Sóc regidor i sé la inutilitat de la gran majoria de mocions de tràmit que s'acorden en els plens en suport o rebuig a una o altra causa. Sense anar més lluny, la misèria de la política té un nou exemple avui, quan el PSC és incapaç de ratificar a Madrid el mateix text, com a proposta de resolució sobre la sentència de l'Estatut, que fa dos dies havia aprovat al Parlament, i que ja era força miserable per si mateix.
La foto no parla de l'Estatut. Parla del dia a dia de molta gent que continua vivint al marge de mocions i oportunismes mediàtics, com ha estat per exemple tot això del burka. Ara ja ni se'n parla, quan fa només uns dies semblava haver-hi un campionat per veure quin ajuntament era el primer a prohibir-la. Una mica com ha passat amb les mocions per la sentència del Constitucional: qui és el primer que s'ha sentit moralment exclòs de la Constitució, el primer que ha declarat la seva desobediència al Rei, el primer que...
Aquesta parella que fa pales em va frepar una mica. Abans, ell ja s'estava banyant mentre ella, completament vestida, l'esperava a la platja sota un sol de justícia. La foto és feta de molt lluny, però ja s'entén. Ho poso una mica com a exemple que la vida quotidiana de moltes d'aquestes dones continua quedant completament al marge de les mocions que van poc més enllà d'un titular de diari. I que hi ha un treball de fons impressionant, i pendent, per aconseguir la veritable integració de determinats col·lectius no ja al nostre país, sinó simplement al llindar de la dignitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada