[Article publicat a EL 9 NOU el 03.06.11]
El cogombre no ha estat un producte que històricament haguem tingut massa en consideració, no ens hem pas d’enganyar. Personalment, és d’aquells que si me’l trobo me l’empasso per respecte a qui ha tingut la delicadesa de tallar-me’l, però que mai demanaria que me l’hi afegissin si no l’hi veig. El trobo insípid, tot i que va la mar de bé per moltes coses, fins al punt que quan Moisès va treure els israelites d’Egipte per dur-los a la terra promesa, l’única queixa que va tenir va ser que un cop allà no tinguessin cogombres. I això després d’obrir-los el mar pel mig, amb el mèrit que tenia.
El llenguatge tampoc els ha fet cap bé, als cogombres. En el nostre cas, perquè és una de les paraules que més ens ha costat aprendre –juntament amb escopinya i cloïssa, diria–, amb el fàcil que és dir “pepino”. I pels espanyols, perquè no hi ha res més despectiu que una cosa que els importi, precisament, un cogombre. Els catalans, discrets com som i amb el nostre habitual complex d’inferioritat, vam adaptar-ho al rave, que també va la mar de bé, però com que és més petit que el cogombre no se’n gasta tant cada vegada que en llences un.
Aquesta setmana hem posat valor als cogombres. Bàsicament al que ja no tenen, d’uns 200 milions d’euros de pèrdues en només set dies, per la insídia d’Alemanya de posar-los en l’origen de prop d’una vintena de morts per un bacteri que portaven, i que al final s’ha desmentit. I ara que mig Europa ha tancat fronteres als cogombres i que els consumidors s’hauran acabat d’assegurar que no n’entrin més a casa, resulta que no calia. Però això els importa un rave, naturalment. Menyspreant l’impacte paranoic d’una notícia com aquesta i els efectes que té per a tota una indústria que haurà de recórrer a un miracle que ni el de Moisès, per refer-se de la sotragada.
Miraré de trobar-hi més gust, als cogombres, a partir d’ara. Perquè diuen que els frankfurts són una porqueria. I a sobre, engreixen. Els cogombres no, que són 95% aigua. I boníssims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada