On dius que vas, envàs?

[Article publicat a EL 9 NOU l'18.01.13]

Doncs a mi, el que més m’ha desconcertat de la campanya “On vas envàs” és que al meu poble –i a la major part dels del voltant, diria–, de contenidors grocs per abocar envasos no en tenim ni un. I de grisos per a la porqueria, tampoc. De fet, al meu barri, on puc abocar les deixalles en contenidors soterrats, tampoc veig de quin color són, colgats com estan. Però em sembla que només puc discriminar entre Rebuig, Vidre i Multiproducte, en què he acabat assimilant que rebuig és el que no es recicla, vidre les ampolles i els pots de llenties, i multiproducte el paper, cartró i plàstic en tots els seus formats i prestacions, des de brics i porexpans fins a garrafes de vuit litres.

O sigui que si la campanya ja despista els que tenen tots els contenidors, fixa’t si no ho ha de fer als que ens en falten. Perquè si a mi em diuen que el vidre ha d’anar al contenidor verd,  jo puc triar entre dos. El verd clar i forat rodó, que deu ser el bo, i el verd fosc i de tapa grossa, que és el que va a l’abocador. Llavors tenim el blau, que és el de reciclatge de tota la vida, i el marró per a l’orgànica. Per tant, i sentint-ho molt, la campanya de la tele no em diu res. Com si sota casa m’hi muntessin un cartell prohibint la circulació de búfals.

Després tenim el tema de les envasadores. Com que els fan pagar per produir, elles s’ho cobren per reciclar. També negant-se a gestionar les deixalles que no toca i que troben escampades pels contenidors que, tan netes i endreçades i sostenibles elles, només tenen pensats pel que és seu.

A Concord, als Estats Units, han prohibit des d’aquest gener la venda d’aigua en ampolles de plàstic de litre i més petites. No crec que la campanya l’hagi pagat cap envasadora ni que aquí, pel que els hi va, es prestessin mai a fer-ho. I això que no hi ha res millor pel medi ambient que gastar menys, començant pels envasos. A la llarga estalviaríem fins i tot contenidors. I allà on el tenen, podrien llençar el groc a dins del blau.