24.4.08

La ignorància d'Arturo San Agustín


Cita: A l'esmorzar del president Montilla, els dos barrets que destacaven més eren el barret d'un comte que, encara que no l'hi preguntin, sempre diu que és comte, i la barretina d'un ciutadà sens dubte pacífic que, al dur un bigoti idèntic al de Hitler, provocava en algunes ànimes sensibles un cert desassossec. No sé si el bon home li fa algun favor a la causa catalana.

(Crònica d'Arturo San Agustín a El Periódico)

Aquest home amb bigoti de Hitler és l'alcalde d'Ogassa, Ramon Tubert, conegut entre altres coses perquè ha fet més de 20 anys d'alcalde i perquè la seva barretina, els seus embotits Tal·lara i la seva bonhomia fa tots aquests anys, i més, que els passeja per tot el país i no només pels esmorzars institucionals on els periodistes com San Agustín van a buscar alguna crònica presumptament simpàtica per fotografiar la recepció de Sant Jordi.

En la crònica d'avui, aquest periodista il·lustre del Periódico fa bastanta pena. Entre altres coses perquè, com a periodista que és, si li sobta trobar-se amb un personatge pintoresc enmig d'una recepció oficial, el primer que podria fer és preguntar-li qui és. A no ser que els senyors de Barcelona, com tantes altres vegades, només es mirin la resta del país com un pessebre vivent carregat d'estereotips i de personatges irrellevants dels que poder fer caricatura.

Avui he descobert que Arturo San Agustín és, ni que sigui també, un ignorant.

3 comentaris:

  1. Jo també hi era, d'incògnit per a la majoria (l'anonimat està bé per fer d'observadora) i t'asseguro que es podia fer un bon "retrat"... I fins i tot algú va dir: això ja sembla Polònia. Però al Queco i cia. no els vaig veure... Això sí em vaig trobar a un bon amic, l'alcalde de Pardines, al qual l'Arturo San Agustín potser tampoc coneix, però com que no duia barretina...

    ResponElimina
  2. És d'allò que un diputat osonenc en va dir "collserolisme", quan es creu que més enllà de Collserola no hi ha vida intel.ligent... només istrionisme folclòric!

    ResponElimina
  3. Jordi, em temo que això del collserolisme es devia encunyar abans de les Olimpíades. Ara el límit l'han posat a la ronda de Dalt. Per a alguns, Collserola ja és un espai inhòspit, que els recorda vagament alguna novel.la del Carvalho del Vázquez Montalban.

    ResponElimina