercós per vés a saber què, tot i que m'ha arribat de forma gairebé directa que es tenen bastanta tírria mútua.

No sé si la presència de Pilar Rahola té alguna cosa veure en tot plegat, com a protagonista directa d'una de les crisis més greus de l'ERC contemporània, amb l'escissió del PI i tota la pesca, i que en Puigcercós hi senti una especial al·lèrgia. També es remunta a les emprenyades d'en Puigcercós quan en Cuní li trucava a l'hotel de Madrid a les 6 del matí per agafar-li un tall de veu per al que llavors era el seu informatiu de ràdio. L'altre el tenia bàsicament per un pesat, aleshores, i més quan el pas de Cuní tant per Ona Catalana com després per la COM no van ser precisament espectaculars en audiència com per justificar haver de trencar el son a un diputat al Congrés, trucant-lo en hores intempestives.

El cas és -i no miro el programa cada dia en la franja que m'ho puc permetre, que és abans de les nou del matí- que no em sona haver vist mai en Puigcercós al plató d'en Josep Cuní. I ara que és president d'ERC deu estar carregat de motius per ser-hi, i en Cuní de convidar-li. Però de moment, aquest matí hi ha passat l'Ernest Benach. Puigcercós abarà apareixent, tinc entès, a quarts d'una de la matinada a l'exinformatiu de Mònica Terribas.

A veure si es desembussa el tema aquest. Intentaré no perdre-m'ho quan aquest dia arribi. En el més llunyà dels casos, no crec que quan Puigcercós acabi essent -si se'n surt- presidenciable a la Generalitat, hagin de resoldre l'entrevista que els tocarà per quota enviant-hi en Carod Rovira, o en Carretero, o en Benach com a segon de llista...

15.6.08

Estic content


He començat el dia sense tenir ni la més remota idea que avui era un dia molt important per Girona i pel Girona. Però resulta que, per un tema que ara explico, he comprat el Diari de Girona i m'he trobat amb un especial de 24 pàgines a tot color -verd, bàsicament- per presentar la gesta que el Girona tenia al davant aquesta tarda: l'opció de tornar a ser equip de 2a A després de 52 anys, i 16 anys després d'haver-ho pogut fer per última vegada, llavors davant del Villarreal que l'any que ve jugarà la Lliga de Campions i que ja és més bo que el Barça, per entendre'ns. A les pàgines centrals hi havia només una immensa taca vermella que és la que aquesta tarda, em sembla, han tenyit per tot el camp els més de 8.000 aficionats que han presenciat l'1 a 0 contra el Ceuta. Durant la temporada, tot i anar primers gairebé des de la primera jornada, no n'hi anaven ni mil. L'any que ve jugaran contra la Reial Societat, el Celta, el Saragossa, el Múrcia, el Llevant, ... Estan contents.

Girona és, en certa manera, una mena de microcosmos, una mena de món per si sol, com també a nivell mediàtic. El director del diari que he comprat hi comentava avui, en el seu article, que l'últim informatiu de la setmana a TV3 no havia ni fet esment la gran cita del Girona per aquest diumenge i que, només del Barça, n'havia tret tres notícies, entre elles la creació d'una penya de jubilats. Hi ha gent que per veure que el món és immens i que Europa no és res ha d'anar a descobrir-ho al sud-est asiàtic. Anant a Girona i entrant una mica en el seu microcosmos t'adones que també hi ha vida intel·ligent i fins i tot autònoma fora de l'àmbit metropolità. I potser precisament per això hi ha més vida i més intel·ligent.

O sigui que estic molt content pel Girona i pel seu president, a qui no conec de res però que avui he sabut que presideix el club des del 75è aniversari (del club). Una data memorable, entre altres coses perquè en aquell moment feia just un mes que acabava de baixar a Tercera. I en les dues últimes temporades ha aconseguit dos ascensos: de Tercera a Segona B, i de Segona B a Segona A.

Eh que m'ho sé? M'he empaltat del Girona empassant-me 24 pàgines de suplement, tot i que en realitat havia comprat el diari per un altre motiu: per conèixer el nou disseny que estrenen dimecres vinent. Com que és una mica el meu tema, m'ha agradat veure de què va. I he arribat a la conclusió que cada vegada que un diari anuncia un canvi de disseny anuncia un diari més dinàmic, més modern i més visual. I al capdavall, el que acaben fent és assemblar-se tots cada vegada més. A veure si ho encerto, però diria que tira molt al disseny de l'Avui.

Com que aviat estaré de vacances per allà, me'l compraré i posaré a prova el meu pronòstic.

14.6.08

Un santperenc il·lustre

Ricard Torrents (jurat) i Josep Soler

És il·lustre, entre moltes altres raons, perquè no hi va mai, d'il·lustre. Però m'ha agradat molt que en Josep Soler i Carbonell, santperenc, hagi aconseguit la primera beca Segimon Serrallonga d'ampliació d'estudis a l'estranger -15.000 euros-, concedida per l'Ajuntament de Torelló, per un treball d'ecolingüística sobre Catalunya i Estònia, amb el pretext de la dicotomia llengua global / llengua local, que vol dir espanyol-català i rus-estonià, respectivament. Ja fa temps que en Soler va marxar a Estònia com a lector de català a la Universitat de Talín. Als estius el veiem per aquí, però també l'hem vist en documentals del 33 fent de guia pel seu país d'adopció. (Del qual, però, m'han dit fonts ben informades que acabarà tornant).

Ell és el millor exemple d'allò que estudia, l'ecolingüística, és a dir l'ecologia de la llengua, és a dir la consideració de la llengua no com a objecte sinó com a organisme dins d'un entorn mutant i dins del qual ha de viure i, a vegades, directament sobreviure. Ell ja se n'ha impregnat, de tot això. Més enllà de la dimensió metafòrica del terme, que ha glossat magníficament el filòleg Llorenç Comajoan en la ponència prèvia a l'entrega de la beca, la interacció de la llengua amb el seu entorn, els seus parlants i el context de poder que l'envolta (o no) és una de les claus d'aquesta nova disciplina en què el treball de Josep Soler pot ser pioner al nostre país. Tots tenim al cap, com a més coneguts, els exemples del Quebec o de Bèlgica i les seves controvèrsies lingüístiques internes, però nacions com Catalunya i Estònia són també exponents ben concrets d'aquesta realitat.

M'ha agradat molt, també, la xerrada d'en Llorenç Comajoan, que en certa manera va tenir un camí semblant al d'en Josep Soler, en el seu cas per marxar als Estats Units amb una beca i tornar dels Estats Units per una altra beca. I m'ha agradat descobrir, a partir de la cita d'un altre autor, el concepte de 'glocalització' a l'hora d'explicar de quina manera la globalització que tenim entesa com a realitat genèrica afecta, distorsiona i arriba a pervertir la realitat local.

Va fer fortuna al seu dia aquella màxima de "pensar globalment, actuar localment". Ara potser ens toca entrar en la fase de començar a pensar localment, també. Perquè la manera com nosaltres interactuem amb el nostre entorn més immediat determinarà el futur. També el de la nostra llengua, evidentment. La salut del català és la nostra pròpia salut, i no la d'un pacient a qui passem consulta. No està de més recordar-ho.

13.6.08

El campió català de BTT


Reprenc amb cert retard el post de l'altre dia en què deixava constància de la meva admiració pels que diumenge van participar a la PowerBar Marathon BTT de Sant Pere. I d'una manera especial, evidentment, pel que la va guanyar, que és en Joan Llordella, i que d'aquesta manera es proclamava campió de Catalunya i líder de la Copa Catalana. Com també Neus Parcerisas, en categoria femenina. Doncs clicant a la foto la teniu, grossa, per saber qui és un dels personatges més beneits, més forts i més esportista del país.

12.6.08

Miracle

Admeto que hi ha coses que no arribaré mai a entendre. Després de passar-me uns quants dies mirant una web de servei públic que no estava actualitzada, aquest 12 de juny vaig decidir dedicar-hi un post per queixar-me. És el que tens a sota d'aquest. Des d'aquest 12 de juny torna a anar bé. És terriblement casual, però suposo que només és casual. Però ho és terriblement, que consti.

Previsió?

Potser tenen l'excusa que fa dies que anunciar previsions no té gaire mèrit; potser estan inundats o tenen gent desplegada al pantà de Sau per anunciar en quin moment l'aigua del Ter tornarà a tapar completament el campanar. Potser tenen gent de vacances, o si més no l'informàtic, o potser l'hi tenen el becari que actualitza dades i que s'encarrega de la secció. Potser tenen un virus o potser els fa mandra.
Però trobo una mica fort que la web oficial del servei de meteorologia de Catalunya, que té una pestanya per activar la previsió comarcal, faci més de 15 dies que l'única previsió que et fa és la del 26 de maig, que ja no recordo si va fer sol o si va ploure i, per tant, ni tan sols si van endevinar la previsió o no.

Per un tema que no ve al cas ja fa dies que ho miro, i que m'hi enfado. Que això passi en aquest bloc s'entén, perquè pel que em paga el meu editor no val la pena gaires sobresforços. Però una web com la del servei de meteorologia no hauria de fer aigües. Com a mínim que et linkin amb la Moreneta, perquè li puguis demanar algun favor per demà.

10.6.08

La frase del dia

Avui he llegit com encara se les tenen -més els seus entorns que ells mateixos- en Santi Santamia i en Ferran Adrià pel tema aquell de les receptes químiques, els additius i els productes cancerígens que diu que bullen habitualment entre determinats fogons. Temps enrere ho deien del salmó fumat i llavors d'uns pollastres envasats. Llavors va venir l'anunci de la fi del món amb la grip aviar.
El grau de tiquismiquisme hipocondríac a què hem arribat és summent ridícul. I portat el ridícul a l'extrem, se m'acaba d'acudir una frase del dia:
No hi ha càncer més gran que la pròpia vida: és causa de mort fulminant.

Crítica a mi mateix

Foto: www.stpere.net
Aquest ciclista de la foto va acabar 63è a la PowerBar Marathon BTT que es va córrer aquest diumenge des de Sant Pere. No dic "a" Sant Pere, perquè també va passar per Sant Vicenç, Torelló i va anar a girar a Cabrera. Més de 60 quilòmetres de recorregut amb pendents de tota mena, rierols plens d'aigua fins al genoll o trams de fang que castigaven a parts iguals les cames i les mecàniques de les bicicletes.

Per davant del ciclista de la foto, doncs, van quedar 62 corredors, començant pel primer. Però com que aquest diumenge aquest bloc va jugar a fer de diari de veritat, el protagonista era Roberto Heras, que va guanyar tres cops la Vuelta a España (2000, 2003 i 2004) i que acabava de guanyar la Titan Dessert 2008.

Però a Sant Pere, Roberto Heras, el que va quedar 63, hi va passar amb més pena que glòria. Va arribar força emprenyat, traient-se el fang incrustat de la cara, i renegant no sé si contra ell, contra l'organització -em sembla que no- o contra el món en general, i dient que havia fet tard perquè s'havia perdut.

El primer i el segon classificats, com després la primera dona, van arribar a la plaça i només baixar de la bici ja contestaven preguntes, com feia Roberto Heras quan guanyava etapes de la Vuelta. Com a molt, demanaven just el temps de prendre's un glop d'alguna cosa. Heras, gairebé molest, va dir que un moment. Se'n va anar a beure, a menjar, va comentar alguna cosa amb la gent amb qui compartia barra i, passant de tot, va agafar la bici i va esfumar-se fins i tot per aquells que l'haurien esperat per demanar-li, almenys, un autògraf per recordar-lo com a mínim per allò que havia sigut.

Devia estar enfadat. I davant d'això encara he de donar més mèrit a aquesta colla de 62 animals que van quedar per davant seu, bojos tots ells de la BTT, d'un nivell i d'una fortalesa física que maregen i que semblen directament inhumanes, i que l'únic premi a què aspiraven era una baldufa i una barretina per acreditar-se com a Campió de Catalunya.

Aquest diumenge, a la plaça Monmany de Sant Pere, diria que hi havia la concentració més gran d'esport i d'esforç que he vist en molts mesos en molts llocs. O sigui que, en reconeixement a tot això, demà dedicaré un pòster al guanyador, com feia l'Sport amb el Barça quan s'ho mereixia. A tot color i de regal, evidentment.

9.6.08

Agenda espessa

Tenia ganes de comentar en un post la xerrada de divendres sobre els transgèncis. Però em sap greu haver d'admetre que no ho podré fer perquè no s'hi va presentar absolutament ningú. Es va suspendre, tot i que em comentava un dels resposnables de la plataforma que, malgrat les dificultats, s'està a punt d'arribar a les 50.000 firmes de suport per portar una proposta al Parlament per convertir Catalunya en zona lliure de transgènics.

Al marge d'això, aquest cap de setmana m'he pogut dedicar poc al bloc perquè, entre altres coses, a Sant Pere hem tingut torneig de futbol-7, cursa de btt i l'homenatge de cada primavera a la vellesa. Aquesta setmana que entrem també és de presentacions: l'osonosfera, promoguda per un grup de blocaires osonencs als que em puc unir des de poca cosa més que aquest meu bloc. Es presenta divendres vinent a Tavèrnoles, amb taula rodona i un sopar. Jo tampoc hi podré ser, per variar, perquè aquell dia em vaig involucrat a la festa de fi de curs de l'escola de Sant Pere.

Sort que vénen vacances.

6.6.08

Transgènics a Sant Pere

Ja fa uns dies que, amb el simple pretext d'haver-ne llegit un article al diari, vaig dedicar un post als aliments transgènics i a la polèmica que hi ha generada al voltant de la seva bondat com a solució tècnica i social als problemes d'alimentació del món. Qui el firmava n'era un defensor. Avui, a Sant Pere la plataforma Som lo que sembrem organitza una xerrada per explicar precisament tot el contrari. Tenen en marxa una iniciativa legislativa popular (ILP), que vol dir recollir 50.000 signatures, perquè el Parlament debati una llei per declarar Catalunya zona lliure de transgènics. En parlaran aquest vespre, a les 9, a la sala d'actes de Les Monges. Començarà amb un documental d'uns 35 minuts i, després, xerrada i tertúlia. A veure si m'acabo de posicionar.

5.6.08

Homenatge

Sempre podré fer veure que tot el mèrit és meu i no del cromo d'EL 9 NOU de l'altre dia.
Sigui dit de pas que si algú pensava que els reis petits ja arribarien a l'aeroport de Balenyà, ahir vaig poder confirmar que no. No es veuen en cor de tenir-lo a punt.

4.6.08

Comissió permanent del ple

Avui tenim reunió de la comissió permanent del Consell Comarcal. Aquest és l'ordre del dia:

01.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior (05/2008)
02.- Aprovació de les certificacions del PUOSC
03.- Aprovació de les despeses de funcionament dels sistemes de sanejament
04.- Addenda al conveni de col·laboració amb l'ACA, per a l’execuciò de dues obres: “EDAR L’Esquirol i EDAR Sant Quirze de Besora”
05.- Conveni de col·laboració pel desenvolupament del Banc d’ajudes tècniques d’Osona
06.- Conveni de col·laboració amb la Fundació Hospital de Sant Jaume, pel suport al BAT Osona
07.- Conveni de cooperació educativa amb la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona
08.- Atorgament d’ajuts individuals de desplaçament
09.- Atorgament d’ajuts individuals de menjador obligatori
10.- Atorgament d’ajuts individuals de menjador no obligatori
11.- Introducció de millores en el servei de menjador escolar
12.- Introducció de millores en la gestió del servei escolar de transport
13.- Homologació d’empreses SAD
14.- Sol·licitud de subvenció per a la millora de camins de la comarca d'Osona, actuació 2008
15.- Modificació de les bases reguladores del programa de subvencions pel servei d’ajuda domiciliària
16.- Contracte d’obres del col·lector d’aigües residuals de la urbanització el Serrat del Vicenç a l’EDAR de Manlleu
17.- Contracte d’obres del col·lector en alta de connexió del nucli de Sobremunt a l’EDAR de Sant Boi de Lluçanès
18.- Contracte menor per a la direcció d’obra del projecte “Col·lector en alta de connexió del nucli de Sobremunt a l’EDAR de Sant Boi de Lluçanès”
19.- Contracte menor pels treballs de pas de la canonada d’aigua potable a la xarxa Osona Nord per la C-17
20.- Encàrrec de reposició i millores pel sistema de sanejament de la comarca d'Osona
21.- Encàrrec de reposició i millores pel servei de tractament de fangs a l’assecatge de Vic
22.- Adjudicació del contracte d’assistència tècnica per a l’elaboració del projecte d’ampliació de l’EDAR de Roda de Ter
23.- Certificat d’obres del projecte d’adequació de l’entorn Verdaguerià a Les Masies de Voltregà
24.- Certificat d’obres i acta de preus contradictoris del projecte constructiu dels col·lectors i l’EDAR de Les Cases Noves
25.- Aprovació de factures i pagaments diversos
26.- Ratificació de resolucions
27.- Precs i preguntes

3.6.08

Ens enganyen

Avui a la tarda passava per General Mitre de Barcelona enmig d'un embús de por. Anava tard, eren quarts de set i sentia per ràdio que, a sobre, un accident a la C-17, a Tagamanent, havia deixat inhabilitat un carril sentit Vic i hi havia retencions d'un quilòmetre. He agafat Via Augusta cap als túnels de Vallvidrera perquè sortir per les rondes era una altra temeritat: la cua col·lapsava fins i tot els accessos. M'han tocat els tres quarts per ràdio i he tornat a sentir els problemes de trànsit i els de la C-17.

He agafat l'autopista i he canviat d'emissora, fet que m'ha permès descobrir que en Barragán dels acudits porcs de la tele es diu en realitat Josep M. Rubio, té una petita agència de publicitat i va començar les col·laboracions per ràdio des del seu despatx, sense que ningú no ho sabés, i que les seves filles han lluitat fins fa poc per tenir la patent d'aquests macarrons que hi ha a les piscines pels que aprenen a nedar.

Al cap d'una estona he tornat a sentir notícies i han tornat a dir l'estat del trànsit i els problemes de la C-17, que tenia un carril tallat per culpa d'un accident. Jo era a Tona. No em sonava haver vist ni cap embús, ni cap accident, ni cap carril tallat. O potser estava tan abstret amb l'entrevista que he estat parat mitja hora al mig de la carretera, fins i tot potser he insultat algú i ni tan sols me n'he adonat. Que ja seria greu, també.

Acabo d'arribar a casa. Repasso els correus de l'ordinador, engego la ràdio i continuen dient que a la C-17 hi ha un carril tallat a Tagament, sentit Vic, a causa d'un accident. Per si de cas, vés altanto. És perfectament possible que demà al matí et continuïn parlant de retencions sense que n'hi hagi, o que et trobis un accident que et foti enlaire tot el dia i no serà mai notícia, perquè qui havia d'avisar acaba de patir el principi de Peter.

La planxa del dia

La casualitat ha volgut que en només tres dies de diferència hagi sentit parlar per primera vegada del principi de Peter i que algú se m'hagi posat com a exemple del que vol dir. Parlant, precisament, del principi de Peter. És tan senzill com que en una empresa, o en una organització, un determinat individu pot anar progressant d'acord amb el seu nivell de competència, i per tant de qualitat, fins que força tant el llistó que frega el límit de la incompetència. I ha de retrocedir. Aquest és el principi de Peter.

Artur Mas, president de CDC, ha demostrat que està en aquest punt parlant del principi de Peter i de la planxa que ha fet per situar-hi la gestió del tripartit al voltant del tema de l'aigua. Ha dit, fent-se l'irònic, que el Govern ha arribat al principi de Peter, és a dir, segons ell, al "màxim nivell d'incompetència". Res a veure amb el que és realment.

Aplicat en sentit estricte, dir que el Govern ha assolit el principi de Peter és dir que fins ara ha progressat fins a tals nivells d'eficiència, de responsabilitat, de capacitat de reacció i de qualitat en la gestió que l'ha portat a uns nivells d'excel·lència difícilment superables i que, per tant, l'han portat al límit de començar a ser incompetent.

No crec que Artur Mas hagi volgut dir això. Més aviat deu voler dir que el Govern va néixer d'entrada amb el principi de Peter i que és tan tonto que no se n'ha adonat, i ha portat aquesta incompetència fins a un límit insuperable. I aquest no és el principi de Peter, sinó el de Fleming, que és un altre. No sé si existeix però en tot cas ja me l'invento jo. I sigui dit de pas aque Peter Fleming, coronel anglès, va passar a la història entre altres coses per cínic.

Avui, Artur Mas ens ha demostrat -si més no com a teòric- la seva incompetència. Queda per veure si és capaç de superar-la, amb la qual cosa estaríem davant d'un cas clar de principi de Fleming, o de si per contra és capaç de disculpar-se pel lapsus, amb la qual cosa estaríem davant d'un reconeixement explícit del seu llistó d'incompetència i, com a pas enrere que faria, en un exemple clar d'algú que s'aplica encertadament el principi de Peter.


2.6.08

Bombes

Londres després d'un bombardeig a la Segona Guerra Mundial

És una idea recorrent que em ve de tant en tant i que, cada vegada que em ve, hi penso una estona i la trobo tan ridícula que deixo de pensar-hi perquè em bloqueja. L'altre dia, en poques pàgines de diferència, en un diari llegia que Al-Qaida ha amenaçat de fer ús d'armes prohibides per continuar amb els seus atacs terroristes. I una mica més enllà, el compromís adoptat per 109 països reunits en conferència a Dublín per subscriure, al desembre a Oslo, l'acord de prohibir les bombes de fragmentació. No fos cas que poguessin fer mal a algú.

No és que cregui que Al-Qaida acabi sumant-se als acords de Dublín. Tampoc ho han fet els Estats Units, la Xina, Rússia, Índia, Pakistan i Israel. El que mai he arribat a interioritzar és el concepte "d'arma prohibida", que és tan com dir que les altres es poden fer servir. Dit d'una altra manera: si els estats es veuen capaços de prohibir determinades armes, no es podrien plantejar alguin dia prohibir directament la guerra? D'altra manera, posar normes a la guerra no deixa de ser una manera de legitimar-la com a solució, per molt que l'ONU faci veure que les seves resolucions (?!) demostren que no, o en tot cas, que no sempre (?!).

Segons com, això és com dir mateu-vos, bombardegeu-vos, aniquileu-vos, degolleu-vos, violeu tanta gent com vulgueu, cremeu-vos vius, destruïu-ho tot i odieu-vos a matar. Però no ho feu amb les bombes HT4-DOV3/006. Amb aquestes no s'hi val, perquè és fer trampa i podrien fer mal a algú.

Ho sento. He tornat a quedar bloquejat.

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat