9.5.09

Berlín (II)

Aquest sóc jo travessant el mur de Berlín. Ara és més fàcil. Foto: Lada Falgueras


Segur que totes les capitals europees tenen el seu encant, i Berlín no acostuma a ser entre les més clàssiques. Parlem abans de París, de Londres, de Roma, de Praga... El meu resum de la meva estada a Berlín, ara fa una setmana i durant quatre dies, és que com a ciutat té una especificitat única: una amplitud urbana que la fa terriblement còmode, tranquil·la, transitable i pràctica. I una cultura del transport públic i del transport sa (la bicicleta) que continua deixant en ridícul el bicing de Barcelona.


Quan, a més, vas a Berlín amb berlinesos que te l'expliquen en primera persona, el viatge incorpora un valor afegit molt important. És una ciutat carregada d'història i que ara l'explica sense complexes al visitant que hi pot anar a descobrir com hi vivia la seva gent fins a la segona guerra mundial, i el que va representar Hitler, la pròpia guerra i el mur aixecat el 1961.


Ens deia la Marie, la nostra guia, que quan era petita li semblava la cosa més normal del món començar a caminar per la ciutat fins que una paret li deia prou. I que, com a habitant del Berlín occidental -una bombolla rodejada per totes bandes de l'anomenada Europa de l'Est-, només tenia quatre corredors punt a punt per connectar-se amb l'Europa dels aliats. I que no va descobir l'enclaustrament que això li suposava fins que no va anar veure uns amics de la família a Suïssa i va descobrir que allà podien córrer en cavall fins a l'horitzó, sense murs ni soldats que barressin el pas enlloc.


Ara, Berlín és una ciutat moderníssima, i segurament la capital d'estat més tranquil·la d'Europa perquè segurament és la menys es creu aquest rol. Hi passen dos rius navegables per dins, té un parc urbà que és un bosc on sembla que s'hi hagi fet la ciutat al voltant, grans avingudes i un bullici urbà que, de tant diluït en l'immens espai de què disposa, només el notes quan pretens pujar a la mítica torre de comunicacions del Berlín Est i ja et diuen, abans de comprar l'entrada, que et donaran tanda per tres hores després. O quan ja ni tan sols et planteges entrar el Palament i enfilar-te a la cúpula, que és una altra de les atraccions turístiques.


També és la ciutat on la memòria històrica perviu en les façanes del barri jueu, on encara hi queden parets metrallades i plaques que recorden els deportats que vivien en aquest o en aquest altre apartament. I on les guies recomanen que entris en una casa okupa -complexe okupa, més aviat-, instal·lat en part del que havien estat unes antigues galeries comercials i on camines pel pati trepitjant sorra de platja.


I Berlín també és la ciutat on el Barça guanya 2 a 6 al Madrid, que consti. Només per això val la pena tornar-hi les vegades que faci falta.



2 comentaris:

  1. Berlín és un dels destins que sé que arribaran; i és que en certa manera, tots som una mica berlinesos. Auch Du lieber Berlín!

    ResponElimina
  2. berlín berlín...
    hi tornaría ara mateix !
    o...potser que esperi uns díes, aixís tornanem a donar sort al barça i ens quedem amb la champions!!

    ResponElimina