[Article publicat a EL 9 NOU el 11.07.14]
Vaig investigar una estona l’incident de l’altre dia a l’aeroport del Prat que ja han vist 20 milions de persones només a YouTube. Pensava que tenia l’explicació definitiva, i és que a l’hora que va passar, poc abans de les 7, estava a punt de començar la segona part de l’Argentina-Bèlgica de quarts de final del Mundial. És lògic que una tripulació d’Aerolíneas Argentinas que acumula moltes més hores de vol que de quarts de final del Mundial tingués oberta al mateix temps la ràdio de la torre i una altra de connectada amb Brasília, on la selecció nacional només guanyava per 1 a 0 i la segona part ho havia de decidir tot. (I mira, ja són a la final.)
A mi també em passa. Condueixo de forma rutinària mentre escolto la ràdio i de sobte m’adono que ja he passat per aquell revolt o aquella recta o aquell radar i ni me n’he adonat. Passa per inèrcia i per aquella mena d’automatisme pregravat que portes a dins. Com per un avió travessar una pista per anar a enlairar-te mentre repeteixes a la torre la instrucció que acabes de rebre, i és que no travessis la pista fins que no hagi aterrat l’avió rus que se t’acosta a menys de 100 metres per sobre i a no gaires centenars més de distància.
Això de la ràdio, els mundials de futbol i la nostàlgia amb què ho viuen les tripulacions aèries escampades pel món ho vaig experimentar en primera persona. Quan era petit cantava en una coral que érem bastant bons, modèstia a part, i quan tornàvem de gira anàvem a cantar una cançó al comandant, que després ens deixava entrar a mirar la cabina. I el 1982, a la cabina hi tenien el pilot automàtic i xerraven amb control de terra fent pronòstics del Mundial que feien a Espanya.
Vaig pensar que al de dissabte li podia haver passat el mateix i per això anava despistat. Per rutina i per estar pendent de la ràdio que no tocava. Però vaig continuar investigant i vaig veure que l’incident va ser a les 7, però del matí. Davant la qual cosa, ho sento, ja no em veig amb cor d’aportar res de rellevant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada