L'hora de les reaccions

[Article publicat a EL 9 NOU el 25.01.13]

Si fos el cap de premsa d’Espanya hauria procurat que la primera reacció del meu govern després de la declaració de sobirania del Parlament català no fos la del ministre d’Exteriors. És una manera d’admetre que Catalunya ja no és una qüestió interna. Hauria anat millor la del ministre de Treball, per exemple, per dir que “altra feina tenim que perdre el temps en ximpleries”; o la del ministre de Justícia, amb un “no hi ha res a dir, perquè això no s’aguanta per enlloc”.

També hauria pogut sortir el ministre d’Educació, dient que a Catalunya l’han perdut; o el de Cultura, per dir que ja no en tenen, o fins i tot el d’Esports, per denunciar que la deriva separatista dels catalans, a més d’absurda, cansa més que contestar tot sol preguntes a tres ministres diferents.

Si fos el cap de premsa de CiU hauria procurat que Duran i Lleida dissimulés una mica millor les poques ganes que tenia de suportar en directe la declaració de sobirania del Parlament, i que tot el que hi hagi dedicat de cara al públic siguin un parell de tuits des de Sud-amèrica. Al seu bloc d’internet, l’endemà de la “solemne” declaració del Parlament, la primera cosa que hi llegies és que “em trobo a Xile i fa menys de 15 dies que també vaig ser-hi”. Si fos el cap de premsa de CDC m’hauria agradat poder-hi llegir, a més, que “la intenció que tinc és la de quedar-m’hi”.

Si fos el cap de premsa del PSC no sabria gaire a qui trucar per saber què diu el partit, tenint en compte que la direcció està desautoritzada i que els que l’han desautoritzat seran multats per la direcció, que en això sí que es proclama –de moment– subjecte sobirà.

Si fos el cap de premsa de PP o C’s hauria trucat a La Razón per decidir quin enfocament donem al tema. 

Si fos el de la CUP m’ho pensaria tres vegades abans de valorar res, les dues primeres mirant de no arribar a cap conclusió. I si fos el cap de premsa d’ERC i d’ICV passaria directament els telèfons de Junqueras i Herrera. És que ja no hi cabo.