24.11.12

Graella per dissabte



[Article publicat a EL 9 NOU el 23.11.12]

Vaig passar una proposta de programació a TV3 per aquest dissabte, jornada de reflexió. Lligava amb el títol del dia, però m’ho van tombar. I això que no els tocava la Fórmula 1. Era aquesta:

06.00 Si ens llevem ben d’hora. Discurs de Pep Guardiola amb motiu de la Medalla d’Or del Parlament.
06.15 Castellers. Ronda final del concurs de colles de Tarragona.
07.00 Festival Mas i Mas (musical).
09.00 Taula de reflexió. Amb Salvador Cardús, Joan B. Culla, Vicent Partal, Carme Forcadell, Vicent Sanchis i Muriel Casals.
10.00 Dragui. Història de Catalunya.
10.30 Fèlix el gat (dibuixos).
11.00 Catalunya des de l’aire.
11.30 Documental. Adéu, Espanya? (reemissió).
12.55 El Virolai des de Montserrat.
13.10 Documental. Colom i la Casa Reial Catalana (reemissió).
14.00 El convidat. Guifré el Pelós.
14.30 Telenotícies migdia.
15.20 Si ens haguéssim llevat més d’hora. Reemissió del discurs de Pep Guardiola amb motiu de la Medalla d’Or del Parlament.
15.35 APM extra. Els millors moments d’Intereconomía i 13TV, amb Carlos Fuentes, Pedrojota Ramírez, Aleix Vidal Quadras, Miguel Ángel Rodríguez, Curri Valenzuela i Mamen Gurruchaga.
16.10 Automobilisme. Qualificació del Gran Premi del Brasil de F-1.
18.25 Pel·lícula: Moisès (resum).
18.30 Concert de Lluís Llach al Camp del Barça, el juliol de 1985.
19.30 Oh, Europa!, de Dagoll Dagom.
20.00 Els fets del 2 Maig. Resum del Madrid, 2 - Barça, 6 de 2009 al Bernabéu.
20.30 Planeta Terra. Viatge als orígens del moviment del 13D.
20.50 Discurs de Pau Casals el 1971 a l’Assemblea General de Nacions Unides.
21.00 Telenotícies vespre.
21.50 30 minuts. La independència, pas a pas (reemissió).
22.20 Paraula de Pep. Reemissió del discurs aquell una altra vegada.
22.40 Cinema: Fènix 11-23 (making of).
23.00 La gran pel·lícula: Fènix 11.23 (retransmissió en directe des d’un cinema, amb pla fix).
01.00 Cinefòrum. L’actor Sergi López entrevista Joel Joan i Èric Bertran.
01.30 Comiat, tancament i Voranit, amb Toni Albà.



17.11.12

Espies, 'e-mails' i CIA



[Article publicat a EL 9 NOU el 16.11.12]

Tinc una proposta de serveis secrets catalans per si mai tenim estat propi. No ho hauria d’explicar, però si apostem per la transparència s’ha de dir tot. La meva proposta seria que, com que són secrets, no caldria necessàriament que existissin. Tan sols alimentant la possibilitat que hi fossin i destinant-hi una partida igualment secreta del pressupost seria suficient. I cada dos anys, més o menys, una roda de premsa o alguna filtració interessada per anunciar que gràcies a la intervenció dels nostres serveis d’intel·ligència s’ha evitat vés a saber quina bestiesa, digui’s destrucció de la Sagrada Família, invasió exterior o la típica i reincident campanya orquestrada de boicot a algun producte català.

El gran avantatge d’uns serveis secrets que, en realitat, no existissin, seria que no suposarien cap despesa i, encara més important, que difícilment cometrien errors. Seria una mica l’Home del sac versió adults. I fins i tot es podria fingir la convocatòria de la comissió d’afers reservats del Parlament, de la qual en realitat no en formés part ningú i que, portes enfora, aclarís que els membres que la integren no estan autoritzats a admetre-ho. Seria un model d’eficiència màxima, exemple a seguir arreu del món i absolutament bunqueritzat, sense la més petita escletxa d’on pogués escapar-se res.

La meva proposta surt després d’analitzar a fons el funcionament intern de la CIA. El seu director, David Petraeus, militar de brillant trajectòria i a qui se suposa una de les persones més intel·ligents del món, ha hagut de plegar perquè li han descobert correus incendiaris d’una seva amant dirigits a una altra amiga d’ell a qui ella tenia gelosia, a través de la bústia del Gmail on l’amant tenia accés; com és sabut, un dels servidors més exclusius, blindats i segurs del món. Diu que no ha posat en perill la seguretat nacional, però el món s’ha fet un fart de riure.

Això, en el meu model català, no passaria mai. Perdó per la immodèstia, però és que, senzillament, el trobo perfecte.


10.11.12

Per un sí o per un no




[Article publicat a EL 9 NOU el 09.11.12]

Mentre Obama i Romney protagonitzaven cadascun dels tres debats que van mantenir en la seva cursa per a la presidència dels Estats Units, els respectius equips de campanya i fins i tot empreses independents analitzaven a l’instant les seves afirmacions per veure si eren mentida; i les conclusions es penjaven a la xarxa. Es veu que això els va fer a tots dos una mica més sensats.

Tenint en compte que des de fa unes hores hem entrat en la nostra campanya i que els equips d’Obama i Romney ja no tenen feina –i les empreses independents no tanta, tampoc–, podrien instal·lar-se aquí per fer el mateix davant del que ens espera.

Però hi ha un problema. Aquesta vegada, aquí, difícilment podran detectar una sola mentida perquè el que tenim per davant seran, sobretot, discussions draconianes sobre incerts escenaris de futur que desgraciadament no podran contrastar-se amb massa res. Ens vendran des del paradís fins a l’apocalipsi i instrumentalitzaran, més que mai, arguments emocionals que ens faran empassar la pitjor accepció de l’anomenada propaganda política, que és el que redueix la política només a propaganda.

I com que els 15 dies de campanya solen ser els que més s’acostuma a tractar els ciutadans d’estúpids –i nosaltres estúpids de deixar-nos-ho fer, també–, uns i altres faran veure que el futur està claríssim i que, ves per on, coincideix precisament amb el que ells s’imaginen.

Doncs que no ens enganyin. I que no ho facin, sobretot, els que per donar-se la raó ens han de dibuixar el futur a la seva mesura i que, per aconseguir-ho, necessiten silenciar la voluntat majoritària d’un poble que, de manera contrastada, ha reclamat al carrer el dret a decidir-lo. Per això, i malgrat tots els malgrats, aquestes eleccions han de resoldre essencialment un sol dilema, i potser per això ens hauria anat bé triar només entre un Obama i un Romney. Per un sí o per un no. Pel dret a decidir o pel drama de no poder-ho fer.

Jo ho tinc claríssim.



3.11.12

Artur, Alícia, Alfons




[Article publicat a EL 9 NOU el 02.11.12]

Hi ha una idea molt estesa i profundament injusta que diu que els huracans tenen nom de dona, que és una manera d’associar la condició femenina a l’histerisme i el caos. És mentida, ho sento. No només pel prejudici que es crea sobre les dones, sinó també sobre els huracans, perquè també n’hi ha que són homes: concretament, un de cada dos. Ho vaig aprendre en primera persona el 1992. A la redacció d’un diari on col·laborava tenien penjada a la paret la pàgina que van dedicar a l’huracà Andrew, fins llavors el més devastador de la història moderna dels Estats Units, perquè es deia igual que el seu cap de secció.

Passa que el 2005 va venir el Katrina i va fer molt mal: a la costa de Florida, a la imatge del llavors president Bush i a l’intent de desbancar el mite sobre les huracanes, que tècnicament ja no anava així des de 1978. Ja fa temps que els noms d’huracans es programen en cicles de sis anys i ara mateix en tenim de posats fins al 2017. I els noms no només alternen home i dona, sinó que segueixen l’abecedari. Abans de la Sandy, que és el que ha passat per Nova York, vam tenir en Rafael, que va afectar la zona de les Bermudes a mig octubre, i després vindrà en Tony, que encara no té decidit què pensa fer. Són dos homes, això.

De llista n’hi ha una per la costa de l’Atlàntic i una altra per la del Pacífic. I els que se’n cuiden, que són els de Servei Mundial de Meteorologia, castiguen els més dolents retirant el nom de futures llistes. Ni l’Andrew ni el Katrina hi seran mai més, per exemple. I l’Andreu de qui abans parlava, ara que hi som, ja fa molts anys que no treballa al diari. 

Ja ens agradaria que les llistes per al Parlament fossin tan paritàries com les d’huracans. I ja seria el súmmum que anessin per ordre alfabètic. Algun intent hem tingut, de moment, almenys amb els números 1: CiU amb l’Artur, PP amb l’Alicia, C’s amb l’Albert i SI amb l’Alfons. La pega és que de polítics n'hi ha amb ganes d'aixafar-ho tot i que, a sobre, repeteixen.


Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat