Un país per als sensats

[Article publicat a EL 9 NOU l'11.10.13]

Cometrem un gravíssim error si la imatge que interessadament ens queda d’aquest 12 d’octubre és el d’una trobada d’ultres i feixistes de tot Espanya a Barcelona per exigir l’espanyolitat de Catalunya.

De la mateixa manera que 13TV o La Razón van tenir obsessió per trobar forats buits o ninots de cartró a la Via Catalana, també hi haurà qui, des d’aquí, aquest dissabte resumirà el Dia de la Hispanitat amb energúmens cremant senyeres i estelades i brandant banderes franquistes a la plaça de Sants. En resum, una guerra de propaganda i de contrapropaganda que comença a arribar el moment de superar.

S’ha de ser intel·ligent i entendre que la batalla que veritablement compta, que és la del dret a decidir, s’ha de guanyar sumant en el mateix objectiu els que volen la independència de Catalunya i els que no. I que entre aquests últims, que essent catalans volen continuar essent espanyols, hi ha una gran majoria de persones la mar de sensates i honestes que tenen tot el dret a reivindicar-se i a trobar el seu lloc i legitimitat en el procés. Em refereixo de manera especial als que, pensant això, no se senten representats per cap partit capaç de trobar un discurs que, en clau espanyola i des de la seva oposició a la independència de Catalunya, tingui almenys el coratge de defensar el referèndum per al 2014.

Ser intel·ligent també vol dir, des del discurs sobiranista, defensar que un estat català serà més fort i cohesionat si, als espanyols que ho volen continuar essent a Catalunya, se’ls permet l’opció de la doble nacionalitat.

Quants dels que es manifestaran sota el lema “Som Catalunya, somos España” es mirarien el procés d’una altra manera si es convencessin que el sobiranisme català està a les antípodes del discurs excloent que tant s’esforcen a denunciar els poders fàctics d’Espanya, quan és justament Espanya qui el fa? 

Llavors podríem tornar a mirar-nos El convidat amb Iniesta i tothom se’l sentiria seu.