25.1.13

L'hora de les reaccions



[Article publicat a EL 9 NOU el 25.01.13]

Si fos el cap de premsa d’Espanya hauria procurat que la primera reacció del meu govern després de la declaració de sobirania del Parlament català no fos la del ministre d’Exteriors. És una manera d’admetre que Catalunya ja no és una qüestió interna. Hauria anat millor la del ministre de Treball, per exemple, per dir que “altra feina tenim que perdre el temps en ximpleries”; o la del ministre de Justícia, amb un “no hi ha res a dir, perquè això no s’aguanta per enlloc”.

També hauria pogut sortir el ministre d’Educació, dient que a Catalunya l’han perdut; o el de Cultura, per dir que ja no en tenen, o fins i tot el d’Esports, per denunciar que la deriva separatista dels catalans, a més d’absurda, cansa més que contestar tot sol preguntes a tres ministres diferents.

Si fos el cap de premsa de CiU hauria procurat que Duran i Lleida dissimulés una mica millor les poques ganes que tenia de suportar en directe la declaració de sobirania del Parlament, i que tot el que hi hagi dedicat de cara al públic siguin un parell de tuits des de Sud-amèrica. Al seu bloc d’internet, l’endemà de la “solemne” declaració del Parlament, la primera cosa que hi llegies és que “em trobo a Xile i fa menys de 15 dies que també vaig ser-hi”. Si fos el cap de premsa de CDC m’hauria agradat poder-hi llegir, a més, que “la intenció que tinc és la de quedar-m’hi”.

Si fos el cap de premsa del PSC no sabria gaire a qui trucar per saber què diu el partit, tenint en compte que la direcció està desautoritzada i que els que l’han desautoritzat seran multats per la direcció, que en això sí que es proclama –de moment– subjecte sobirà.

Si fos el cap de premsa de PP o C’s hauria trucat a La Razón per decidir quin enfocament donem al tema. 

Si fos el de la CUP m’ho pensaria tres vegades abans de valorar res, les dues primeres mirant de no arribar a cap conclusió. I si fos el cap de premsa d’ERC i d’ICV passaria directament els telèfons de Junqueras i Herrera. És que ja no hi cabo. 



19.1.13

On dius que vas, envàs?




[Article publicat a EL 9 NOU l'18.01.13]

Doncs a mi, el que més m’ha desconcertat de la campanya “On vas envàs” és que al meu poble –i a la major part dels del voltant, diria–, de contenidors grocs per abocar envasos no en tenim ni un. I de grisos per a la porqueria, tampoc. De fet, al meu barri, on puc abocar les deixalles en contenidors soterrats, tampoc veig de quin color són, colgats com estan. Però em sembla que només puc discriminar entre Rebuig, Vidre i Multiproducte, en què he acabat assimilant que rebuig és el que no es recicla, vidre les ampolles i els pots de llenties, i multiproducte el paper, cartró i plàstic en tots els seus formats i prestacions, des de brics i porexpans fins a garrafes de vuit litres.

O sigui que si la campanya ja despista els que tenen tots els contenidors, fixa’t si no ho ha de fer als que ens en falten. Perquè si a mi em diuen que el vidre ha d’anar al contenidor verd,  jo puc triar entre dos. El verd clar i forat rodó, que deu ser el bo, i el verd fosc i de tapa grossa, que és el que va a l’abocador. Llavors tenim el blau, que és el de reciclatge de tota la vida, i el marró per a l’orgànica. Per tant, i sentint-ho molt, la campanya de la tele no em diu res. Com si sota casa m’hi muntessin un cartell prohibint la circulació de búfals.

Després tenim el tema de les envasadores. Com que els fan pagar per produir, elles s’ho cobren per reciclar. També negant-se a gestionar les deixalles que no toca i que troben escampades pels contenidors que, tan netes i endreçades i sostenibles elles, només tenen pensats pel que és seu.

A Concord, als Estats Units, han prohibit des d’aquest gener la venda d’aigua en ampolles de plàstic de litre i més petites. No crec que la campanya l’hagi pagat cap envasadora ni que aquí, pel que els hi va, es prestessin mai a fer-ho. I això que no hi ha res millor pel medi ambient que gastar menys, començant pels envasos. A la llarga estalviaríem fins i tot contenidors. I allà on el tenen, podrien llençar el groc a dins del blau.   


11.1.13

Els més rics, els més pobres



[Article publicat a EL 9 NOU l'11.01.13]

M’haurien de llogar de comentarista a Teledeporte. Dilluns, quan a la gala del Pilota d’Or anaven cridant un per un els 11 jugadors de futbol que formen, teòricament, la millor alineació possible del món, em vaig adonar abans que ells que tots 11 eren jugadors de la Lliga espanyola. Després ho van dir a Teledeporte i van estar molt contents. I van afegir-hi, quan els van veure junts, que 6 dels 11 eren espanyols. I que ja era el súmmum, a sobre, que el millor entrenador del món també fos espanyol: Vicente del Bosque.

Amb tot, si en aquell moment hagués estat comentarista de Teledeporte, suposo que a hores d’ara ja m’haurien destituït si els hagués fet el comentari que, afortunadament, em vaig quedar per mi tot sol. Després d’un parell de minuts de consultes per internet, vaig arribar a la conclusió que aquests jugadors, tot junts, tenen un sou anual que ronda els 70 milions d’euros. Allò que abans en dèiem prop de 12.000 milions de pessetes, si algú prefereix escabellar-se d’una altra manera. Si les fonts consultades no van errades, Ronaldo i Messi estan per sobre dels 10 milions d’euros anuals. I Marcelo, el més barat, en costa 2 de llargs cada any al Madrid.

Després, demagògic jo, me’n vaig anar a fer un cop d’ull per la realitat del país on treballen i em vaig indignar amb la indecència colossal que representa la bombolla futbolística i la butlla que, malgrat tot, sembla que tots li dispensem a canvi de les alegries que ens dóna –a alguns més que a altres–.

I tot això mentre, quotidianament, aquest 11 de gala comparteix titulars de diaris amb milions d’aturats, milers de desnonats, centenars d’empreses que continuen tancant cada dia i partits (polítics) que han robat diners destinats a formar gent que no tenia feina. Res a dir amb la denúncia a la immoralitat del que van fer els càrrecs d’Unió. Però si ara toca revisar on tenim el llistó de l’ètica i de la moralitat, potser va essent hora que determinades gales, més que mirar-nos-les, ens les fem mirar.



4.1.13

Els Reis del sud


[Article publicat a EL 9 NOU el 04.01.13]

Posats a triar, prefereixo que el papa de Roma hagi posat en dubte la presència d’un bou i una mula al naixement de Jesús que no pas que els Reis d’Orient haguessin existit mai, perquè ara mateix viuríem un daltabaix. Amb quina cara els hauríem d’anar a rebre, aquest dissabte? Prenent-los com una colla de farsants? Com a simples personatges disfressats que s’aprofiten de l’esperit nadalenc i la innocència dels més petits per aconseguir un protagonisme que mai no han merescut? No són màgics? Són un miratge, tota aquella colla de carrosses i camions i remolcs i cavalls i patges carregats de regals de tots colors i mides?

No sé si els lectors han seguit gaire els dos pronunciaments papals dels últims dies, que de fet han sortit tots dos del mateix llibre, La infància de Jesús. El primer, per dir que posar un bou i una mula al pessebre és un error, perquè la Bíblia no en parla i, per tant, és una recreació mancada de fonament. El segon, que segons els seus coneixements –que no nego, només faltaria– els Mags d’Orient no haurien vingut precisament d’Orient, sinó de la zona de l’antiga Tarsis, que algunes teories situen a Andalusia.

Tan cert com que altres la situen a l’Índia. O sigui que, pel que li va, al papa li hauria sortit més a compte donar per bona la segona opció i atorgar credibilitat i rigor històric a l’existència d’aquests personatges mítics procedents de la dreta del planeta i no pas de l’esquerra. Està posant en dubte el discurs ancestral de la seva pròpia empresa.

Personalment, la meva idea és que si els Reis Mags fossin d’Andalusia la tradició ens els hauria fet arribar més divertits i passant-se la cavalcada explicant acudits. En canvi, sempre ens apareixen amb la pompa i la solemnitat de les grans personalitats, propers i distants alhora, entranyables però majestuosos, infonent el respecte necessari perquè, d’un any per l’altre, la canalla entengui que si no es porten bé s’enfadaran. Si no és que són andalusos disfressats, clar... Bons Reis!



Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat