Fora de joc

[Article publicat a EL 9 NOU el 11.03.11]

Milito des de fa temps a la lliga dels que no tenim per costum anar saludant cada vegada a tots i a totes. La meva condició femenina de persona em fa creure que saludant directament a tothom en general també quedes la mar de bé. Dies enrere, un conegut escriptor escrivia en un conegut diari en un desconegut però feliç canvi de rumb –el diari, vull dir– un article antològic sobre el tema, i de l’absurditat a què ens ha portat el llenguatge políticament correcte que ens obliga a omplir els articles de barres diagonals i d’acotacions sexistes que maregen. Almenys a mi. Però també sóc conscient de la militància radical que hi ha per l’altra banda i no m’atreveixo a fer-me’n l’abanderat pel que pugui ser.

Salvant totes les distàncies, que hi són, també milito a la lliga dels que creuen que determinades maneres de celebrar el Dia de la Dona l’estan frivolitzant fins a fer-ne una caricatura. Com per exemple la llotja íntegrament femenina del Barça-Saragossa de dissabte passat [foto]. Mònica Sabata, que vam conèixer sobretot com a portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, recordava irònica que la diada era el 8 de març. De manera que si se les havia de convidar havia de ser per veure el partit de l’Arsenal.

Reduir el reconeixement de la dona a imatges com aquesta, per simpàtiques que vulguin ser, no és més que alimentar estereotips que hauríem d’haver superat fa temps. Com també serà una bona notícia el dia que desapareguin regidories d’Igualtat i de la Dona i siguin les polítiques, simplement, les que tinguin assumit aquest àmbit com a transversal i inherent a qualsevol acció de govern. Reivindicar permanentment etiquetes i discriminacions –positives– no ho posarà fàcil. 

I per acabar, una fe d’errors com les que surten als diaris: Vueling no ha operat mai a Alguaire amb Boeings 737, com deia la setmana passada en aquest article, perquè no en té. La seva flota és d’Airbus. Gràcies per l’esmena, Joan.