28.5.11

Per mals fums, els nostres



[Article publicat a EL 9 NOU el 27.05.11]

La setmana passada a aquesta hora començàvem a prendre’ns seriosament les acampades dels indignats. Aquesta setmana comencem a tenir els primers indignats amb els indignats, al costat de gent que s’indigna per altres coses i uns altres de ressentits que també s’han indignat, sense tenir res a veure ni amb els uns ni amb els altres, pel que els ha passat, els han dit, els han fet o no els han deixat fer. Des del regidor que ja no ho serà fins a la candidata que renuncia a les primàries al cap de quatre dies que li hagin robat el cotxe de casa, i al cap de cinc que li hagin pres gairebé dos milions de vots. Llavors encarregues una foto del panorama vist una mica de lluny i te’n fan una que sembla un volcà d’Islàndia en plena erupció. Que és molt maco, però si t’hi acostes et fons.

Com que sóc de lletres i vaig deixar naturals a segon de BUP, no sé si des de llavors s’ha avançat gaire en la tesi de Jules Verne que el forat per entrar al centre de la terra, que és molt calent, és a prop de Reykjavík. Tot apunta que, si més no, hi tenim una sortida de fums. I que l’entrada ens deu quedar més a la vora, perquè durant els últims dies no hem fet més que carregar-la de mals rotllos, tensions, retrets i desconcerts que per una banda o altra s’havien d’alliberar. Sap greu per als islandesos. I això que, a última hora, el reescalfament que generem tots plegats s’acaba convertint en una bola de fum on s’hi barreja tot, i després no ens queda més remei que deixar-la refredar.

Una de les lliçons més maques que vaig aprendre de petit va ser que enfadar-se és, a més d’absurd, una pèrdua de temps. Perquè al final t’has d’acabar desenfadant. De manera que el més pràctic és evitar les crispacions d’entrada, i afrontar els mals moments amb bon humor i evitant treure fum, perquè normalment és una cosa que contamina. És un exercici que no sempre és fàcil, i menys en els temps que corren. Però potser per això val la pena reivindicar-lo precisament ara.

Va!, que dissabte guanya el Barça. I sense fums. Com sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada