Apocalipsi nou

[Article publicat a EL 9 NOU el 18.03.11]

Potser avui ens haurem llevat amb la notícia que els reactors de la central de Fukushima hauran començat a refredar-se. O potser hi haurà hagut una explosió de matinada i la situació estarà més al límit que mai. Ara seré molt dolent i pensaré que, des de fa dies, hi ha algú que desitja que l’alarma nuclear del Japó acabi convertint-se en una catàstrofe, per condemnar per sempre més aquesta energia i els que la defensen. I que amb la mateixa intensitat deu haver-hi qui desitja que tot acabi bé per condemnar la demagògia, l’alarmisme i la irresponsabilitat dels que qüestionen una forma d’energia sense la qual difícilment s’explicaria el ritme de desenvolupament mundial dels últims 60 anys.

He entrat a la pàgina de la indústria nuclear espanyola. Han optat per no revisar els continguts d’inici: al món hi ha instal·lats 436 reactors nuclears, ara mateix n’hi ha una seixantena en construcció i, a mig termini, estava previst posar en marxa 200 noves centrals. Fins fa una setmana els vents els anaven a favor: la més barata de les energies fòssils, emissions CO2 nul·les i encariment de les alternatives, sumat al lent desenvolupament de les renovables, que s’ha fet encara més feixuc amb la crisi econòmica global.

Però el tsunami ha canviat les percepcions, i de quina manera. Perquè va ser la immensa onada la que va trinxar la central elèctrica davant mateix del mar, d’on hauria d’haver sortit l’energia per refrigerar els reactors i deixar l’accident més o menys en anècdota. Si això hagués anat així, el lobby de la indústria nuclear ja portaria una setmana presumint de la consistència i la seguretat d’un model a prova de terratrèmols, i els seus detractors s’escudarien que per desgràcia no tot el món està en condicions d’oferir les garanties dels japonesos.

I potser llavors, uns i altres haurien tingut temps per dedicar-ne una mica més als milers de morts que, ofuscats com estem en tot això, no han acabat comptant per gaire res.