Què en sabem, de l'avió?

[Article publicat a EL 9 NOU el 16.05.14]

Tot i que no s’ha reconegut oficialment, em sembla que aquesta setmana s’ha donat per acabat el seguiment, almenys mediàtic, de la recerca de l’avió de Malàisia que va desaparèixer el 8 de març passat sobrevolant l’oceà Índic. Vol dir que a hores d’ara hi continua havent 239 persones desaparegudes vés a saber on. El més probable és que a tres o quatre mil metres sota l’aigua en algun punt indeterminat de la ruta entre Kuala Lumpur i Pequín.

Repassant algunes informacions publicades, m’ha fet gràcia –és un dir– que en una d’aquestes webs que et permeten fer el seguiment a temps real d’un vol sortia el dibuix i les coordenades exactes d’on era l’avió quan estava a 0 metres i a 0 per hora. Que és tant com dir que en aquell moment l’haurien hagut de veure parat sobre l’aigua. Però abans de creure’m que tothom qui va veure aquella web era prou inútil com per no processar a temps la informació, pensaré que la pàgina deu tenir algunes imperfeccions, i que els dibuixos i coordenades que ensenya ho deuen ser “més o menys”, com si diguéssim.

Aquest dimarts 13, tot un desafiament als supersticiosos, l’Organització de l’Aviació Civil Internacional, que depèn de Nacions Unides, va anunciar que abans de final d’any totes les companyies han de poder tenir accés a un sistema de seguiment en continu dels seus vols sense zones fosques, com passa ara, per no perdre el rastre en cap moment. I que les caixes negres de color taronja han de tenir, com tothom, una versió al núvol, perquè en cas d’alguna turbulència fulminant que faci caure un avió els investigadors puguin recórrer a la còpia de seguretat sense haver de gastar desenes de milions d’euros en rescats impossibles intentant localitzar els originals.

Però el cas és que 239 persones continuen exactament igual de desaparegudes ara que fa més de dos mesos, quan la història del vol MH370 ens va commoure a tots durant dies seguits. Ara ja se’ls pot donar per amortitzats, aquests.

Què hi farem.