29.2.08

La llei de Murphy

L'altre dia, fent dissabte aprofitant que era diumenge, vaig recuperar un calendari que em va regalar una amiga invisible (a qui conec perfectament) d'aquells que citen, cada dia, una màxima de la llei de Murphy. Pensava que avui seria un bon dia per inaugurar una nova secció i, a tall de comentari de text, citar la frase del dia per relacionar-hi una reflexió personal per si podia ajudar algú, fins i tot a mi.
La pega és que quan he anat a buscar el dia he descobert que avui som 29 de febrer, i el calendari en qüestió no era precisament d'un any de traspàs. O sigui que el 29 de febrer no existeix. Per tant, fracàs absolut.
No tinc altre remei que sortir del pas amb una frase de recurs, també de la llei de Murphy, que és molt adequada davant del que m'acaba de passar: "Si una cosa pot anar malament, anirà malament".
Bon cap de setmana.

P.D. No sé fins a quin punt el candidat del PP és realment un imbècil. El que em sembla és que l'expresident del Govern espanyol ho és una mica més del que ho hagués pogut ser fins abans d'ahir.

28.2.08

Nova etapa

Vaig publicar el meu primer article en el meu primer bloc a l'agost de 2006, tornant de Menorca, per comentar un accidentat viatge de tornada que va acabar sortint per TV3. He intentat ser un client habitual de bloc.cat, però la gent que ho coneix una mica ja sap que és una mica complicat mantenir-hi la fidelitat. Hi tinc enterrades força coses, a les que espero que esporàdicament, si més no, hi pugueu accedir des d'aquí. A partir d'ara m'allotjo a blogspot, i a veure si m'animo a anar-hi mantenint activitat. Agraeixo als blocaires d'Osona que m'hagin animat a recuperar les ganes d'escriure a la xarxa. Veurem fins quan em dura.

26.2.08

Casserres, Poblet, Montserrat


Aquest dimarts s'ha presentat a Vic l'últim llibre sobre Sant Pere de Casserres, que és també l'últim que ha fet (fins ara) l'historiador Mn. Antoni Pladevall. De fet, és la transcripció d'unes fotocòpies d'un manuscrit original datat el 1736, que deu ser per alguna prestatgeria de Barcelona, però que ja tenia localitzat i copiat el també capellà Josep M. Masnou, que li va cedir per a l'edició.

Figures com les d'Antoni Pladevall són molt interessants perquè, a més de sàbies en allò que remenen, tenen la virtut d'explicar-te la història com si fos una immensa anècdota. I ahir ho va tornar a demostrar presentant aquest llibre, que en certa manera corrobora tot allò que ell ja havia escrit sobre la història d'aquest monestir. Es tracta, en concret, de la Història de Sant Pere de Casserres escrita pel jesuïta Bernat Bolós (1691-1759), amb el valor afegit que apareix escrit en català només 20 anys després del Decret de Nova Planta i que per això ja és, per si sol, un document històric de gran vàlua.

A Catalunya només hi ha els monestirs de Montserrat i de Poblet que puguin presumir, com el de Casserres, de tenir escrita una història -i no només una croniqueta- els anys 1700. I en el cas de la del pare Bolós, a més de la cronologia del monestir, consagrat el 1053, recull detalls i testimonis que han passat a engruixir allò que se'n sabia fins ara, des del més rellevant fins al més anecdòtic. Per exemple, la fira que s'hi feia cada cinquè diumenge de Quaresma fins que, pels volts de 1620, els bandolers espantaven tant els visitants que van deixar d'acostar-s'hi. O l'intent dels propis jesuïtes de traslladar una campana particularment inigualable, pel seu so, a l'església de Betlem, de Barcelona, i que els pagesos van frustrar defensant-la amb escopetes.

Són aspectes fins ara poc coneguts, com la llegenda que també teníem per allà un queixal de Sant Pere, tan creïble com la que situa el cap de Sant Joan de petit en un lloc i el que tenia un cop decapitat en un altre. Un document, en definitiva, que ajuda a reforçar el pes específic de Sant Pere de Casserres per tot el que el monestir va representar durant molts anys. Fins que sota el regnat de Carles III els jesuïtes van ser expulsats del país.

El que deia: la història feta una immensa anècdota de tot allò que, en aquell temps, havia de ser una vida molt dura.

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat