[Article publicat a EL 9 NOU el 31.10.13]
No sóc espia –tampoc ho diria– i si algú m’està utilitzant des de fa temps per accedir a determinada informació a través meu el felicito, perquè no en tinc el més mínim indici. I potser perquè no hi entenc encara estic impressionat pels 60 milions de trucades interceptades a l’Estat espanyol per serveis d’intel·ligència de no se sap on entre el desembre i el gener passat. Més que res perquè el primer que se’m va acudir és quant temps necessitaria, personalment, per estar al cas de 60 milions de trucades, si fos espia.
1 minut són 60 segons, 1 hora són 60 minuts i, per tant, 3.600 segons. Un dia de 24 hores, que és la mitjana habitual, té 86.400 segons. I si multipliquem els segons que té un dia pels 365 dies de l’any, resulta que un any té 31,5 milions de segons.
En resum, que si jo fos espia i m’haguessin encarregat el seguiment de 60 milions de trucades, invertint només un segon a cada una durant tot un any –sense temps de poder menjar, ni dormir, ni trucar, ni poder escriure aquest article–, amb prou feines arribaria a cobrir la meitat de l’encàrrec.
Però és que el seguiment a aquests 60 milions de trucades no es va fer en un any, o sigui 365 dies, sinó en un mes, que són 30. Vol dir que cada dia hauria d’haver estat al cas de 2 milions de trucades, quan la mitjana habitual és d’entre tres i quatre (3 i 4, vull dir), tenint en compte que hi ha gent que truca 20 cops al dia i altres que no ho fan mai. Això representa un seguiment de 83.333 trucades cada hora, que vindrien a ser 1.388 cada minut, que serien 23 trucades per segon. I dedicant, insisteixo, només un segon per totes 23. El temps de dir “digui”, vaja. Que quan els altres 23 contesten –que és el que fa gràcia espiar– ja tens 23 trucades pendents més.
Si l’espia que espiava ha vist de què anava l’article i ha sentit curiositat per llegir-lo hi haurà invertit un parell de minuts, o sigui, s’haurà perdut 2.760 trucades. Ho sento, però no m’ho crec. Més que espia, aquest paio és un boques. I un fantasma.
158