26.7.14

El cel no és nostre


[Article publicat a EL 9 NOU el 25.07.14]

Si no vaig errat diria que és a Rússia on aquesta primavera es va fer una de les primeres experiències del món, com a negoci, de fer servir un drone per una cosa que no sigui filmar. Concretament a la ciutat de Syktyvkar. Hi ha un parc, com a tants altres llocs. Tu t'hi pots passejar, et pot venir gana i et menjaries de gust un tall de pizza. Doncs l'encarregues i t'arriba volant. No directament, sinó a través d'un venedor que es va passejant pel parc com tu, l'interceptes, ell fa l'encàrrec i en qüestió de minuts arriba el paquet via aire directament de la cuina. I després l'hi pagues.

Grans agències de missatgeria van anunciar ja fa mesos que faran el mateix, i que aviat començaran a repartir en avionets d'aquests sobretot a les grans ciutats, per estalviar embussos, trànsit i, per tant, temps.

Recordo que al llibre Nova York a la catalana, Carles Capdevila explica que cada vegada que en aquesta ciutat aixeques el cap hi veus alguna cosa que vola. Tenint en compte que això ho escrivia el 1999, fixa't com deu ser ara, i com serà quan a tot el que ja hi tenen s'hi afegeixi el servei de missatgeria aèria.

De mica en mica també hi anirem arribant, aquí. Ens en farem un tip, de drones. I si no es comença a regular aviat, qualsevol dia tindrem la primera topada i el primer conflicte de papers entre un repartidor de pizzes, un de llibres i un altre que volia filmar com treballaven tots dos.

Aquest juliol el govern espanyol, que encara ens regula l'espai aeri, va aprovar un decret provisional per posar-hi una mica d'ordre. Té alguna cosa de censura, perquè limita molt on podran volar els drones. Les grans ciutats ho tenen malament, d'entrada. Llegeixi's Barcelona per la Diada. l filmar manifestacions no és una de les accepcions en què estigui permès, precisament.

Però si del que es tracta és de demanar permís a Madrid i caure bé, hi ha una accepció on ens podríem acollir: es veu que t'ho deixaran fer si investigues la vida salvatge.

18.7.14

Tal dia farà un any


[Article publicat a EL 9 NOU el 18.07.14]

És un consol saber que cada any, al món, hi ha més gent que mor caient del llit que envestida per un hipopòtam. També és veritat, posats a dir, que aniria bé saber quants havien caigut del llit després de trobar-se un hipopòtam a l’habitació per culpa d’un safari mal muntat. El mateix passa amb els morts per tintoreres, arran de l’episodi de l’altre dia al Maresme. Vaig llegir que, a les costes de la península, no constava cap atac a humans en els últims 25 anys. O sigui que el primer que mires és què va passar el 1988 i et trobes que res; més enllà que Zubizarreta era porter del Barça i van acabar tots amotinats a l’Hotel Esperia. Per al llavors president Núñez una colla de taurons, efectivament.

És curiós perquè fa just i exactament un any, el 12 de juliol de 2013, aquí mateix parlava del cas que s’havia produït a l’Escala. Un banyista va dir que l’havia mossegat un peix no identificat, i quan l’alarma va arribar al socorrista de torn –al de torn del migdia, concretament– ja es donava per fet que era un tauró i que per aquest motiu s’havia de desallotjar la platja. Així ho van fer i van fer passar tothom quatre hores fora de l’aigua. Fins que el socorrista del torn de tarda va decidir que ja no hi havia perill i que la gent es podia tornar a banyar.

Com ara fa un any, em pregunto qui i basant-se en quina informació està en condicions de dir que un tauró que neda prop de la costa ja no hi és. Més si tenim en compte que el marge de maniobra vertical d’aquesta bèstia està entre la superfície i els 600 metres de profundidat, on normalment no hi ha cap inspecció prèvia cada matí abans d’obrir les platges al bany.

Per això no m’agrada, quan vaig al mar, ficar el cap a dins amb unes ulleres d’aigua. Si mai ho fes i em trobo una tintorera pujant del fons camí de la boia, no crec que hi arribés mai més. I sense que el tauró hagués d’intervenir per res, que consti. Estic més centrat a esquivar meduses i, si toca, alguna altra cosa de la qual les tintoreres tampoc tenen cap culpa.

11.7.14

Una bona teoria


[Article publicat a EL 9 NOU el 11.07.14]

Vaig investigar una estona l’incident de l’altre dia a l’aeroport del Prat que ja han vist 20 milions de persones només a YouTube. Pensava que tenia l’explicació definitiva, i és que a l’hora que va passar, poc abans de les 7, estava a punt de començar la segona part de l’Argentina-Bèlgica de quarts de final del Mundial. És lògic que una tripulació d’Aerolíneas Argentinas que acumula moltes més hores de vol que de quarts de final del Mundial tingués oberta al mateix temps la ràdio de la torre i una altra de connectada amb Brasília, on la selecció nacional només guanyava per 1 a 0 i la segona part ho havia de decidir tot. (I mira, ja són a la final.)

A mi també em passa. Condueixo de forma rutinària mentre escolto la ràdio i de sobte m’adono que ja he passat per aquell revolt o aquella recta o aquell radar i ni me n’he adonat. Passa per inèrcia i per aquella mena d’automatisme pregravat que portes a dins. Com per un avió travessar una pista per anar a enlairar-te mentre repeteixes a la torre la instrucció que acabes de rebre, i és que no travessis la pista fins que no hagi aterrat l’avió rus que se t’acosta a menys de 100 metres per sobre i a no gaires centenars més de distància. 

Això de la ràdio, els mundials de futbol i la nostàlgia amb què ho viuen les tripulacions aèries escampades pel món ho vaig experimentar en primera persona. Quan era petit cantava en una coral que érem bastant bons, modèstia a part, i quan tornàvem de gira anàvem a cantar una cançó al comandant, que després ens deixava entrar a mirar la cabina. I el 1982, a la cabina hi tenien el pilot automàtic i xerraven amb control de terra fent pronòstics del Mundial que feien a Espanya.

Vaig pensar que al de dissabte li podia haver passat el mateix i per això anava despistat. Per rutina i per estar pendent de la ràdio que no tocava. Però vaig continuar investigant i vaig veure que l’incident va ser a les 7, però del matí. Davant la qual cosa, ho sento, ja no em veig amb cor d’aportar res de rellevant.


5.7.14

Ple (municipal) al 15


[Article publicat a EL 9 NOU el 4.07.14]

Escenari real de capital de comarca que em cau relativament a la vora: govern municipal de coalició de dos grups per falta de majoria absoluta de la llista més votada. Consistori format per set grups municipals, que serien vuit si comptem que des de fa unes setmanes hi ha un parell de regidors no adscrits perquè han saltat –o els han fet saltar, no ho sé– del grup de què formaven part. Perspectiva que, de cara al 2015, la llista més votada es bifurqui en una o (vés a saber si) dues més; que d’una altra que viu un intent de procés reconstituent en l’àmbit nacional també en surti un desdoblament i que, a l’altre extrem, n’aparegui una de nova per la dreta i una altra per l’extrema dreta. O sigui, que en el millor dels casos –o en el pitjor, que ja no sé com es mira–, arribaríem a no menys de 13 candidatures.

I ara surt el president Rajoy amb la seva màquina de fum i diu que té ganes de buscar un acord PP-PSOE perquè, automàticament, la llista més votada a les municipals es quedi amb l’alcaldia. “Podemos”, diu. Ara que ho vingui a explicar a la capital de comarca en qüestió, perquè no sé pas com s’ho farà.

S’ha dit i publicat que una opció és que la majoria absoluta s’obtingui amb el 40% dels vots i/o amb una majoria a partir de cinc o set punts respecte al segon classificat. I amb premi afegit: els regidors que facin falta per acabar-ho de quadrar, com una mena de ple al 15 de la quiniela quan ja tens el 14.

També hi ha qui defensa, es veu, una segona volta perquè sigui més democràtica l’elecció. I aquí ve la pregunta: una segona volta del primer contra qui? Contra el segon? Contra segon i tercer? Contra cinc com a màxim? I si no torna a aconseguir la majoria absoluta ni així? I què passa amb les mocions de censura? No se’n podran fer mai més? Si l’alcalde ha de ser el de la llista més votada, no hi haurà opció a cap alternativa fora del grup guanyador fins a les eleccions següents?

‘Podem’ prendre mal, ha pensat Rajoy. I mira què fa, ara.



Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat