12.4.10

Canal Peixera

No fa pas gaire (gaires anys, ja deu ser ara) que preníem els japonesos per beneits quan ens deien que tenien un canal de televisió que era una peixera. Res més. I un altre que era una llar de foc. Així t'estalviaves d'alimentar tant una cosa com l'altra, engevaves la tele, podies prescindir de programes prescindibles i tenies la companyia virtual d'un aquari o d'un caliu encès sense pols ni cendra. Tanta estona com vulguessis i sense haver-ne de pagar ni cinc. I ara que ja tenim teles grosses i visió panoràmica, els peixos ja podrien ser grossos i el foc, d'impressió.

Quan ens explicaven això, aquí encara no sabíem què era la TDT, ni l'opció de conviure amb més de 30 canals -o més de 200, si tens el Satèl·lit- i ens pensàvem que els japonesos eren ben tontos, dedicant tot un canal a una estupidesa com aquella.

Vist ara, i ben mirat, els japonesos són la mar de savis, i d'intel·ligents. Hi ha molts moments (cada vegada més, i això em preocupa) que desitjaries desconnectar de tot i fixar-te durant tres minuts en la monòtona i impassible vida d'una peixera. I si no en tens cap no et faria res engegar la tele per veure'n una.

És una mica l'experiment d'aquest vídeo que he gravat. Només dura 2,15 minuts. Està filmat amb una càmera que en realitat la van pensar per tirar fotos, i amb el genoll fent de trípode. No té res. No té ni gràcia. Ni cap efecte ni cap truc que no sigui la vida mateixa. La que ens passa contínuament per davant i a la que massa sovint som absolutament aliens. Si no ho hagués gravat, ara mateix no hi hauria ningú que pogués veure què estava passant aquest diumenge al matí en un insignificant raconet de mar del nostre món. I llavors t'impressiones de quantes vegades hi devia acabar espetegant l'aigua al cap del dia, quants cops ho haurà fet avui i quantes vegades hi ha xocat des que l'aigua té un lloc on espetegar en aquest raconet de món.

El que deia. Aquest tros de mar en aquest tros de vídeo serà la meva peixera a partir d'ara. I si a falta d'una closca de cargol t'acostes uns auriculars a l'orella, semblarà ben bé que sentis el brunzit de cada onada.

1 comentari:

  1. Preciós.
    Sempre m'ha agradat llegir els pensaments i tu els escrius i els descrius molt bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina