El cel no és nostre

[Article publicat a EL 9 NOU el 25.07.14]

Si no vaig errat diria que és a Rússia on aquesta primavera es va fer una de les primeres experiències del món, com a negoci, de fer servir un drone per una cosa que no sigui filmar. Concretament a la ciutat de Syktyvkar. Hi ha un parc, com a tants altres llocs. Tu t'hi pots passejar, et pot venir gana i et menjaries de gust un tall de pizza. Doncs l'encarregues i t'arriba volant. No directament, sinó a través d'un venedor que es va passejant pel parc com tu, l'interceptes, ell fa l'encàrrec i en qüestió de minuts arriba el paquet via aire directament de la cuina. I després l'hi pagues.

Grans agències de missatgeria van anunciar ja fa mesos que faran el mateix, i que aviat començaran a repartir en avionets d'aquests sobretot a les grans ciutats, per estalviar embussos, trànsit i, per tant, temps.

Recordo que al llibre Nova York a la catalana, Carles Capdevila explica que cada vegada que en aquesta ciutat aixeques el cap hi veus alguna cosa que vola. Tenint en compte que això ho escrivia el 1999, fixa't com deu ser ara, i com serà quan a tot el que ja hi tenen s'hi afegeixi el servei de missatgeria aèria.

De mica en mica també hi anirem arribant, aquí. Ens en farem un tip, de drones. I si no es comença a regular aviat, qualsevol dia tindrem la primera topada i el primer conflicte de papers entre un repartidor de pizzes, un de llibres i un altre que volia filmar com treballaven tots dos.

Aquest juliol el govern espanyol, que encara ens regula l'espai aeri, va aprovar un decret provisional per posar-hi una mica d'ordre. Té alguna cosa de censura, perquè limita molt on podran volar els drones. Les grans ciutats ho tenen malament, d'entrada. Llegeixi's Barcelona per la Diada. l filmar manifestacions no és una de les accepcions en què estigui permès, precisament.

Però si del que es tracta és de demanar permís a Madrid i caure bé, hi ha una accepció on ens podríem acollir: es veu que t'ho deixaran fer si investigues la vida salvatge.