14.5.11

Avui és un gran dia



[Article publicat a EL 9 NOU el 13.05.11]

Això es publica un divendres 13, dia de la mala sort. Potser hi ha algú convençut que aquesta nit, sortint d’un acte electoral i travessant un parc públic poc il·luminat, es trobarà un individu amb una motoserra i la cara esguerrada amb la intenció d’escorxar-lo viu. Aparentment no hi ha raons per pensar que hagi de ser així. De moment, més enllà de la lògica discrepància de punts de vista entre els candidats, penso que s’estan mantenint prou bé les formes.

La superstició vinculada al divendres 13 no surt de cap pel·lícula dels vuitanta, sinó del segle XII, quan encara no es podia filmar res. L’orde dels Templers, que va néixer a França l’any 1118, va crear un dels primers holdings bancaris de la història. Van fer molt calés i en guardaven molts més. Fins al punt que el rei de França, després d’una guerra contra els anglesos que li havia arruïnat la caixa pública, no va tenir més remei que buscar recursos, primer espoliant els jueus i després amb un estratagema per començar a perseguir els templers i poder-los-hi robar tot. I el divendres 13 d’octubre de 1307 va començar la caça i captura. Tot anava bé fins que, al cap d’un mes, el papa de Roma, que s’havia sumat a la causa del rei declarant-los heretges a tots, es va ennuegar amb un pinyol de figa i es va morir. I més tard, el rei es va matar caient del cavall. I durant els 14 anys que van venir després, un a un van anar caient molt abans del previst els descendents per línia directa del rei de França, fins que va quedar aniquilada la dinastia que havia governat el país durant tres segles. Llavors algú va dir “ja és mala sort, també”. I el mite ha arribat fins aquí.

Potser és tot mentida, però és la mar de distret.  I demostra que això de pretendre els diners dels altres i buscar la manera de quedar-te’ls ha canviat la sort de molta gent des de fa segles. No ho resoldrem pas mai, això. Però en tindrem prou aprofitant un divendres 13 per celebrar una altra lliga del Barça. Ja és mala sort, també. Pels que no l’han guanyat, vull dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada