Sembla que farà bo

[Article publicat a EL 9 NOU el 02.02.13]

He encarregat una fotografia per il·lustrar un article sobre la corrupció. M’han demanat de qui la volia i no m’he atrevit a dir-ho. Encara m’acusarien de cobrar dels que no hi surten per ajudar-los a superar el mal tràngol que passen.

Fins a aquest punt hem arribat. I pronostico que d’aquí a un parell de setmanes haurà caigut la infanta Cristina. Compta que serà poc abans del 23 de febrer, coincidint amb l’aniversari del cop d’estat. Aquell dia, ves quina coincidència, Urdangarin i el secretari de les infantes han de declarar davant del jutge pel cas Nóos d’estafa, prevaricació i malversació de fons públics. Com que la instrucció arriba a la recta final i caldrà donar-hi un nou tomb per desviar l’atenció, alguna cosa passarà. Segur.

Estiguem atents a El Mundo, sobretot. I encara més després que aquest dijous El País els hagi pres l’exclusiva publicant ells les anotacions de Luis Bárcenas dels pagaments en negre a dirigents del PP que el PP ha desmentit, només faltaria. Va ser El Mundo el que va encetar el cicle dient que Bárcenas tenia 22 milions d’euros a Suïssa. I qui ho firmava era Eduardo Inda, el mateix que un parell de mesos enrere havia publicat el famós no-informe policial sobre comptes i moviments turbulents de les famílies Mas i Pujol per les mateixes contrades. Llavors mig (nostre) país en deia pestes i ara prefereix no fixar-se en la firma. Perquè el que diu és molt gros i molt veritat, clar.

La corrupció està fent molt mal. N’hi ha d’econòmica i de molt greu, sí. Però també n’hi ha d’ètica, que difícilment arribarà mai a judici però diu molt de determinades maneres de fer i de moure fils, també els de la informació, que en bona part se’ns està revelant com una gran xarxa d’interessos i de revenges personals que devorem, massa sovint, de manera acrítica. Això no ens fa pas corruptes, a nosaltres, com a lectors. Però en la mesura que només estem més o menys contents en funció de qui es desemmascara, també ens embruta.