28.4.09

Carretero


Em vaig trobar amb l'article de Joan Carretero per casualiat, sense voler. Estic subscrit a l'Avui els caps de setmana i va ser notícia de portada d'un dissabte. Em vaig llegir l'article que hi signava, i la meva primera reacció va ser pensar que el mateix Joan Puigcercós o Josep Lluís Carod-Rovira haurien escrit el mateix sis o set anys enrere. Tants com fa, per entendre'ns, que no eren al govern de la Generalitat. Que Espanya era una estructura caduca, que se sosté de les rendes (principalment) de Catalunya i que a sobre alimenta i conrea l'odi contra tot allò que representa la identitat catalana està en el decàleg de qualsevol independentista.

Per això, en tot allò que puc estar d'acord amb Carretero hi sóc igualment escèptic tant en la seva viabilitat com en el seu sentit. És impossible que un Parlament de Catalunya aprovi unilateralment la declaració d'independència, perquè en la mesura que el Parlament és expressió de la ciutadania de Catalunya, estic convençut que la majoria de la població de Catalunya no refrendaria la independència. Vaig escriure exactament el mateix sobre Euskadi i el Pla Ibarretxe: si un govern espanyol volia desautoritzar per sempre aquest pla hauria hagut de tenir la valentia d'autoritzar el referèndum. El meu pronòstic (i n'hi havia i n'hi continua havent enquestes), és que el perdria. Molt més, per tant, a Catalunya, amb molta més població i amb molta més població immigrada i connectada emocionalment amb Espanya.

Tinc un germà convergent (de l'ala sobiranista, afortunadament) que ens explicava precisament això. Convergència no estarà mai per un referèndum per la independència perquè és perfectament conscient que una bona part del seu electorat (la suficient per tenir-la en compte, si més no) no entendria aquest pas i se n'allunyaria. Per altra banda, davant d'una consulta com podria ser la independència de Catalunya, els partidaris del "sí" haurien de defensar-la des d'arguments racionals, pràctics i estrictament polítics per arrossegar-hi els que no convencerien des de raons només emocionals, mentre que els partidaris del "no" en tindrien prou només amb aquestes per frustrar les expectatives d'un vot favorable a la independència.

No sé, doncs, fins a on i fins a qui pot arribar el missatge de Carretero. De moment, el que més em sorprèn és que faci 10 dies que no es deixa de parlar d'ell sense que, de fet, ell no hagi dit absolutament res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat