[Article publicat a EL 9 NOU el 02.11.12]
Hi ha una idea molt estesa i profundament injusta que diu que els huracans tenen nom de dona, que és una manera d’associar la condició femenina a l’histerisme i el caos. És mentida, ho sento. No només pel prejudici que es crea sobre les dones, sinó també sobre els huracans, perquè també n’hi ha que són homes: concretament, un de cada dos. Ho vaig aprendre en primera persona el 1992. A la redacció d’un diari on col·laborava tenien penjada a la paret la pàgina que van dedicar a l’huracà Andrew, fins llavors el més devastador de la història moderna dels Estats Units, perquè es deia igual que el seu cap de secció.
Hi ha una idea molt estesa i profundament injusta que diu que els huracans tenen nom de dona, que és una manera d’associar la condició femenina a l’histerisme i el caos. És mentida, ho sento. No només pel prejudici que es crea sobre les dones, sinó també sobre els huracans, perquè també n’hi ha que són homes: concretament, un de cada dos. Ho vaig aprendre en primera persona el 1992. A la redacció d’un diari on col·laborava tenien penjada a la paret la pàgina que van dedicar a l’huracà Andrew, fins llavors el més devastador de la història moderna dels Estats Units, perquè es deia igual que el seu cap de secció.
Passa que el 2005 va venir el Katrina i va fer molt mal: a la costa de Florida, a la imatge del llavors president Bush i a l’intent de desbancar el mite sobre les huracanes, que tècnicament ja no anava així des de 1978. Ja fa temps que els noms d’huracans es programen en cicles de sis anys i ara mateix en tenim de posats fins al 2017. I els noms no només alternen home i dona, sinó que segueixen l’abecedari. Abans de la Sandy, que és el que ha passat per Nova York, vam tenir en Rafael, que va afectar la zona de les Bermudes a mig octubre, i després vindrà en Tony, que encara no té decidit què pensa fer. Són dos homes, això.
De llista n’hi ha una per la costa de l’Atlàntic i una altra per la del Pacífic. I els que se’n cuiden, que són els de Servei Mundial de Meteorologia, castiguen els més dolents retirant el nom de futures llistes. Ni l’Andrew ni el Katrina hi seran mai més, per exemple. I l’Andreu de qui abans parlava, ara que hi som, ja fa molts anys que no treballa al diari.
De llista n’hi ha una per la costa de l’Atlàntic i una altra per la del Pacífic. I els que se’n cuiden, que són els de Servei Mundial de Meteorologia, castiguen els més dolents retirant el nom de futures llistes. Ni l’Andrew ni el Katrina hi seran mai més, per exemple. I l’Andreu de qui abans parlava, ara que hi som, ja fa molts anys que no treballa al diari.
Ja ens agradaria que les llistes per al Parlament fossin tan paritàries com les d’huracans. I ja seria el súmmum que anessin per ordre alfabètic. Algun intent hem tingut, de moment, almenys amb els números 1: CiU amb l’Artur, PP amb l’Alicia, C’s amb l’Albert i SI amb l’Alfons. La pega és que de polítics n'hi ha amb ganes d'aixafar-ho tot i que, a sobre, repeteixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada