10.12.08

Decidim escriure

Això és un plagi, d'acord. És l'article que va publicar l'Avui d'ahir parlant del nostre demà

Municipis per la sobirania
Jordi Fàbrega / Alcalde de Sant Pere de Torelló / Decidim.cat


El 30 de novembre ens vam reunir a Barcelona més de 200 càrrecs electes locals d'arreu de Catalunya per constituir el moviment Decidim.cat. Ara ja som 1.100 regidores i regidors, alcaldes i alcaldesses, també amb adhesions de la resta dels Països Catalans. Per la seva dimensió, és una ocasió històrica en què s'aglutinen tants càrrecs de l'àmbit local, més enllà dels partits i a partir d'una convicció compartida, amb un objectiu clar: construir un procés democràtic per poder convocar els nostres ciutadans a decidir lliurement quin futur volen -volem- com a poble.

Ho fem des de la transversalitat de forces polítiques (ERC, CDC, UDC, PSC, ICV, EPM, CUP, independents...) i a partir del nostre compromís municipal. Estem convençuts que és des de la vertebració dels territoris, pobles i ciutats del país que s'ha d'enfortir la nostra construcció nacional.

Trenta anys després de la restauració democràtica, l'Estat espanyol continua sense reconèixer el dret a l'autodeterminació. L'Estatut i la seva reforma han estat una vegada i una altra estroncats des del govern de Madrid. I ara, en un context de crisi sense precedents que ens dibuixa un horitzó incert, Catalunya continua pendent d'un nou sistema de finançament que ens ha deprimit el procés i que ho farà encara més, segurament, quan es concreti.

Quan nosaltres, com a poble, no podem fer les nostres pròpies polítiques per incidir en els problemes i reptes directes dels nostres ciutadans; quan correm el perill de ser arraconats per l'Estat i, a sobre, caiem en l'autoodi en lloc de buscar la unitat pel molt que ens hi juguem...

Quan es prioritzen els interessos de partit per davant de les urgències que té el nostre país i el seu futur, els alcaldes i regidors de Decidim.cat, per sobre de sigles i de consignes, ens mobilitzem perquè hem de dir que ja n'hi ha prou. Si no se'ns deixa decidir, podem decidir fer-ho igualment perquè així ho entenem com a acte de llibertat i d'afirmació democràtica, exercint un dret reconegut internacionalment.

Ens cal unitat d'acció perquè estem segurs que un sol partit, ni tan sols un determinat govern, no ens conduirà a un procés d'emancipació nacional si no és amb el suport d'una societat civil organitzada i convençuda. I és aquí on els ajuntaments podem ser els primers instruments per treballar en aquest camí. Disposem d'una escletxa legal que ens ha de permetre, previ acord dels nostres plenaris, obrir un procés participatiu per demanar als nostres veïns i veïnes què opinen sobre l'autodeterminació. No hem fet el mateix per escollir el color de la façana d'una escola o per si mantenim les xemeneies d'una antiga central tèrmica? La mobilització crea estat d'opinió, i l'estat d'opinió crearà consciència. És un primer pas que, plantejat de manera conjunta, ha de contribuir decisivament a tot això.

La resposta de l'Estat ja la coneixem. Ja l'hem vist davant del referèndum convocat per Ibarretxe. Però hi ha altres possibilitats per fer entendre a la nostra gent la importància del dret a decidir. Un dret per definir i executar uns objectius nacionals al marge d'un Estat caduc que ens demostra que és incapaç de mantenir els seus compromisos amb Catalunya i que ni surt a defensar-la quan sectors encara més caducs que el mateix Estat la situen com a paradigma de la insolidaritat. No hem de decidir res, davant d'això?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada