L'altre dia, anant a buscar el diari, em vaig trobar amb una escena que sol ser habitual. Una mare fent cua a la caixa per pagar el seu, i el fill a darrere amb una revista infantil que incloïa, de promoció, una pistola d'aigua. Li estava demanant que l'hi comprés, i la mare li deia que no. Quan insistia, la mare li continuava dient que no, i quan insistia encara més, la mare li deia que "ja saps que el papa ha dit que no". Al nen en qüestió no li posaria més de cinc anys. Aquí el mèrit del moment que passo a explicar:
Perquè el nen continuava institint, i la mare dient que "el papa diu que no". Al final, fart d'una insistència que ja tenia clar que no portaria enlloc, el nen va dir: "El papa diu que no, però ho diu perquè sí; i això no és un argument". De veritat que és literal.
La gent que fins llavors havia seguit l'escena amb certa discreció no va poder evitar riure una mica. I la mare, que en el fons també, davant del fill va quedar una mica trasbalsada. Gairebé s'hauria merescut la pistola d'aigua...
Aprofito aquestes ratlles per felicitar de tot cor el guanyador del premi Carlemany, una de les persones més agradables que he tingut la sort de tractar, i que s'acaba de situar a primera línia dels talents literaris més importants del nostre país. Moltíssimes felicitats, Antoni Pladevall!
hahaha! molt bo!
ResponEliminaamb els fills no et pots despistar o et colen un gol!
m'ho passo molt bé llegint-te!
*Carme