Per un sí o per un no

[Article publicat a EL 9 NOU el 09.11.12]

Mentre Obama i Romney protagonitzaven cadascun dels tres debats que van mantenir en la seva cursa per a la presidència dels Estats Units, els respectius equips de campanya i fins i tot empreses independents analitzaven a l’instant les seves afirmacions per veure si eren mentida; i les conclusions es penjaven a la xarxa. Es veu que això els va fer a tots dos una mica més sensats.

Tenint en compte que des de fa unes hores hem entrat en la nostra campanya i que els equips d’Obama i Romney ja no tenen feina –i les empreses independents no tanta, tampoc–, podrien instal·lar-se aquí per fer el mateix davant del que ens espera.

Però hi ha un problema. Aquesta vegada, aquí, difícilment podran detectar una sola mentida perquè el que tenim per davant seran, sobretot, discussions draconianes sobre incerts escenaris de futur que desgraciadament no podran contrastar-se amb massa res. Ens vendran des del paradís fins a l’apocalipsi i instrumentalitzaran, més que mai, arguments emocionals que ens faran empassar la pitjor accepció de l’anomenada propaganda política, que és el que redueix la política només a propaganda.

I com que els 15 dies de campanya solen ser els que més s’acostuma a tractar els ciutadans d’estúpids –i nosaltres estúpids de deixar-nos-ho fer, també–, uns i altres faran veure que el futur està claríssim i que, ves per on, coincideix precisament amb el que ells s’imaginen.

Doncs que no ens enganyin. I que no ho facin, sobretot, els que per donar-se la raó ens han de dibuixar el futur a la seva mesura i que, per aconseguir-ho, necessiten silenciar la voluntat majoritària d’un poble que, de manera contrastada, ha reclamat al carrer el dret a decidir-lo. Per això, i malgrat tots els malgrats, aquestes eleccions han de resoldre essencialment un sol dilema, i potser per això ens hauria anat bé triar només entre un Obama i un Romney. Per un sí o per un no. Pel dret a decidir o pel drama de no poder-ho fer.

Jo ho tinc claríssim.