27.5.09

Visc al Barça

Partint de la base que dues hores de Barça faran més, aquesta nit, que 15 anys seguits de govern de la Generalitat -del color que sigui, que consti- per a la projecció nacional del nostre país, l'autoestima col·lectiva i el sentiment de pertinença a una identitat compartida i estimada per molts, entre els quals m'incloc, avui en vull deixar constància des d'aquest apunt. Apa.

20.5.09

He tingut carta de la Lufthansa


Pel seu interès documental, transcric la resposta que m'han enviat els de la Lufthansa a la meva reclamació per haver tornat un dia més tard del previst del meu viatge a Berlín. Com que m'agraden els avions els vaig proposar amablement que em conformaria amb un bitllet d'avió per anar gratis a Menorca, encara que si hagués de ser a Nova York tampoc hi tindria inconvenient. En la seva amable resposta, em vénen a dir que el bitllet gratuït ja me'l van donar per l'avió que em va tornar de Frankfurt 13 hores després del que haurien d'haver-ho fet.

També és divertit que, clar, com que van tenir avaria a l'avió i van haver de demanar permís a l'aeroport per sortir més tard, vam acabar sortint molt més tard perquè l'aeroport anava ple. De manera que, llavors, això es veu que passa a ser un problema de l'aeroport, i no de la Lufthansa.

Doncs ara obriré un expedient a l'aeroport de Berlín, vet aquit.

Estimado Sr. Bardolet i Mayola:

Muchas gracias por su atento escrito [això sí que ho tinc, sóc molt atent] del pasado 12 de mayo de 2009. Lamentamos profundamente que el vuelo LH195 Berlín - Frankfurt no despegara a la hora prevista y que por este motivo no pudiera coger su conexión en Frankfurt y volar a su destino final en Barcelona el 03 de mayo de 2009 como tenía previsto. Desde Lufthansa trabajamos para intentar evitar que situaciones de este tipo se repitan en el futuro. Por favor, acepte nuestras más sinceras disculpas.

Una vez realizada la investigación pertinente, nos gustaría compartir con Usted el resultado de la misma. El vuelo LH195 Berlín – Frankfurt despegó con una hora y treinta y cuatro minutos de retraso debido a que en el vuelo previo de la misma aeronave se produjo un problema técnico. Nuestros compañeros en el aeropuerto de Frankfurt intentaron reparar la avería pero finalmente se tomó la decisión de cambiar de aeronave para evitar de esta forma la cancelación del resto de vuelos incluidos en el plan de viaje del avión y ofrecer el servicio a nuestros pasajeros.

Como comprenderá el proceso de búsqueda, preparación de un nuevo avión y obtener un nuevo turno de despegue en Frankfurt, lleva un tiempo considerable. En relación a su petición de compensación, este tipo de incidentes escapan al control de las compañías, por este motivo las líneas aéreas se encuentran exentas del pago de cualquier tipo de compensación.

Posteriormente, nuestro personal en Berlín le realizó un cambio de ruta gratuito, ofreciéndole la mejor opción disponible en ese momento, y una noche de hotel en Frankfurt para que Usted pasara la noche.

En referencia al proceso de reclamaciones, en ciertos aeropuertos se dispone de hojas donde los pasajeros realizan sus comentarios que posteriormente son enviadas por fax, siempre dependiendo de la política y capacidad de cada aeródromo. Lufthansa no dispone de Servicios de Atención al Pasajero por teléfono para incidentes que ocurrieron durante o después del vuelo, para poder estudiar mejor cada caso, se ofrece al pasajero la posibilidad de mandar por escrito su incidencia a través de fax, correo electrónico o correo postal.

No nos gustaría despedirnos sin disculparnos nuevamente, y desearle que sus futuros vuelos con Lufthansa transcurran satisfactoriamente.

10.5.09

Barça - Vallarreal


Trobo que té molt mèrit que un bar ofereixi en directe un Barça -Valladolid a la mateixa hora que, en realitat, el Barça estarà jugant amb el Villarreal. Aquest món virtual ens aclapara cada vegada més, i ofereix un ventall de possibilitats que ens desborda i que ja no arribem a entendre.

Altra cosa és que el bar de la foto, fent honor al seu nom i com és el que em temo, vagi una mica perdut. Com en Robinson Crusoe, vaja.

La foto és d'aquest diumenge al matí, en rigorós directe.

Endevinalla del dia

Llegit aquest dissabte a El País (la traducció és meva).
[Suposant que el Barça guanyés la Lliga] ... "El consistori habilitarà orinaris i Mossos i Guàrdia Urbana plans de seguretat".

Així, d'entrada, no saps si els Mosssos els posaran junts amb els orinaris, o aniran de costat amb la Guàrdia Urbana. Si fos en Saura, demanaria un aclariment al diari per posar-hi un coma. Després dels Mossos, evidentment, perquè són part del mobiliari que se sol destrossar després d'una manifestació.

9.5.09

Berlín (II)

Aquest sóc jo travessant el mur de Berlín. Ara és més fàcil. Foto: Lada Falgueras


Segur que totes les capitals europees tenen el seu encant, i Berlín no acostuma a ser entre les més clàssiques. Parlem abans de París, de Londres, de Roma, de Praga... El meu resum de la meva estada a Berlín, ara fa una setmana i durant quatre dies, és que com a ciutat té una especificitat única: una amplitud urbana que la fa terriblement còmode, tranquil·la, transitable i pràctica. I una cultura del transport públic i del transport sa (la bicicleta) que continua deixant en ridícul el bicing de Barcelona.


Quan, a més, vas a Berlín amb berlinesos que te l'expliquen en primera persona, el viatge incorpora un valor afegit molt important. És una ciutat carregada d'història i que ara l'explica sense complexes al visitant que hi pot anar a descobrir com hi vivia la seva gent fins a la segona guerra mundial, i el que va representar Hitler, la pròpia guerra i el mur aixecat el 1961.


Ens deia la Marie, la nostra guia, que quan era petita li semblava la cosa més normal del món començar a caminar per la ciutat fins que una paret li deia prou. I que, com a habitant del Berlín occidental -una bombolla rodejada per totes bandes de l'anomenada Europa de l'Est-, només tenia quatre corredors punt a punt per connectar-se amb l'Europa dels aliats. I que no va descobir l'enclaustrament que això li suposava fins que no va anar veure uns amics de la família a Suïssa i va descobrir que allà podien córrer en cavall fins a l'horitzó, sense murs ni soldats que barressin el pas enlloc.


Ara, Berlín és una ciutat moderníssima, i segurament la capital d'estat més tranquil·la d'Europa perquè segurament és la menys es creu aquest rol. Hi passen dos rius navegables per dins, té un parc urbà que és un bosc on sembla que s'hi hagi fet la ciutat al voltant, grans avingudes i un bullici urbà que, de tant diluït en l'immens espai de què disposa, només el notes quan pretens pujar a la mítica torre de comunicacions del Berlín Est i ja et diuen, abans de comprar l'entrada, que et donaran tanda per tres hores després. O quan ja ni tan sols et planteges entrar el Palament i enfilar-te a la cúpula, que és una altra de les atraccions turístiques.


També és la ciutat on la memòria històrica perviu en les façanes del barri jueu, on encara hi queden parets metrallades i plaques que recorden els deportats que vivien en aquest o en aquest altre apartament. I on les guies recomanen que entris en una casa okupa -complexe okupa, més aviat-, instal·lat en part del que havien estat unes antigues galeries comercials i on camines pel pati trepitjant sorra de platja.


I Berlín també és la ciutat on el Barça guanya 2 a 6 al Madrid, que consti. Només per això val la pena tornar-hi les vegades que faci falta.



5.5.09

Berlín (I)



Quan vaig trucar a la Queta per dir-li que ens quedàvem a terra i que la Lufthansa ens havia de pagar un hotel a Frankfurt, que no frissés, que arribàvem dilluns, ella, que amb el que ha viatjat deu haver fet 12 vegades la volta al món, se'm va desesperar d'enveja i em va demanar perquè a ella això no li passava mai. Aquesta setmana torna a anar a Xangai i, d'allà, en un altre dels racons remots de l'Àsia que tant li agraden.

Jo sóc molt més convencional i no feia altra cosa que tornar de Berlín, un viatge que només va durar 3 dies -quatre, comptant la propina forçada de diumenge a la nit- però que ha estat carregat d'emocions. Començant per la mateixa ciutat, el que representa, la pau urbana que s'hi respira i, malgrat tot, l'excitació puntual de dos moments molt concrets: la manifestació de l'1 de Maig i el 2-6 del Barça, que vam seguir des de la penya blaugrana. Al final ens hi vam trobar 500 persones. Va ser apoteòsic.

Però la tornada es va complicar quan, a l'aeoport de Berlín, després d'uns moments d'impàs al taulell de facturació, primer ens van dir que s'havien espatllat les màquines i després, que se n'havia espallat només una. Però clar, aquesta una era l'avió. Ens en portaven un altre però volaríem tard a Frankfurt, de manera que perdríem l'enllaç amb Barcelona. I no hi havia altra combinació.

Sobta que això passi a la Lufthansa, que quan veus tota l'estesa d'avions posats a l'aeroport sembla que n'hi hagi d'haver per volar directament a Centelles. Però no va ser el cas. O sigui que vam assumir que ens quedàvem a Frankfurt a dormir, amb despeses pagades i l'oferta d'un pack de supervivència nocturna -teníem facturat l'equipatge- que incloïa, fins i tot, un pijama ni que fos de paper. La idea em va fer gràcia, i jo també vaig demanar una samarreta de la Lufthansa, un adhesiu, un boli i un avió en miniatura.

Ens van passejar amunt i avall per la terminal B buscant el punt on ens havien de donar el pack. Quan hi vam arribar, ens van dir que ja no els quedaven packs, i que havíem d'anar a la A i demanar-ho. A la terminal A ja no hi quedava pràcticament ningú, i després de passejar-nos amunt i avall buscant-hi algú que donés pijames, vam conèixer en Hans, que semblava disposat a ajudar-nos, es va amagar per una porta i no l'hem vist mai més.

I mentre tot això passava, en Yorgos, que havia vist un telèfon d'informació, va decidir trucar-hi, aprofitant que és grec, parla alemany i té la mateixa capacitat d'indignar-se davant la injustícia tant en una llengua com en l'altra. La primera cosa que va fer va ser explicar a Informació que es trobava al punt d'informació 321, i a Informació li van dir que aquest punt no sabien on era. La conversa va anar pujant de to i, al final, almenys ens va anar bé per saber que el pack de supervivència que estàvem buscant a l'aeroport ens el donarien, en realitat, a l'hotel.

I sí. Va ser així. Però ni pijama, ni samarreta, ni boli, ni res. Un miserable raspall de dents i un tub de pasta que quan buidava l'aire li quedava pasta per fregar-te les de sota. És la foto que acompanya aquest apunt.

Vam menjar un plat de spaguetti amb un tall de pollastre, una macedònia, i a dormir. Com faig sempre, vaig engegar la tele i feien una pel·lícula de Louis de Funes. Com que d'ell només em fan riure les ganyotes, me la vaig mirar una estona estirat al llit mentre m'imaginava en Hans corrent amunt i avall per la terminal A amb els pijames. I casi que això em feia fins i tot més riure.

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat