11.12.08

La planxa més gran de la meva vida


Avui que he llegit al diari que Jaume Cabré ha venut més de 100.000 exemplars de la versió alemanya de butxaca de Les veus del Pamano, m'ha fet recordar que davant seu vaig viure un dels moments més ridículs que m'he hagut d'empassar com a periodista. El vaig anar a entrevistar a casa seva, al Vallès Occidental, amb motiu del que llavors era el seu últim llibre. I en el moment de les presentacions em va dir: "Què? T'has llegit les galerades?". I jo li vaig contestar: "No, jo m'he llegit Viatge d'hivern, que és l'últim, no?".

Les galerades, com jo he sabut sempre més des d'aquell dia, són les proves d'impremta d'un llibre quan encara ha de sortir. L'editorial, en efecte, m'havia passat Viatge d'hivern en DINA 4 i mecanografiat, perquè encara s'havia d'editar.

Afortunadament, com que Cabré -a més de guionista de la mítica Estació d'enllaç-, és un gran melòman, vaig poder recuperar unes dècimes de dignitat parlant-hi de música clàssica, d'òpera, de la Simfònica del Vallès i de música montserratina del segle XVIII...

3 comentaris:

  1. Jo, no puc evitar-ho, sempre n'he estat un fan, un entusiasta. Quan jo anava a 8e d'EGB va venir a la classe perquè nosaltres havíem llegit La història que en Roc Pons no coneixia, i recordo que li vam fer preguntes.
    Després l'he llegit molt, i en fi... és un mestre crec que minusvalorat internacionalment a causa de l'anormalitat política del nostre país. Mereixeria el nobel. Vaig, que tinc guàrdia...

    ResponElimina
  2. Recomano amb MOLT d'entussiasme "les veus del Pamano". Una gran història amb uns personatges molt rics i sobretot una escriptura exquisida.

    L'he recomanat molt i no ha decebut a ningú !

    Visca Cabré!!

    A. Castells

    ResponElimina
  3. "Les veus del Pamano" és, efectivament, un gran llibre.

    Ramon Minoves (el de l'altre club)

    ResponElimina