19.8.09

Portugal I


Deu haver-hi moltes maneres de començar la crònica d'un viatge, i m'agradaria explicar el que m'hauria agradat trobar prèviament a mi quan vam tenir la pensada de fer una escapada a Porto. L'única premissa eren les dates, les combinacions d'avió i el preu de tot plegat per passar-hi quatre dies (amb les seves corresponents tres nits) a un preu d'acord amb la prevenció que aconsella la crisi. Per si serveix d'ajuda, ho hem fet tot per menys de 400 euros: vol des de Girona, hotel la mar de digne i la mar de cèntric, transport públic i àpats la mar de consistents per 30 euros. Tots quatre, vull dir.
De tota manera, la primera estampa del viatge és aquest cartell d'aparador en una de les rampes que pugen des del riu, ciutat amunt. Per qui no se'n recordi (que és el que em passava a mi abans de veure el mapa), a Porto hi desemboca el Duero que havíem estudiat a 6è. Penso que el cartellet en qüestió és una bona manera de prendre's les coses amb humor tot i que, ho he de reconèixer, en el moment de fer la foto, a dins encara no hi havia ningú.
Ahir parlava amb uns parents que em comentaven, precisament, que l'Arcadi Oliveres, economista i membre de Justícia i Pau, explica en les seves conferències que si féssim la mitjana de riquesa acumulada a tot el món i la repartíssim de manera equitativa des del pol nord fins al pol sud, ens sortiria com a nivell de vida mitjà el que tenen a Portugal.
És un país que, d'entrada, situaria un o dos graons per sota dels estàndards que tenim al nostre. I no em refereixo només a l'economia, sinó a llistons d'exigència en aspectes com la seguretat (i no em refereixo a la ciutadana, sinó a baranes que no hi són passejant pel costat del riu o enfilant-te a un mirador de 76 metres) o el control sanitari de determinats establiments de restauració. Però això que d'entrada pot provocar un cert astorament, és també el que hi dóna un cert valor afegit, pintoresc, juntament amb la simpatia de la seva gent. Fins al punt de trobar-te un restaurant que, en comptes de portar-te la carta, quan t'han agafat confiança et conviden a passar a la cuina per anar destapant les olles i triar tu mateix què et fa més gràcia.
Ja en parlarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat