Aixecar-te un diumenge de novembre davant del mar i tenir la il·lusió que pràcticament tot és només per tu és una experiència gratificant, alleugeridora i terapèutica. Llavors surts de casa sense saludar ningú, perquè no trobes ningú a qui saludar, pares a mig camí per recollir el diari i comences a llegir un article de Salvador Cardús que diu que la regeneració ètica de la que tan parlen els mitjans de comunicació hauria de començar amb la dels propis mitjans i la manera com han abordat ells mateixos les convulsions que viu el país. En resum, que el clientelisme que tots es vanten de denunciar és el mateix al que han de recórrer ells per poder subsistir. Déu n'hi do.
Però llavors arribes a Palamós sentint-te l'amo del món, havent-te creuat amb uns pocs vianants més, i poc abans del port et trobes un Golf GTI que deu anar a no menys de 120 km/h, en contradirecció pel passeig del Mar i perseguit, a pocs metres, per altres dos cotxes de la policia. Quan encara estàs insultant el Golf no arribes a processar que, en realitat, ets al mig d'una persecució força pel·liculera davant l'estupefacció de sis o set persones més que ho acaben de veure com tu. Mentre et mires la gent sents, al fons, una bocinada llarga i, al cap d'uns pocs segons, el soroll del que sembla una trompada entre dos cotxes.
Continues a peu cap al port, per acabar l'article d'en Cardús, però l'instint et porta a retrocedir i ficar-te en una tertúlia improvisada al mig del carrer, on s'acaba d'incorporar un turisme amb una conductora que encara fa cara d'espectre: "Jo l'he esquivat, perquè se'm tirava a sobre; he tornat a néixer, i ja ho celebro amb el que porto a darrere", ens diu: un pastís que acabava de comprar i que ja portava d'abans. Si en comptes de trobar-se un turisme s'hagués trobat un ciclisme, hauria estat portada del TN Migdia. El cas és, com he comprovat després, que el Golf s'ha acabat estimbant de cara contra un 4x4.
La foto de dalt l'he fet amb el mòbil, de tornada. Un agent de la policia de Palamós m'ha aclarit que ja havien detingut el "lladre" -un element informatiu més-, no sé si directament del cotxe o només del que hi haguessin pogut trobar a dins. Sembla que no hi hagut ferits, però el que ja s'han multiplicat són els curiosos. Els que no saben la història fan córrer hipòtesis que no els quadren: bàsicament no s'entén que estigui tan aixafat si només s'ha desfrenat, perquè aquell tros és ben pla, i com és que estigui orientat al revés.
Jo, ara que ja se sap que tot ha acabat raonablement bé, puc explicar una altra cosa que també m'ha fet gràcia. La persecució que deia abans era bastant pel·liculera, però amb un punt de còmica. Resulta que hi havia un cotxe patrulla que perseguia el Golf pel passeig, i que un segon cotxe camuflat havia d'interceptar el fugitiu apareixent des d'un altre carrer que desemboca al mateix passeig. Com a tàctica, impressionant. La mala sort és que, quan s'hi ha entravessat, el fugitiu ja havia passat i ha acabat interceptant el cotxe patrulla.
Vaja, que al final el Golf s'ha entravessat tot sol gràcies a un 4x4 que no era pas de la policia.
Sigui dit de pas que em sembla molt interessant la reflexió d'en Cardús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada