30.5.14

Europa surt de la UE


[Article publicat a EL 9 NOU el 30.05.14]

Segurament era el que tocava, però portem gairebé una setmana convençuts que les eleccions de diumenge han reforçat la causa sobiranista i ens cau la bava perquè el Financial Times ja diu que el comportament electoral de Catalunya, tot i ser dins d’Espanya, és propi d’un altre país. Molts hem celebrat el triomf per majoria absoluta dels partits favorables al 9N, hem reclamat a Brussel·les que ens escolti i ens hem convençut que ho farà. Perquè malgrat tot, ens hem fet a mida un imaginari col·lectiu on hem etiquetat aquella idea tan romàntica d’Europa com a paradigma de democràcia, tolerància, modernitat i justícia, i on davant d’això la causa catalana no pot ser rebuda d’altra manera que amb comprensió i afecte.

Però llavors mires els resultats d’Europa i et preguntes si, ben mirat, entre tots no estem fem una mica el préssec. En un parlament que fins i tot perd diputats –de 766 a 751, un cop redimensionada la incorporació en ple mandat dels croats–, els cinc principals partits perden representació. I això inclou els grups on seran PP i UDC, per una banda, i el PSOE (amb el PSC) per l’altra.

Però també perden diputats els liberals on hi ha CDC (de 85 a 64, 21 menys) i els verds on han de quedar adscrits ERC i ICV (de 58 a 53), els líders dels quals van ser els únics que van fer campanya a Barcelona per defensar, amb menys i més entusiasme, respectivament, el dret a decidir dels catalans.

Pugen l’euroescepticisme i l’extrema dreta pura i dura, que s’ha convertit en primera força a França i ha dinamitat el mapa de Gran Bretanya, on entre altres coses el 2017 hi ha compromès un referèndum per part del seu primer ministre, David Cameron, sobre la continuïtat a la Unió Europea.

Amb aquest escenari, tinc ganes de tornar a sentir el ministre Margallo dient que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. El pànic que deu tenir ara és que, al final, catalans i escocesos siguin els únics que hi creguin.

23.5.14

Ample de via estreta


[Article publicat a EL 9 NOU el 23.05.14]

L’únic que ara mateix confirmaria que el despropòsit aquest de l’amplada dels trens ha passat a França i no a l’Estat espanyol és que mentre que allà es gastaran 50 milions d’euros per llimar les andanes de 1.300 estacions aquí se n’haurien gastat 1.300 per arreglar-ne 50. A part d’això, la resta encaixaria tot. Perquè en el que portem d’any i del passat, ningú no ha aconseguit encara superar la fita espanyola que va suposar la construcció del primer submarí del món que baixa però no puja i del primer pont llevadís de la història de Xile, que els hi vam muntar al revés.

Per si algú no està situat, la història comença quan aquest dimecres el setmanari satíric Le Canard Enchaîné va publicar que els 300 nous trens –que són 2.000 vagons– encarregats per la xarxa de regionals de França no passen per les andanes de 1.300 de les 8.700 estacions de la xarxa, perquè els han fet un pam més amples per facilitar l’accés a cotxets i cadires de rodes. L’encàrrec era de 2009 i es veu que va fallar la comunicació entre constructor i operador per tenir a punt les estacions quan tocava. Es veu que quan se’n van adonar van començar a fer obres per arreglar-ho i amb la intenció que no fos dit. Però com que ho ha publicat Le Canard Enchaîné, ara no només se sap sinó que tothom en fa burla.

Dit això, i per parar de riure, ja ens hauria anat bé que a causa de l’increment de passatgers el nostre govern (espanyol, que encara ho és) hagués destinat el 2009 més de 3.000 milions a renovar la xarxa de Regionals amb combois moderns, i que almenys un parell o tres o quatre d’aquests s’haguessin destinat a la línia de Puigcerdà, per anar adaptant el servei a la demanda. A última hora, 50 milions de cost afegit per una comanda de 3.000 fan gràcia per la freakyada. Però no perdem de vista que, de moment, el nostre és un país on fa pocs dies s’ha tapiat un túnel de vuit quilòmetres morts de l’AVE on s’hauran enterrat de cop 750 milions. Això, el que fa, és misèria.


16.5.14

Què en sabem, de l'avió?


[Article publicat a EL 9 NOU el 16.05.14]

Tot i que no s’ha reconegut oficialment, em sembla que aquesta setmana s’ha donat per acabat el seguiment, almenys mediàtic, de la recerca de l’avió de Malàisia que va desaparèixer el 8 de març passat sobrevolant l’oceà Índic. Vol dir que a hores d’ara hi continua havent 239 persones desaparegudes vés a saber on. El més probable és que a tres o quatre mil metres sota l’aigua en algun punt indeterminat de la ruta entre Kuala Lumpur i Pequín.

Repassant algunes informacions publicades, m’ha fet gràcia –és un dir– que en una d’aquestes webs que et permeten fer el seguiment a temps real d’un vol sortia el dibuix i les coordenades exactes d’on era l’avió quan estava a 0 metres i a 0 per hora. Que és tant com dir que en aquell moment l’haurien hagut de veure parat sobre l’aigua. Però abans de creure’m que tothom qui va veure aquella web era prou inútil com per no processar a temps la informació, pensaré que la pàgina deu tenir algunes imperfeccions, i que els dibuixos i coordenades que ensenya ho deuen ser “més o menys”, com si diguéssim.

Aquest dimarts 13, tot un desafiament als supersticiosos, l’Organització de l’Aviació Civil Internacional, que depèn de Nacions Unides, va anunciar que abans de final d’any totes les companyies han de poder tenir accés a un sistema de seguiment en continu dels seus vols sense zones fosques, com passa ara, per no perdre el rastre en cap moment. I que les caixes negres de color taronja han de tenir, com tothom, una versió al núvol, perquè en cas d’alguna turbulència fulminant que faci caure un avió els investigadors puguin recórrer a la còpia de seguretat sense haver de gastar desenes de milions d’euros en rescats impossibles intentant localitzar els originals.

Però el cas és que 239 persones continuen exactament igual de desaparegudes ara que fa més de dos mesos, quan la història del vol MH370 ens va commoure a tots durant dies seguits. Ara ja se’ls pot donar per amortitzats, aquests.

Què hi farem.

9.5.14

Ui, després del 25M..!


[Article publicat a EL 9 NOU el 09.05.14]

Ara explicaré un rumor que vaig sentir l’altre dia en una xerrada. Qui la va compartir amb mi i em sap aquí identificarà perfectament de què parlo. El rumor és divertit perquè, en una xerrada, gairebé suscita més interès que la mateixa xerrada, per interessant que sigui, com va ser el cas. I sempre té la coartada que, com a rumor, si s’acaba confirmant t’apuntes un gol. I si no, sempre pots dir que només era un rumor, i que per tant no calia fer-ne cap cas.

Començo per una cosa que no és cap rumor, i és que després de les eleccions europees alguna cosa contundent s’ha de moure respecte al procés del 9N. És impensable que s’arribi a la consulta només amb l’intercanvi de declaracions i de titulars que ja fa mesos que dura, i que arriben fins i tot a avorrir.

El rumor és que, finalment, Rajoy autoritzarà la consulta. Sense cap ganes i fent-se la víctima, naturalment. Però no ho farà directament, sinó derivant tota la pressió al Tribunal Constitucional (TC) quan el Parlament de Catalunya aprovi la Llei de consultes, el president Mas la convoqui emparant-se en aquesta llei i el govern de Madrid hi recorri. Si el TC és coherent amb la seva última sentència en què reconeixia que hi ha marge per a la consulta perquè no és vinculant i té implicacions exclusivament polítiques, i no legals, la podria validar. I ja hi serem. Rajoy es farà la víctima i salvarà el coll, però Catalunya ja haurà votat, que és el que (ens) importa.

Hi ha, a més, un segon rumor per després de les europees, i és que alguna cosa passarà amb Josep Antoni Duran i Lleida. Conscient que la consulta s’acabarà fent i que la campanya pel “no”, de moment, no té líder, Duran i Lleida saltarà d’UDC per fer-se’n l’abanderat des d’una nova posició. Aquí el rumor es bifurca: que ho faci des d’un partit nou, altament arriscat, o des del PP, que no tindrà altre remei que entrar en campanya. Si la federació de CiU no ha trencat abans amb Duran és per no donar-li el gust de fer-se el màrtir. Ep!, que és un rumor...


2.5.14

Jornada d'exaltació


[Article publicat a EL 9 NOU el 02.05.14]

Trobo que fins ara s’ha caigut poc en un detall que no deixa de ser rellevant. El proper 24 de maig és jornada de reflexió de les eleccions europees del dia 25. Per tant, dia de recolliment i introspecció general a l’espera del moment transcendental de l’endemà, festa de la democràcia.

La Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general, prohibeix de manera expressa, aquest dia, qualsevol manifestació revestida d’intencionalitat política, i per tant interessada, que pugui distorsionar el normal desenvolupament de la jornada. No parla específicament de Portugal, però tenint en compte l’impacte de les noves tecnologies i molt especialment de la tele en color en alta definició, en què tot es veu més bé i des de més lluny, les imatges que puguin arribar d’allà podran afectar en gran mesura.

Tenint en compte la realitat que viu el nostre país i el veí, i intuint per on poden anar a partir de divendres vinent –almenys en part– els arguments dels candidats, la bandera espanyola passa a ser instrument de propaganda i d’agitació política que entra en contradicció flagrant amb l’esperit de la Llei 5/1985 en el seu article 52, que prohibeix qualsevol acte de campanya electoral una vegada aquesta hagi acabat. I la campanya, com diu la mateixa llei, haurà acabat a les 0 hores de la nit de divendres a dissabte. O sigui que a callar.

A l’Estádio da Luz només s’hi han de poder veure els colors blanc i vermell, distribuïts com correspongui. El rei d’Espanya i el president del govern poden ser a la llotja però seguint el partit d’esquena. I en cap cas hi han de poder entrar els caps de llista de les europees de PP i PSOE, per molt futboleros que siguin. O si és així, també s’han de convidar els candidats catalans pro consulta del 9N –al capdavall, el Barça és el tercer equip espanyol que ha arribat més lluny, que no està malament– a adreçar unes paraules per la megafonia de l’estadi a la mitja part. Que serà el més impressionant de la final, segur.

185

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat