Osona, més a prop de la platja

Afortunadament no arriba a la categoria de la foto del consorci de turisme de la Costa Brava anunciant Sant Feliu de Guíxols amb una foto de les Bahames, o la Vall de Núria amb una altra del Canadà, però el cas és que no he sabut reconèixer, a la web del Consell Comarcal d'Osona, la foto que il·lustra la presentació d'un programa d'impuls a les iniciatives turístiques de la comarca que es farà aquest dijous a Vic. I mira que la mateixa seu on es presenta, el Museu Episcopal, és un reclam turístic de primer ordre que, paradoxalment, no deu trobar interessant ni el mateix Consell Comarcal. Tampoc em sona que el pantà de Sau hagi urbanitzat cap de les seves ribes aprofitant que les reserves passen del 90%, ni que l'embarcador del Ter s'hagi beneficiat de la crescuda del cabal.

Seria molt trist, en definitiva, que l'únic reclam turístic que oferíssim des d'Osona hagués d'acabar essent "i ara, amb l'eix de Bracons, de Vic a Llançà amb mitja hora menys". I la foto potser és de Menorca. Ni ho sé.

Tornem-hi amb les nuclears

Aquest diumenge em vaig comprar El País per una costa tan trivial com que regalaven -si pagaves 1 euro- el primer dels tres DVDs que dedicaran a La Pantera Rosa. Com que en continuo essent un fanàtic seguidor, me'l vaig comprar. I sense voler em vaig topar amb un reportatge d'El País Semanal dedicat al resorgiment de l'energia nuclear com a alternativa de futur per combatre l'esgotament de les fonts convencionals i contribuir, de pas, a la reducció de l'efecte hivernacle.

Cada dia que passa hi ha més debat respecte a això. I el govern espanyol té un límit molt concret, el 5 de juliol, per decidir si prorroga o no per 10 anys la llicència d'activitat a una central de Burgos (Santa María de la Garoña, a la foto) que esgota la primera concessió. Aquesta decisió marcarà, en el fons, la veritable estratègia governamental respecte al futur de les nuclears. Prorrogar la llicència vol dir legitimar el model, admetre que les alternatives no són alternativa i que la substitució de les energies contaminants per les netes no ha avançat a la velocitat que ho hauria de fer. Per altra banda, constatar que països com la Xina i l'Índia basen el seu creixement energètic en la posada en marxa de nous reactors nuclears, que Estats Units suspèn moratòries per anar en la mateixa direcció, que França és potència nuclear per excel·lència i que la Itàlia de Berlusconi es planteja deixar en no-res el decret per esborrar del seu imaginari l'opció nuclear, comença a generar dubtes. Fins i tot l'expresident espanyol Felipe González ha passat del no nuclear a defensar-ne el debat.

Són debats que han estat al carrer els últims 30 anys -les centrals nuclears espanyoles, com els pantans, són exponents del desarrollismo franquista- que mentre deixaven marge per a l'acció en deixaven, també, per al debat. Passat aquest temps, s'acaba el marge per a l'acció, i en el debat estan guanyant pes els que defensen que 30 anys d'història han estat també 30 anys per a la modernització, l'eficiència i l'eficàcia d'un model que no es pot atacar amb discursos de fa 30 anys enrere.

El que és inqüestionable és que un model o altre s'ha de tenir, perquè el consum energètic a escala local, nacional i mundial no para de créixer. I des del moment que disposar o no d'energia nuclear acabi essent disposar o no de poder, i que no tenir-ne sigui un greuge, el debat va molt més enllà sobre quin és l'origen de l'energia amb què encenem la bombeta del menjador de casa. Malament quan els estats i els governs emprenen camins diferents, i fins i tot antagònics, a l'hora de definir un canvi de paradigma energètic que compromet el futur de la humanitat.

Escric tot això per arribar a la conclusió que, personalment, no en tinc cap de clara. O potser sí, només una: ni que sigui per força, moltes posicions apriorístiques que no volen saber res de corresponsabilitat a l'hora de gestionar racionalment la producció i consum d'energia en el seu entorn hauran de començar a prendre partit per alguna cosa. Perquè si no, a l'única cosa que s'exposen és a acabar no tenint llum al menjador de casa.

No és cap molèstia

Com que tinc permís dels protagonistes, ho explico, perquè és divertit per començar la setmana amb una mica d'alegria, que últimament ja costa.

La Maria, que no es diu Maria però és per protegir el seu anonimat, és fisioterapeuta i està feliçment casada des de fa gairebé un any amb en Josep, que tampoc s'ho diu però és pel mateix. L'altre dia va anar a casa de la sogra, que tampoc no es diu ni Maria ni Antònia, a fer-li una cura de tràmit. A mitja sessió va sonar el telèfon. Eren del RACC. En castellà, com sol passar sovint darrerament, van demanar per en Josep. I la resposta de la Maria va ser "doncs miri, és que no hi és; jo sóc la seva dona, però és que ell ja no viu aquí".

I llavors, la del RACC, pensant-se que havia fet una planxa, va començar a disculpar-se dient que "cuanto lo siento, señora, yo no lo sabía, perdone la molestia" , a la qual cosa la Maria li va contestar "no es preocupi, que quan el vegi ja li diré que ha trucat".

Com que va penjar de seguida, sempre més li quedarà la incògnita de saber quina cara li devia quedar a la seva interlocutora. Segurament que l'havia pres per divorciada, o per viuda. Jo, després de la calçotada que ens vam engrapar dissabte a casa seva, poso molt en dubte que fins d'aquí a molts i molt anys sigui ni una cosa ni l'altra.

Curiosa notícia

Resulta que l'Agència Catalana de Notícies (ACN) cobrirà el relleu a l'alcaldia d'Oliola. Ho publica l'Avui.cat d'avui. No sé si s'ha de prendre com un retret a l'ACN -quina barra, cobrir aquesta notícia- o com un elogi -mira si tenen recursos, a l'ACN, que cobriran el relleu a l'alcaldia d'Oliola.

En realitat és, simplement, una planxa de les que fa gràcia. I com que a l'Avui, de les comarques de ponent, no en parlen tant com voldrien, fins i tot fan notícia de la notícia que algú cobrirà una notícia de les terres de ponent.

L'aeroport. Punt final

Foto: el9nou.cat

Diria que en una escala de 0 a 1.000 respecte a l'inflament que ha suscitat el tema de l'aeroport els últims quatre dies, divendres passat devíem arribar a 1.000 i avui devem estar a 12. Veient la reacció -reaccions- que ha generat la proposta del Consell Comarcal per situar a Taradell aquest famós aeroport, costaria d'entendre que hi hagi alguna escletxa per tirar-lo endavant.

Però més enllà del debat estrictament social del tema, que és molt important, n'hi ha un que m'afecta com a conseller comarcal, que és el polític. I en aquest cas la sensació de vergonya aliena i fins i tot pròpia és total.

Em pensava que seria difícil superar el despropòsit de la primera polèmica respecte a l'aeroport amb un despropòsit encara superior, però el govern comarcal ho ha aconseguit. És tristíssim trobar-te amb alcaldes i regidors que són (o han estat dins d'aquest mateix mandat) consellers comarcals de govern que surten en tromba contra un aeroport a proposta d'un president comarcal amb qui (representa que) comparteixen govern, criteris, objectius i programa polític comarcal. I la realitat, que he pogut constatar en primera persona, és que ni tan sols tenien ni la més remota idea de què estava gestant el president comarcal a esquena seva.

Vaig trobar surrealista, a la comissió permanent del ple de la setmana passada, que a una pregunta del nostre grup se'ns contestés que, en efecte, l'Ajuntament de Taradell no havia tingut comunicació oficial que era l'escollit fins al dia abans de fer-se públic l'anunci. I amb la mateixa diligència que es feia l'anunci s'abocava tota la pressió social, mediàtica i política sobre un Ajuntament amb el discurs que "ara això ja no és problema nostre".

La història d'aquest aeroport és senzillíssima. Miquel Arisa, alcalde de Centelles i president comarcal, el volia per Centelles i va treballar per a aquesta idea. Poc li interessava aleshores encarregar un estudi per veure si era més viable a Sant Hipòlit i convertir-lo en el primer aeroport del món amb pista circular. Va encarregar un estudi a un enginyer aeronàutic que deu ser boníssim però que, curiosament, és de Centelles. Va inventar-se, sí, inventar-se, un consens que no tenia del Consell Comarcal per reforçar unes al·legacions per defensar el seu aeroport, i l'oposició el vam deixar al descobert primer a la permanent del maig de 2008 ("no s'han fet al·legacions per l'aeroport corporatiu", se'ns va dir des del govern en absència del president), i després al ple del mes de juny, quan va haver d'admetre que les al·legacions s'havien enviat sense parlar-ne amb ningú i es va referir a una resolució de presidència que tampoc existia i que va haver d'aprovar al cap de mig any amb data de febrer.

Fa poques setmanes, des de l'Ajuntament de Vic s'aprova una moció de suport a l'aeroport i el regidor Jaume Puig, que és vicepresident tercer del Consell Comarcal, surt amb un discurs triomfalista donant a entendre que Osona ja ho té guanyat i que la seva serà la millor proposta, més o menys com el president del Madrid parlant del Liverpool el dia abans del 0 a 1 al Bernabéu.

Resulta que, malgrat això, la setmana passada encara se'ns diu, a la permanent del Consell Comarcal, que fa només dos dies que han arribat els últims informes -AENA i Exèrcit- que donen aire a la possibilitat de plantejar candidatura amb l'alternativa de Taradell, i que fa només 15 dies no semblava que hi hagués cap opció amb garanties.

Llavors s'anuncia que, d'entre cinc propostes, la de Taradell és la millor i que aquesta és la proposta que fa el Consell. I la resposta de Taradell no pot ser altra: "Ah, sí?".

I qui ho havia demanat això? Qui ha encarregat aquest estudi? Qui el pagarà? Quant ha costat? Per aconseguir exactament què? En parla, el Pla d'Acció Comarcal, editat fins i tot com a llibre, de l'aeroport corporatiu i del front comú de la comarca per aconseguir-lo?

Des del meu punt de vista, per l'únic que haurà servit tot això és només per aconseguir una mica més de descrèdit en qui ja el tenia en qüestió des de fa moltes setmanes. I per haver sembrat l'alarma i el mal rotllo entre molta gent, sense cap necessitat de fer-ho.

L'alcalde de Taradell té l'oportunitat de sortir-ne reforçat si ho sap administrar tot plegat una mica millor del que ho ha fet el Consell Comarcal. Tampoc és tan difícil, d'altra banda. I el que em fa por és que fins i tot el president comarcal s'acabi posant la medalla per dir que "ja vam dir que sense consens no hi hauria aeroport, i com que és el que la gent ens demana, escoltarem el poble i no farem l'aeroport. Som collonuts".

Bàsicament cínics, són. Que és molt diferent.

L'aeroport, a Taradell

La foto és de Ferran Jordà, d'Ikarus Globus

A aquesta hora, una mica abans del previst, ja se sap quina proposta d'aeroport corporatiu es presentarà des d'Osona. Als grups comarcals, que ahir vam tenir com cada primer dimecres de mes reunió de la permanent, ja se’ns va presentar. I se’ns va dir, també, que fins ahir mateix no van tenir tota la informació tècnica necessària per avalar la proposta. En resum:
· De les cinc propostes que ha estudiat en Jordi Sala, un enginyer aeronàutic de Centelles que ha treballat sis anys a Airbus, la més sòlida és la que situa l’aeroport en terme de Taradell-Montrodon, entre el tren i la C-17, amb inclinació sud-est nord-oest.
· Les altres quatre propostes són a Gurb (2): una a Sant Julià Sasorba i una altra darrere la nau de Pascual, més o menys. L’altra és a Balenyà, al pla del Moianès, i l’última entre Centelles i Sant Martí de Centelles.
· S’han estudiat cinc emplaçaments i, dins d’aquests, onze possibles pistes, bàsicament en funció de la inclinació. És un detall important perquè l’orientació de la pista marca les maniobres d’enlairament i aterratge i les afectacions que puguin tenir sobre les àrees poblades des de centenars de metres abans i després de l’aeroport. A més, s’hi ha de poder maniobrar (entrar i sortir) en totes dues direccions.

· Se’ns va dir que fins ahir mateix, l’Ajuntament de Taradell no havia rebut tota la informació, tot i que de paraula ja feia dies que sabien -com els altres alcaldes afectats- que eren una de les opcions estudiades. Taradell ha demanat estudiar-s’ho i mirar-s’ho bé abans de decidir si com a ajuntament -que és el que hauria de fer- acaba fent el pas de presentar candidatura.
· El govern comarcal, que ha liderat des del començament aquest procés, reunirà els alcaldes afectats (Taradell i rodalia) per estudiar conjuntament els pros i contres i amb una condició de partida: si no hi ha consens no hi haurà proposta, ni tampoc es treballarà en cap altra de les alternatives.

Aquesta és la crònica d’urgència. A mi, el primer que se’m va acudir comentar és que veig a venir que els globus aerostàtics i l’estampa que acostumen a oferir sobre Vic i comarca perillarien amb l’aeroport, i diria que tinc raó. Tenint en compte que fins i tot l’Exèrcit hi ha hagut de dir la seva i els molts factors que caldrà estudiar detalladament, comença un procés complex i segurament viciat pels errors d’origen. I estic en el que he estat sempre: no em sona que cap programa electoral de cap candidatura de Taradell proposés competir per l’aeroport corporatiu.
De moment, el govern comarcal té el nostre consens per defensar que sense consens això no vagi endavant. I que per tant se’n parli. Sensatament.