11.6.11

Girats com un mitjó


[Article publicat a EL 9 NOU el 10.06.11]

Si res no canvia, l’any que ve a aquesta hora ja portarem un parell de mesos amb el PP instal·lat al govern de Madrid. Diumenge, les eleccions portugueses van donar la victòria als conservadors del PSD, desbancant uns socialistes que ja busquen relleu per al seu líder, que ha dimitit. I al febrer, a Irlanda van tombar el govern de dretes per un de nou que continua essent de dretes. I això en tres països que lideren la crisi i on les solucions, diuen, no passen per enlloc més que les retallades, ja sigui a cop de llei, de decret, de geni o d’una mica tot.

Llavors mires el carrer i tothom és d’esquerres. O com a mínim els que se senten portaveus del carrer, de les inquietuds i dels problemes de la gent, dels seus drets més elementals, de la contestació enfront d’un model que no s’aguanta, de les injustícies socials en general, de les càrregues policials i del que faci falta.


Però és que llavors mires els parlaments i les dretes comencen a ocupar l’esquerra, també. No la ideològica –ja fa temps que n’estan lluny, ateses les circumstàncies–, sinó la dels escons, perquè cada vegada caben menys en el seu tros. I són aquests governs de dretes els que retreuen als d’abans d’esquerres que, aplicant el seu discurs, el que han fet és arruïnar el país i deixar-lo sense recursos. Heus ací la gran dialèctica de la política contemporània.

I a tot això suma-hi que entre els que acampen i es mobilitzen també n’hi ha que no voten, perquè no creuen en un sistema que, malgrat tot, no tenen altre remei que reconèixer com a interlocutor quan decideixen que aniran a acampar al Parlament pel ple de pressupostos. I després, a manifestacions contra un feixisme que creix no tant pels vots que té, sinó pels que deixa de tenir el conjunt del sistema gràcies als que no voten i que després tenen l’excusa –la barra, anava a dir– per demanar-li explicacions.

Tinc una idea: governs de dretes per retallar, governs d’esquerres per gastar; alternances de poder en cicles de vuit anys, i anar tirant. Que és el tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada