[Article publicat a EL 9 NOU el 16.11.12]
Tinc una proposta de serveis secrets catalans per si mai tenim estat propi. No ho hauria d’explicar, però si apostem per la transparència s’ha de dir tot. La meva proposta seria que, com que són secrets, no caldria necessàriament que existissin. Tan sols alimentant la possibilitat que hi fossin i destinant-hi una partida igualment secreta del pressupost seria suficient. I cada dos anys, més o menys, una roda de premsa o alguna filtració interessada per anunciar que gràcies a la intervenció dels nostres serveis d’intel·ligència s’ha evitat vés a saber quina bestiesa, digui’s destrucció de la Sagrada Família, invasió exterior o la típica i reincident campanya orquestrada de boicot a algun producte català.
El gran avantatge d’uns serveis secrets que, en realitat, no existissin, seria que no suposarien cap despesa i, encara més important, que difícilment cometrien errors. Seria una mica l’Home del sac versió adults. I fins i tot es podria fingir la convocatòria de la comissió d’afers reservats del Parlament, de la qual en realitat no en formés part ningú i que, portes enfora, aclarís que els membres que la integren no estan autoritzats a admetre-ho. Seria un model d’eficiència màxima, exemple a seguir arreu del món i absolutament bunqueritzat, sense la més petita escletxa d’on pogués escapar-se res.
La meva proposta surt després d’analitzar a fons el funcionament intern de la CIA. El seu director, David Petraeus, militar de brillant trajectòria i a qui se suposa una de les persones més intel·ligents del món, ha hagut de plegar perquè li han descobert correus incendiaris d’una seva amant dirigits a una altra amiga d’ell a qui ella tenia gelosia, a través de la bústia del Gmail on l’amant tenia accés; com és sabut, un dels servidors més exclusius, blindats i segurs del món. Diu que no ha posat en perill la seguretat nacional, però el món s’ha fet un fart de riure.
Això, en el meu model català, no passaria mai. Perdó per la immodèstia, però és que, senzillament, el trobo perfecte.
Això, en el meu model català, no passaria mai. Perdó per la immodèstia, però és que, senzillament, el trobo perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada