3.6.08

La planxa del dia

La casualitat ha volgut que en només tres dies de diferència hagi sentit parlar per primera vegada del principi de Peter i que algú se m'hagi posat com a exemple del que vol dir. Parlant, precisament, del principi de Peter. És tan senzill com que en una empresa, o en una organització, un determinat individu pot anar progressant d'acord amb el seu nivell de competència, i per tant de qualitat, fins que força tant el llistó que frega el límit de la incompetència. I ha de retrocedir. Aquest és el principi de Peter.

Artur Mas, president de CDC, ha demostrat que està en aquest punt parlant del principi de Peter i de la planxa que ha fet per situar-hi la gestió del tripartit al voltant del tema de l'aigua. Ha dit, fent-se l'irònic, que el Govern ha arribat al principi de Peter, és a dir, segons ell, al "màxim nivell d'incompetència". Res a veure amb el que és realment.

Aplicat en sentit estricte, dir que el Govern ha assolit el principi de Peter és dir que fins ara ha progressat fins a tals nivells d'eficiència, de responsabilitat, de capacitat de reacció i de qualitat en la gestió que l'ha portat a uns nivells d'excel·lència difícilment superables i que, per tant, l'han portat al límit de començar a ser incompetent.

No crec que Artur Mas hagi volgut dir això. Més aviat deu voler dir que el Govern va néixer d'entrada amb el principi de Peter i que és tan tonto que no se n'ha adonat, i ha portat aquesta incompetència fins a un límit insuperable. I aquest no és el principi de Peter, sinó el de Fleming, que és un altre. No sé si existeix però en tot cas ja me l'invento jo. I sigui dit de pas aque Peter Fleming, coronel anglès, va passar a la història entre altres coses per cínic.

Avui, Artur Mas ens ha demostrat -si més no com a teòric- la seva incompetència. Queda per veure si és capaç de superar-la, amb la qual cosa estaríem davant d'un cas clar de principi de Fleming, o de si per contra és capaç de disculpar-se pel lapsus, amb la qual cosa estaríem davant d'un reconeixement explícit del seu llistó d'incompetència i, com a pas enrere que faria, en un exemple clar d'algú que s'aplica encertadament el principi de Peter.


1 comentari:

  1. Xevi, hi ha un altre principi: el principi d'Arthur. Es tracta de forçar la competència d'un altre, buscar-ne l'excel.lència (exigir-li un Estatut de màxims, com el del 30 de setembre). I quan s'assoleix aquesta presumpta excel.lència, anar tu pel darrere (el pacte Mas-ZP), i fer-lo semblant incompetent (l'Estatut passat pel ribot d'en Guerra, però també d'en Mas i en ZP).

    Ara podria tornar-se a donar el principi d'Arthur amb el tema del finançament: anar tensant la corda, que el conseller Castells (i el president Montilla!), i ja no diguem els dos socis minoritaris de govern, exigeixin més i més a Madrid (de fet, que s'acompleixi la llei que és l'Estatut, però bé, això també s'ha de suplicar, es veu), i finalment arribar a un nou pacte Mas-ZP (amb foto inclosa, segurament), acabar-se atribuint la paternitat de les negociacions i, de pas, fer semblar tonto al govern.

    És la versió moderna d'allò que se n'havia dit el peix al cove. Ara, amb foto dels peixeters inclosa.

    ResponElimina