25.10.13

Que no fos l'última...


[Article publicat a EL 9 NOU el 25.10.13]

La idea d’avui era convertir aquesta finestra en un espai de servei públic per explicar les conclusions del fòrum mediterrani que es va celebrar dimecres a Barcelona. Però és que no n’he trobat informació enlloc, ho sento. Primera, per un problema de nom: se n’ha dit des de Fòrum Mediterrani fins a Cimera Euromediterrània i fins i tot Iberoamericana, en algun tuit despistat. (En realitat, d’Amèrica, com de Catalunya, tampoc s’hi havia convidat ningú). Doncs no. El nom oficial era Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental 5+5. Vol dir que hi havia cinc estats europeus compartint trobada amb cinc d’africans: Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Mauritània, Marroc, Argèlia, Tunísia i Líbia.

Suposo que si la trobada s’hagués fet en condicions normals tampoc no n’hauria transcendit gaire res. La mateixa nota tan desapassionada de la web del Ministeri d’Exteriors espanyola, dient que “el foro es un foro de diálogo informal”, ja feia una rebaixa preventiva de llistó. Tot i així, havia de ferir molt l’autoestima de nou ministres d’Afers Exteriors –el d’Itàlia no va venir– que la portada i l’interès de tots els diaris de l’endemà fos la mirada que es van creuar els presidents Mas i Rajoy en els pocs minuts que van coincidir durant la foto. Sense dir res –tampoc podia–, Mas en va tenir prou amb menys de mitja hora per endur-se tot el protagonisme d’una cimera on ni tan sols va acabar assistint. Es miri com es miri, té molt mèrit.

El resum de la reunió, per boca de Rajoy, és que “lo moderno es la unión, no la disgregación ni el aislamiento”, que pel que es veu no va fer cap gràcia a la delegació de Malta, que s’ho va agafar com una ofensa directa sense venir a tomb de res. Però és que Rajoy ho deia per Mas, clar, que ja no hi era. 

Que no fos, però, que la cimera pretengués una altra cosa: fer una trobada al Palau de Pedralbes abans que en una futura Catalunya independent fora de l’euro, d’Europa i del Mediterrani, Espanya ja no hi pugui tornar a convidar ningú. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada