6.3.11

El vol de Lleida (la) Palma



[Article publicat a EL 9 NOU el 04.03.11]

[Com ja he explicat als meus amics del Facebook, l'article que es transcriu a continuació té un error bastant impressionant, que un amable lector m'ha descobert. A veure qui l'endevina. No descarto, com a penitència, regalar els primers 9 euros d'un bitllet d'avió al guanyador. Podeu deixar la resposta fins dimecres als comentaris, si voleu. Si no, no].


No hauré arribat a temps a fer el vol Lleida-Barcelona. M’hauria fet gràcia. Era un vol de 25 minuts, que diria que és el mínim que necessita un avió per volar entre que s’embala, s’aixeca, s’aguanta, baixa, aterra i frena. Tot el que no sigui complir aquesta seqüència, i en aquest ordre, sol acabar en drama. Per això, si mai fan el Sabadell-Terrassa durarà el mateix, perquè haurà d’anar a girar a Lleida.

Aquest Lleida-Barcelona el van promocionar a finals de l’any passat per amortitzar un avió que volava des de Palma i que l’havien d’anar a endreçar al Prat. I tant per tant aprofitaven el viatge. Fins al 15 de gener valia 9 euros, i llavors 19. Però ara ja no val res. Aquesta setmana, Vueling ha anunciat que deixarà d’operar a Alguaire i que als seus Boing 737, com el que fa la ruta de Palma, se’ls perdrà de vista per culpa d’una boira especialment espessa: la dels números que no quadren.

Jo he tingut experiències divertides, amb un 737 de Vueling. Una va ser anant a Madrid. No portàvem ni un minut des de Barcelona, estàvem girant sobre el mar i, de cop, vam quedar sense potència als motors. El món ens queia a sobre, o més aviat nosaltres sobre el món, però vam superar el mal tràngol amb prou enteresa. “Tranquils”, va dir el comandant, “un problema a la computadora”. S’havia descuidat un zero a l’altímetre del pilot automàtic i en comptes de posar-hi 8.000 li havia dit 800. Va ser un fart de riure, l’escena.

No sé a quant volava, el Lleida-Barcelona. Però, empresarialment, ja s’ha vist que la trajectòria ha estat la d’un vol gallinaci. Com tants altres vols, convenis i companyies que comencen a plegar les ales. I amb els temps que corren, més val que ens fem a la idea que volar per 9 euros començarà a passar a la història, sempre que no en paguis prèviament 200 per poder accedir a l’oferta. Tornarem als anys d’abans, que l’avió era un luxe i el sol fet d’agafar-lo ja justificava mitges vacances. De manera que agafem-nos al que hi hagi, que això s’acaba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada